BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//AU Schedule - ECPv6.9.0//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://au-agenda.com
X-WR-CALDESC:Events for AU Schedule
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T110613Z
LAST-MODIFIED:20260325T110613Z
UID:10033504-1775331000-1775331000@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Rostros
DESCRIPTION:The cinema of John Cassavetes occupies a central place in the transformation of American cinema. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, but his formal radicalism distinguishes him from that group of young filmmakers and places him closer to European modernity. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, the inconvenient length of plans and the rejection of conventional closure. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direction and interpretation. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, based on the contributions of actors and actresses. It could be said that Cassavetes conceived of filming as a laboratory. He worked with a stable core of technicians and performers (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, with whom he built a creative community where the rehearsal of each scene opened up to conflict and emotional exploration. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, but participates in the action. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, producing a lasting emotional experience that confronts the viewer with the wear and tear and vulnerability of the characters. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, but to a clear goal: film the fragility of the human being. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, is the immense actress Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, on the other hand – it would be to ignore her decisive role in the emotional architecture of the films directed by her husband. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands wasn't just acting: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, sometimes extreme. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes rewrote the scripts. It was Rowlands who breathed life and made the scenes created by the filmmaker vibrate. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, they are undoubtedly among the most intense cinematic experiences a viewer can witness. Des del propi títol\, this series claims the "politics of actresses" and the co-authorship of Gena Rowlands in these films. Per a aprofundir més en esta reflexió\, on sunday 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, author of numerous articles on movie stars and female representations in cinema. \n04.04.26 DISSABTE / 19.30 h\n08.04.26 DIMECRES / 18.00 h\nRostros\nFaces\nJOHN CASSAVETES. USA. 1968. VOS SPANISH. B/N. 130′. DCP.\nInt. John Marley\, Gena Rowlands\, Lynn Carlin\, Seymour Cassel\, Fred Draper\, Val Avery\, Dorothy Gulliver.\nUn home de negociscasat té una aventura amb una jove i immediatament li demana el divorci a la seua dona\, which he leaves to go live with his lover. Mentrestant\, his wife meets a guy in a bar and spends the night with him. Al matí següent\, marriage meets face to face again.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-rostros-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T110450Z
LAST-MODIFIED:20260325T110450Z
UID:10033503-1775331000-1775331000@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Rostros
DESCRIPTION:The cinema of John Cassavetes occupies a central place in the transformation of American cinema. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, but his formal radicalism distinguishes him from that group of young filmmakers and places him closer to European modernity. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, the inconvenient length of plans and the rejection of conventional closure. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direction and interpretation. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, based on the contributions of actors and actresses. It could be said that Cassavetes conceived of filming as a laboratory. He worked with a stable core of technicians and performers (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, with whom he built a creative community where the rehearsal of each scene opened up to conflict and emotional exploration. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, but participates in the action. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, producing a lasting emotional experience that confronts the viewer with the wear and tear and vulnerability of the characters. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, but to a clear goal: film the fragility of the human being. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, is the immense actress Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, on the other hand – it would be to ignore her decisive role in the emotional architecture of the films directed by her husband. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands wasn't just acting: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, sometimes extreme. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes rewrote the scripts. It was Rowlands who breathed life and made the scenes created by the filmmaker vibrate. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, they are undoubtedly among the most intense cinematic experiences a viewer can witness. Des del propi títol\, this series claims the "politics of actresses" and the co-authorship of Gena Rowlands in these films. Per a aprofundir més en esta reflexió\, on sunday 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, author of numerous articles on movie stars and female representations in cinema. \n04.04.26 DISSABTE / 19.30 h\n08.04.26 DIMECRES / 18.00 h\nRostros\nFaces\nJOHN CASSAVETES. USA. 1968. VOS SPANISH. B/N. 130′. DCP.\nInt. John Marley\, Gena Rowlands\, Lynn Carlin\, Seymour Cassel\, Fred Draper\, Val Avery\, Dorothy Gulliver.\nUn home de negociscasat té una aventura amb una jove i immediatament li demana el divorci a la seua dona\, which he leaves to go live with his lover. Mentrestant\, his wife meets a guy in a bar and spends the night with him. Al matí següent\, marriage meets face to face again.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-rostros/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T112136Z
LAST-MODIFIED:20260325T112231Z
UID:10033521-1775325600-1775325600@au-agenda.com
SUMMARY:What a film: Dunia y el eco del tambor
DESCRIPTION:En les sessions de Menuda Filmo d’abril està programada la pel·lícula d’animació Dunia y el eco del tambor\, a moving song about interculturality and the culture of peace performed by a Syrian girl who immigrated to Canada with her grandparents. Segons la seua codirectora\, l’artista d’origen sirià Marya Zarif\, "Dunia embodies a whole generation of small migrants who inspired me with their hunger to live. Ella és la seua veu i dona cara a estos xiquets\, oferint-los un model de referència positiu que els ajude a superar els obstacles.”  \n04.04.26 DISSABTE / 18.00 h Free entry for children under 14 anys.\n05.04.26 DIUMENGE / 18.00 h Free entry for children under 14 anys.\nDunia y el eco del tambor\nDounia: Le gran pays blanc\nMARYA ZARIF\, ANDRE CADDY. canada. France. 2023. DUBBED CAST. Color. 50′. DCP.\nDunia i els seus iaios s’instal·len al Canadà\, un nou país que\, malgrat ser fred\, it becomes his warm welcome home after leaving Syria. There they will find many different things: la llengua\, unfamiliar foods and seasons they had not experienced before. Malgrat esta diversitat\, descobrixen la bellesa de la multiculturalitat\, while making new friends. A través de la seua relació amb Rosalie i Miguizou\, Dunia es veu arrossegada al món de la música\, discovering a transformative power that illuminates his new life.
