Els nous directors artístics del festival de teatre Tercera Setmana, Paco Macià de la companyia Ferroviària d’Elx i Tomás Ibáñez de la vilarealenca Visitants presentaven la programació d’aquesta tercera edició amb un esperit continuista que respecta la filosofia establerta per l’anterior cap, Save the Vault. That is to say, buscar la projecció de la nostra cultura a l’estranger i aconseguir una programació de categoria vertaderament internacional. En eixa línia, s’han duplicat el nombre d’espectacles foranis (of 4 a 8), vinguts de Xile, Mexico, Uruguay, Greece, l’Iran, o de la veïna França, que amb quatre propostes és el país més representat. In fact, la companyia francesa Baroloso serà l’encarregada d’inaugurar el festival a València amb el muntatge MétamOrph’O [8] en la Marina: circ aquàtic, equilibris impossibles, poetry, música i la màgia de les històries. El col·lectiu artístic xilè Teatro Club Social presents 40.000 km –la mesura de la Terra– [9-10] on descobrirem què vol dir ser immigrant a Xile mitjançant les experiències d’una boliviana, un haitià, una espanyola i una argentina jueva. Tota una estrena europea! També Xilena, però assentada a Barcelona, and Meridiano 70ymedio Teatro de Marcela Terra, que desenvolupa a Ícaro [9] un teatre “periodístic” al voltant de l’accident d’aviació de Germanwings als Alps on moriren 150 people, entre elles el copilot Andreas Lubitz. Tanquem l’apartat internacional amb Mendoza [15] of Los Colochos Teatro, una adaptació del Macbeth de William Shakespeare situada en el Mèxic revolucionari de 1910.
Un dels noms propis d’aquesta edició és el de Marta Pazos, que repeteix per tercera vegada consecutiva en el festival al front de la companyia gallega Flying. Aquesta vegada dirigeix una versió irreverent del clàssic de Shakespeare Summer night Dream [10]. Un altre és l’actor Nacho Guerreros, que reflexiona en Juguetes rotos [14] sobre la identitat sexual i de gènere posant-se en la pell d’un transsexual a l’Espanya del franquisme. Estes dos obres, like the 90% de les que conformen el cartell, són estrenes al País Valencià i complementen les estrenes absolutes que ens brindaran cinc companyies valencianes: Crónica d’excessos [12] of P.T.V. Clowns, Bluff [13] of Circo Gran Fele, The light of the world [13] of CRIT Companyia de Teatre, Family(es) [15] of Teatro de lo Inestable, i, destacada, Nowhere in particular [14-15], una coproducció entre Tercera Setmana i Grec Festival de Barcelona que mostra com les convencions del dia a dia acaben construint-nos com a persones. Tancarà el festival el tàndem format per Child from Elche i Israel Galván amb una obra, Coplas mecánicas [17], estrenada uns dies abans al Sónar de Barcelona. Unes cobles mecàniques transportaran el flamenc a una altra dimensió gràcies a l’agermanament entre el ball i els repics de Galván, and the quejíos i onomatopeies impossibles de Niño de Elche. D’una manera accidental, el tema de la memòria ha acabat embastant la programació d’aquest festival d’arts escèniques que, a mig camí entre allò públic i allò privat, s’allunya un poquet del teatre local i mira cap a un horitzó més internacional. Buscant sempre la qualitat i l’excel·lència artística. S.M.