URL:https://au-agenda.com/evento/menuda-filmo-dunia-y-el-eco-del-tambor/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260403T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260403T201500
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T111751Z
LAST-MODIFIED:20260325T111751Z
UID:10033516-1775247300-1775247300@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Días sin huella
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, both in theme and tone. In 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, a drama with a thriller aesthetic that tells the story of an alcoholic writer. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, including a famous and daring delirium tremens sequence that has justly gone down in history. The film won four Oscars: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, for a magnificent Ray Milland. In 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, with an unguarded criticism of the actions of the American troops and the government in those post-war years and their intervention in the reconstruction of the city. Wilder considers it one of his best films and in it he offered his good friend Marlene Dietrich an ambiguous and fascinating character for which the actress is still remembered. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, the least Wilderian of his films. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, in many moments of this entertainment. \n01.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n03.04.26 DIVENDRES / 20.15 h\nDías sin huella\nThe Lost Weekend\nBILLY WILDER. USA. 1945. VOS SPANISH. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ray Milland\, Jane Wyman\, Howard Da Silva\, Philip Terry\, Doris Dowling\, Frank Faylen\, Mary Young.\nDon Birnam és un escriptor fracassat a causa de la seua addicció a l’alcohol\, which has destroyed him physically and morally and has turned him into a man devoid of will. In order to continue drinking he is capable of everything. Tant la seua núvia com el seu germà intenten per tots els mitjans regenerar-lo\, but their efforts seem fruitless.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-dias-sin-huella-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260403T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260403T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T110000Z
LAST-MODIFIED:20260325T110000Z
UID:10033498-1775239200-1775239200@au-agenda.com
SUMMARY:The Middle Ages in cinema: La pasión de Juana de Arco
DESCRIPTION:Arriba una nova edició del cicle dedicat a l’Edat mitjana en col·laboració amb el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València\, which includes a presentation and discussion by medievalists and film specialists in each film. El cicle es desenvolupa entre febrer i abril en la Facultat de Geografia i Història\, on s’han programat títols com La pasión de Beatrice\, Visitors of the night or El Cid. En La Filmoteca podran veure’s la immortal La pasión de Juana de Arco\, the Carl Th. Dreyer\, una de les millors i més admirades pel·lícules de la història\, i una de les modernes adaptacions de Macbeth\, the signing by Justin Kurzel in 2015\, ombrívola\, brutal i enfebrida\, capaç de mesurar-se amb les clàssiques d’Orson Welles\, Kurosawa o Polanski. \n31.03.26 DIMARTS / 18.00 h Presentació i col·loqui a càrrec de José Antonio Hurtado\, historiador i crític de cinema\, i Sandra Bernabeu\, professora d’Història Medieval de la Universitat de València.\n03.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\nLa pasión de Juana de Arco\nLa Passion de Jeanne d’Arc\nCARL THEODOR DREYER. France. 1928. Change cast signs.. B/N. 84′. DCP.\nInt. Maria Falconetti\, Eugène Silvain\, Maurice Schutz\, Michel Simon\, Antonin Artaud\, André Berley\, Jean d’Yd..\nEn 1431\, la jove Joana d’Arc\, després d’haver conduït a les tropes franceses a la victòria\, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França\, per la qual cosa és acusada de blasfema davant un tribunal eclesiàstic.
URL:https://au-agenda.com/evento/ledat-mitjana-en-el-cinema-la-pasion-de-juana-de-arco-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260402T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260402T200000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T111324Z
LAST-MODIFIED:20260325T111324Z
UID:10033511-1775160000-1775160000@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Armonías de Werckmeister
DESCRIPTION:Després de la monumental Sátántángo\, Béla Tarr\, Ágnes Hranitzky i László Krasznahorkai tornen a adaptar una novel·la d’este últim\, Melancholy of resistance. The Nobel Prize winner's dense and visionary prose adopts a radical cinematic form in Werckmeister's Harmonies: lents i hipnòtics moviments de càmera\, desolate landscapes filmed in black and white and characters trapped in suspended time. Ambientada en un xicotet poble sacsejat per l’arribada d’un circ i una misteriosa multitud\, la pel·lícula evoca les tensions polítiques de l’Europa postcomunista a través d’una atmosfera de creixent inquietud marcada per la manipulació de les masses\, la por col·lectiva i la fragilitat de l’orde social.\nEn L’home de Londres\, Krasznahorkai escriu el guió a partir d’una obra aliena\, the novel of the same name by the master of noir Georges Simenon. La història\, que s’obri amb un magistral pla seqüència en el qual un vigilant presencia un assassinat\, it becomes a meditation on guilt and fate. The narrative slows down and shifts the criminal intrigue to the point where it almost brushes against abstraction. Entre l’elenc de la pel·lícula destaca\, a més\, la presència de la magnètica Tilda Swinton\, whose interpretation brings an enigmatic dimension to his universe of shadows.  \n02.04.26 DIJOUS / 20.00 h\n05.04.26 DIUMENGE / 19.30 h\nArmonías de Werckmeister\nWerckmeister harmóniák\nBÉLA TARR\, AGNES HRANITZKY. Alemanya\, Itàlia\, França\, Hungary. 2000. VOS SPANISH. B/N. 145′. Digital HD.\nInt. Lars Rudolph\, Peter Fitz\, Hanna Schygulla\, János Derzsi\, Djoko Rosic\, Tamás Wichmann..\nUn espectacle ambulant arriba a un poble hongarés\, amb la promesa que serà exhibida la balena més gran del món\, acompanyat per una figura misteriosa i incontrolable sobre la qual es parla com “el Príncep”. Un jove observa els esdeveniments que es desencadenen a partir d’ací.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-armonias-de-werckmeister/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260402T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260402T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T110357Z
LAST-MODIFIED:20260325T110357Z
UID:10033502-1775152800-1775152800@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Sombras
DESCRIPTION:The cinema of John Cassavetes occupies a central place in the transformation of American cinema. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, but his formal radicalism distinguishes him from that group of young filmmakers and places him closer to European modernity. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, the inconvenient length of plans and the rejection of conventional closure. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direction and interpretation. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, based on the contributions of actors and actresses. It could be said that Cassavetes conceived of filming as a laboratory. He worked with a stable core of technicians and performers (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, with whom he built a creative community where the rehearsal of each scene opened up to conflict and emotional exploration. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, but participates in the action. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, producing a lasting emotional experience that confronts the viewer with the wear and tear and vulnerability of the characters. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, but to a clear goal: film the fragility of the human being. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, is the immense actress Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, on the other hand – it would be to ignore her decisive role in the emotional architecture of the films directed by her husband. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands wasn't just acting: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, sometimes extreme. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes rewrote the scripts. It was Rowlands who breathed life and made the scenes created by the filmmaker vibrate. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, they are undoubtedly among the most intense cinematic experiences a viewer can witness. Des del propi títol\, this series claims the "politics of actresses" and the co-authorship of Gena Rowlands in these films. Per a aprofundir més en esta reflexió\, on sunday 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, author of numerous articles on movie stars and female representations in cinema. \n01.04.26 DIMECRES / 20.00 h\n02.04.26 DIJOUS / 18.00 h\nSombras\nShadows\nJOHN CASSAVETES. USA. 1959. VOS SPANISH. B/N. 87′. DCP.\nInt. Ben Carruthers\, Lelia Goldoni\, Hugh Hurd\, Anthony Ray\, Dennis Sallas\, Tom Allen\, David Pokitillow.\nLa vida quotidiana de diversos personatges novaiorquesos: un adolescent que tracta de tocar la trompeta i passa el temps deambulant pels carrers i els bars\, un cantant de jazz\, una aspirant a escriptora\, una parella de germans negres…
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-sombras-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260401T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260401T200000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T110252Z
LAST-MODIFIED:20260325T110252Z
UID:10033501-1775073600-1775073600@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Sombras
DESCRIPTION:The cinema of John Cassavetes occupies a central place in the transformation of American cinema. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, but his formal radicalism distinguishes him from that group of young filmmakers and places him closer to European modernity. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, the inconvenient length of plans and the rejection of conventional closure. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direction and interpretation. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, based on the contributions of actors and actresses. It could be said that Cassavetes conceived of filming as a laboratory. He worked with a stable core of technicians and performers (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, with whom he built a creative community where the rehearsal of each scene opened up to conflict and emotional exploration. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, but participates in the action. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, producing a lasting emotional experience that confronts the viewer with the wear and tear and vulnerability of the characters. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, but to a clear goal: film the fragility of the human being. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, is the immense actress Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, on the other hand – it would be to ignore her decisive role in the emotional architecture of the films directed by her husband. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands wasn't just acting: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, sometimes extreme. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes rewrote the scripts. It was Rowlands who breathed life and made the scenes created by the filmmaker vibrate. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, they are undoubtedly among the most intense cinematic experiences a viewer can witness. Des del propi títol\, this series claims the "politics of actresses" and the co-authorship of Gena Rowlands in these films. Per a aprofundir més en esta reflexió\, on sunday 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, author of numerous articles on movie stars and female representations in cinema. \n01.04.26 DIMECRES / 20.00 h\n02.04.26 DIJOUS / 18.00 h\nSombras\nShadows\nJOHN CASSAVETES. USA. 1959. VOS SPANISH. B/N. 87′. DCP.\nInt. Ben Carruthers\, Lelia Goldoni\, Hugh Hurd\, Anthony Ray\, Dennis Sallas\, Tom Allen\, David Pokitillow.\nLa vida quotidiana de diversos personatges novaiorquesos: un adolescent que tracta de tocar la trompeta i passa el temps deambulant pels carrers i els bars\, un cantant de jazz\, una aspirant a escriptora\, una parella de germans negres…
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-sombras/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260401T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260401T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T111651Z
LAST-MODIFIED:20260325T111651Z
UID:10033515-1775066400-1775066400@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Días sin huella
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, both in theme and tone. In 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, a drama with a thriller aesthetic that tells the story of an alcoholic writer. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, including a famous and daring delirium tremens sequence that has justly gone down in history. The film won four Oscars: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, for a magnificent Ray Milland. In 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, with an unguarded criticism of the actions of the American troops and the government in those post-war years and their intervention in the reconstruction of the city. Wilder considers it one of his best films and in it he offered his good friend Marlene Dietrich an ambiguous and fascinating character for which the actress is still remembered. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, the least Wilderian of his films. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, in many moments of this entertainment. \n01.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n03.04.26 DIVENDRES / 20.15 h\nDías sin huella\nThe Lost Weekend\nBILLY WILDER. USA. 1945. VOS SPANISH. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ray Milland\, Jane Wyman\, Howard Da Silva\, Philip Terry\, Doris Dowling\, Frank Faylen\, Mary Young.\nDon Birnam és un escriptor fracassat a causa de la seua addicció a l’alcohol\, which has destroyed him physically and morally and has turned him into a man devoid of will. In order to continue drinking he is capable of everything. Tant la seua núvia com el seu germà intenten per tots els mitjans regenerar-lo\, but their efforts seem fruitless.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-dias-sin-huella/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260331T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260331T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260325T105911Z
LAST-MODIFIED:20260325T105911Z
UID:10033497-1774980000-1774980000@au-agenda.com
SUMMARY:The Middle Ages in cinema: La pasión de Juana de Arco
DESCRIPTION:Arriba una nova edició del cicle dedicat a l’Edat mitjana en col·laboració amb el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València\, which includes a presentation and discussion by medievalists and film specialists in each film. El cicle es desenvolupa entre febrer i abril en la Facultat de Geografia i Història\, on s’han programat títols com La pasión de Beatrice\, Visitors of the night or El Cid. En La Filmoteca podran veure’s la immortal La pasión de Juana de Arco\, the Carl Th. Dreyer\, una de les millors i més admirades pel·lícules de la història\, i una de les modernes adaptacions de Macbeth\, the signing by Justin Kurzel in 2015\, ombrívola\, brutal i enfebrida\, capaç de mesurar-se amb les clàssiques d’Orson Welles\, Kurosawa o Polanski. \n31.03.26 DIMARTS / 18.00 h Presentació i col·loqui a càrrec de José Antonio Hurtado\, historiador i crític de cinema\, i Sandra Bernabeu\, professora d’Història Medieval de la Universitat de València.\n03.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\nLa pasión de Juana de Arco\nLa Passion de Jeanne d’Arc\nCARL THEODOR DREYER. France. 1928. Change cast signs.. B/N. 84′. DCP.\nInt. Maria Falconetti\, Eugène Silvain\, Maurice Schutz\, Michel Simon\, Antonin Artaud\, André Berley\, Jean d’Yd..\nEn 1431\, la jove Joana d’Arc\, després d’haver conduït a les tropes franceses a la victòria\, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França\, per la qual cosa és acusada de blasfema davant un tribunal eclesiàstic.
URL:https://au-agenda.com/evento/ledat-mitjana-en-el-cinema-la-pasion-de-juana-de-arco/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260329T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260329T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T094338Z
LAST-MODIFIED:20260220T094338Z
UID:10032589-1774807200-1774807200@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Perdición
DESCRIPTION:The cycle dedicated to Billy Wilder continues this March with some of the titles he wrote and directed in the first half of the 1940s. In 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, with which he got an Oscar nomination for best story. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, a comic farce with a rather murky subtext. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, will establish him as a great filmmaker. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, fifth essence of film noir. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, that is going to shoot in Germany in 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, in which he documents the horrors of the Nazi death camps. \n28.03.26 DISSABTE / 20.00 h\n29.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nPerdición\nDouble Indemnity\nBILLY WILDER. USA. 1944. VOS SPANISH. B/N. 106′. DCP.\nInt. Fred MacMurray\, Barbara Stanwyck\, Edward G. Robinson\, Porter Hall\, Jean Heather..\nA la ciutat de Los Angeles\, an agent of an insurance company and the wife of one of his clients plan to murder her husband in order to collect a large amount of accident insurance.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-perdicion-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260328T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260328T200000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T094234Z
LAST-MODIFIED:20260220T094234Z
UID:10032588-1774728000-1774728000@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Perdición
DESCRIPTION:The cycle dedicated to Billy Wilder continues this March with some of the titles he wrote and directed in the first half of the 1940s. In 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, with which he got an Oscar nomination for best story. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, a comic farce with a rather murky subtext. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, will establish him as a great filmmaker. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, fifth essence of film noir. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, that is going to shoot in Germany in 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, in which he documents the horrors of the Nazi death camps. \n28.03.26 DISSABTE / 20.00 h\n29.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nPerdición\nDouble Indemnity\nBILLY WILDER. USA. 1944. VOS SPANISH. B/N. 106′. DCP.\nInt. Fred MacMurray\, Barbara Stanwyck\, Edward G. Robinson\, Porter Hall\, Jean Heather..\nA la ciutat de Los Angeles\, an agent of an insurance company and the wife of one of his clients plan to murder her husband in order to collect a large amount of accident insurance.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-perdicion/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260328T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260328T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T094143Z
LAST-MODIFIED:20260220T094143Z
UID:10032587-1774720800-1774720800@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: The Major and the Minor
DESCRIPTION:The cycle dedicated to Billy Wilder continues this March with some of the titles he wrote and directed in the first half of the 1940s. In 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, with which he got an Oscar nomination for best story. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, a comic farce with a rather murky subtext. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, will establish him as a great filmmaker. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, fifth essence of film noir. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, that is going to shoot in Germany in 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, in which he documents the horrors of the Nazi death camps. \n22.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\n28.03.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl mayor y la menor\nThe Major and the Minor\nBILLY WILDER. USA. 1942. VOS SPANISH. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ginger Rogers\, Ray Milland\, Rita Johnson\, Robert Benchley\, Diana Lynn\, Edward Fielding\, Frankie Thomas..\nCansada de la jungla de Nova York\, young Susan Applegate decides to return to her hometown with the money she has saved. Però en arribar a l’estació descobrix que el preu ha pujat\, so she dresses up as a twelve-year-old girl to pay for half the ticket.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-the-major-and-the-minor-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260327T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260327T190000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T114748Z
LAST-MODIFIED:20260220T114748Z
UID:10032601-1774638000-1774638000@au-agenda.com
SUMMARY:Magazine Archives of La Filmoteca no.. 80: La llamada
DESCRIPTION:After several stages since its foundation in 1989\, our magazine Arxius de la Filmoteca. Revista d’estudis històrics sobre la imatge\, reach your number 80\, dirigit per a l’ocasió per l’historiador i professor de la Universitat de València Carlos A. Cuéllar Alejandro\, qui presentarà els seus continguts al públic en una sessió especial el divendres 27 of March. La història del cinema musical espanyol és el tema central d’esta edició i\, per això\, la presentació comptarà també amb un debat al voltant del gènere i de la seua situació històrica i actual\, a càrrec de dos de les autores presents en el número\, Teresa Llácer i Áurea Ortiz. Completarà l’acte la projecció de La llamada (2017)\, primer llargmetratge de Javier Ambrossi i Javier Calvo\, Los Javis\, un musical convertit en obra de culte i exemple d’algunes de les vies poc convencionals per on discorre el musical. \n27.03.26 DIVENDRES / 19.00 h Presentació de la revista Archivos de la Filmoteca a càrrec del director del número 80\, Carlos Cuéllar\, y de dos de les seues autores\, Teresa Llácer i Áurea Ortiz.\n28.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\nLa llamada\nJAVIER AMBROSSI\, JAVIER CALVO. Spain. 2017. Color. 108′. DCP.\nInt. Macarena García\, Anna Castillo\, Belén Cuesta\, Gracia Olayo\, Secun De la Rosa.\nMaría i Susana són dos adolescents rebels de 17 anys que es troben en el campament d’estiu cristià “La brúixola” a Segòvia\, al qual van des de xicotetes. Les dos senten passió pel reggaeton i l’electro-latino\, però les sorprenents aparicions de Déu a María començaran a canviar les seues vides…
URL:https://au-agenda.com/evento/revista-archivos-de-la-filmoteca-num-80-la-llamada-3/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260326T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260326T193000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T095634Z
LAST-MODIFIED:20260220T095634Z
UID:10032598-1774553400-1774553400@au-agenda.com
SUMMARY:Share the cinema: El cielo gira
DESCRIPTION:“Cine en curso” es un programa de pedagogía cinematográfica en escuelas e institutos públicos que se ha convertido en un referente internacional\, which includes many of the most relevant authors of recent years.. El proyecto\, que cada curso consigue despertar el amor por el cine en niños/as y jóvenes introduciéndolos en sus procesos creativos\, turned twenty years old 2025. La Filmoteca Valenciana\, junto con la catalana y la gallega\, has been celebrating it since last October with a series in which several filmmakers linked to “Cinema in progress” share with the viewers of La Filmoteca reflections on films and authors that transformed them and on their own creation processes. Nos han acompañado hasta ahora Isaki Lacuesta\, Celia Rico\, Jonás Trueba\, Jaume Claret Muxart and José Luis Guerin. \nEl ciclo finaliza el jueves 26 March with two sessions starring Mercedes Álvarez. Cineasta y pedagoga\, autora de El cielo gira (2004) y Mercado de futuros (2011)\, at 18 horas\, reflexionará sobre el cine como espacio de encuentro y creación de vínculos a partir del diálogo entre un corto realizado por los alumnos de Cinema en curs del IES La Encantá de Rojales y dos cortos de Vittorio De Seta\, a true reference for Mercedes Álvarez and Cinema en curs. At 19.30 horas\, presentará su largometraje El cielo gira\, obra imprescindible del documental de creación español\, and will hold a subsequent discussion with the public. \n26.03.26 DIJOUS / 19.30 h Presentació i col·loqui amb Mercedes Álvarez..\nEl cielo gira\nMERCEDES ÁLVAREZ. Spain. 2004. Color. 115′. DCP.\nAmb:  Elías Álvarez\, Peio Azketa\, Hicham Chate\, Cirilo Fernández\, José Fernández..\nAldealseñor es el pueblo donde nació la cineasta. Cuando se rueda la película\, quedan catorce habitantes que conviven con capas otros tiempos. La misma tierra donde los operarios instalan gigantes molinos de viento contiene las trazas de dinosaurios\, guerras\, estrellas\, castillos\, siglos de trashumancia\, escombros\, historias pequeñas y grandes\, memorias individuales y colectivas.
URL:https://au-agenda.com/evento/compartir-el-cinema-el-cielo-gira/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260326T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260326T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T095457Z
LAST-MODIFIED:20260220T095457Z
UID:10032597-1774548000-1774548000@au-agenda.com
SUMMARY:Compartir el cinema
DESCRIPTION:“Cine en curso” es un programa de pedagogía cinematográfica en escuelas e institutos públicos que se ha convertido en un referente internacional\, which includes many of the most relevant authors of recent years.. El proyecto\, que cada curso consigue despertar el amor por el cine en niños/as y jóvenes introduciéndolos en sus procesos creativos\, turned twenty years old 2025. La Filmoteca Valenciana\, junto con la catalana y la gallega\, has been celebrating it since last October with a series in which several filmmakers linked to “Cinema in progress” share with the viewers of La Filmoteca reflections on films and authors that transformed them and on their own creation processes. Nos han acompañado hasta ahora Isaki Lacuesta\, Celia Rico\, Jonás Trueba\, Jaume Claret Muxart and José Luis Guerin. \nEl ciclo finaliza el jueves 26 March with two sessions starring Mercedes Álvarez. Cineasta y pedagoga\, autora de El cielo gira (2004) y Mercado de futuros (2011)\, at 18 horas\, reflexionará sobre el cine como espacio de encuentro y creación de vínculos a partir del diálogo entre un corto realizado por los alumnos de Cinema en curs del IES La Encantá de Rojales y dos cortos de Vittorio De Seta\, a true reference for Mercedes Álvarez and Cinema en curs. At 19.30 horas\, presentará su largometraje El cielo gira\, obra imprescindible del documental de creación español\, and will hold a subsequent discussion with the public. \n26.03.26 DIJOUS / 18.00 H Films comentats per Mercedes Álvarez\, acompanyada per Laia Colell\, codirectora de Cinema en curs\, i Daniel Tornero\, filmmaker participating in Cinema en curs. Entrada gratuïta.\nCinema dels vincles \nUn día en Barbagia / A day in Barbagia. Vittorio De Seta. Italy. 1958. Color. 11′\nPastores de Orgosolo / Shepherds of Orgosolo.  Vittorio De Seta. Italy. 1958. Color. 11′\nRecuerdos de nuestras huertas. Anas Bousfiha\, Fajer El Atbani\, Dzhaner Hasanov\, Adam Hrimach\, Jack-Dominique Le Limantour\, Adrián Moreno\, Hugo Murcia\, Jessica Pascual\, David Antonio Ramos\, Carmen Santander\, Lexiah Walding-Hall\, Toni Hurtado\, Magda Marcos\, Daniel Tornero. Spain. 2025. Color. 15′ \nDurant la dècada de 1950 Vittorio De Seta\, que Martin Scorsese presentava com un antropòleg i poeta\, va retratar els pobles i modes de vida rurals de Sicília i Sardenya amb una atenció i una estima extraordinàries\, and a unique sensitivity to sound and color. Setanta anys després\, un grup de joves de l’IES La Encantá de Rojales\, acompanyats pel cineasta Daniel Tornero\, fan un film en què\, in his own words: "Let's take a trip through the vegetable garden in the Vega Baixa. In our tour we portray the people who live there: a María Dolores i Fulvia\, who work in a large plantation; a Anel\, who now takes care of his grandfather's fields and cattle. Totes elles ens transporten i connecten amb els nostres propis records i amb el nostre passat familiar en diferents llocs del món.”
URL:https://au-agenda.com/evento/compartir-el-cinema/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260325T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260325T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T095302Z
LAST-MODIFIED:20260220T095302Z
UID:10032596-1774461600-1774461600@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Satan Tango (part 3)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, including me. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, is a general: he perdut un cinema fosc\, where there will no longer be as much light as the one created by Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, empty. Béla Tarr was one of the greatest artists of our time. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, for a while it seems that everything will be terribly boring. Who will be the next rebel?? Who will step forward? Who will destroy everything? Béla\, returns. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, awarded with the Nobel Prize for Literature in 2025\, lamentava la mort\, the past 6 de gener\, of his friend and collaborator Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, his very personal staging has been a source of inspiration for some of the most important creators of recent decades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes and Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, which led him to reconsider film grammar). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, to fragment and reassemble the images of the world. Troba a faltar\, deia\, the ability to observe the movement of characters and elements in the space of the first Lumière views. Doncs bé\, no one like Béla Tarr revealed himself against a cinema based on the fragmentation of time and space. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l'escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra “explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa”. La seua primera novel·la\, satanic tango (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, a minimum score and dense atmospheres. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, from the eixe moment inseparable from the atmospheres created by Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, it opened a door to the depths for Tarr: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, “of the end of life”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. In 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (the film would be released in 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, and composed by only 30 plans seqüència\, it's a cinematic experience like no other. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. But we can invoke his legacy in the best possible way: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, but especially those of Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ethics and aesthetics. In the cycle we find many such moments of fulfillment. Just look at the sequence shots that open some movies: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, which creates a prodigious choreography between the movement of the camera and that of the characters within the frame. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Swiss. 1994. VOS SPANISH. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observed from the perspective of different characters in a film full of sarcasm and apocalyptic black humor. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, which films some of the most dazzling sequence shots in the history of cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango-part-3/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260324T203000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260324T203000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T095214Z
LAST-MODIFIED:20260220T095214Z
UID:10032595-1774384200-1774384200@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Satan Tango (part 2)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, including me. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, is a general: he perdut un cinema fosc\, where there will no longer be as much light as the one created by Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, empty. Béla Tarr was one of the greatest artists of our time. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, for a while it seems that everything will be terribly boring. Who will be the next rebel?? Who will step forward? Who will destroy everything? Béla\, returns. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, awarded with the Nobel Prize for Literature in 2025\, lamentava la mort\, the past 6 de gener\, of his friend and collaborator Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, his very personal staging has been a source of inspiration for some of the most important creators of recent decades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes and Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, which led him to reconsider film grammar). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, to fragment and reassemble the images of the world. Troba a faltar\, deia\, the ability to observe the movement of characters and elements in the space of the first Lumière views. Doncs bé\, no one like Béla Tarr revealed himself against a cinema based on the fragmentation of time and space. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l'escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra “explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa”. La seua primera novel·la\, satanic tango (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, a minimum score and dense atmospheres. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, from the eixe moment inseparable from the atmospheres created by Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, it opened a door to the depths for Tarr: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, “of the end of life”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. In 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (the film would be released in 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, and composed by only 30 plans seqüència\, it's a cinematic experience like no other. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. But we can invoke his legacy in the best possible way: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, but especially those of Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ethics and aesthetics. In the cycle we find many such moments of fulfillment. Just look at the sequence shots that open some movies: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, which creates a prodigious choreography between the movement of the camera and that of the characters within the frame. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Swiss. 1994. VOS SPANISH. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observed from the perspective of different characters in a film full of sarcasm and apocalyptic black humor. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, which films some of the most dazzling sequence shots in the history of cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango-part-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260324T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260324T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T095043Z
LAST-MODIFIED:20260220T095147Z
UID:10032594-1774375200-1774375200@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Satan Tango (Part 1)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, including me. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, is a general: he perdut un cinema fosc\, where there will no longer be as much light as the one created by Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, empty. Béla Tarr was one of the greatest artists of our time. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, for a while it seems that everything will be terribly boring. Who will be the next rebel?? Who will step forward? Who will destroy everything? Béla\, returns. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, awarded with the Nobel Prize for Literature in 2025\, lamentava la mort\, the past 6 de gener\, of his friend and collaborator Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, his very personal staging has been a source of inspiration for some of the most important creators of recent decades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes and Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, which led him to reconsider film grammar). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, to fragment and reassemble the images of the world. Troba a faltar\, deia\, the ability to observe the movement of characters and elements in the space of the first Lumière views. Doncs bé\, no one like Béla Tarr revealed himself against a cinema based on the fragmentation of time and space. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l'escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra “explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa”. La seua primera novel·la\, satanic tango (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, a minimum score and dense atmospheres. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, from the eixe moment inseparable from the atmospheres created by Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, it opened a door to the depths for Tarr: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, “of the end of life”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. In 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (the film would be released in 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, and composed by only 30 plans seqüència\, it's a cinematic experience like no other. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. But we can invoke his legacy in the best possible way: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, but especially those of Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ethics and aesthetics. In the cycle we find many such moments of fulfillment. Just look at the sequence shots that open some movies: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, which creates a prodigious choreography between the movement of the camera and that of the characters within the frame. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Swiss. 1994. VOS SPANISH. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observed from the perspective of different characters in a film full of sarcasm and apocalyptic black humor. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, which films some of the most dazzling sequence shots in the history of cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260322T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260322T201500
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T094020Z
LAST-MODIFIED:20260220T094020Z
UID:10032586-1774210500-1774210500@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: The Major and the Minor
DESCRIPTION:The cycle dedicated to Billy Wilder continues this March with some of the titles he wrote and directed in the first half of the 1940s. In 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, with which he got an Oscar nomination for best story. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, a comic farce with a rather murky subtext. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, will establish him as a great filmmaker. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, fifth essence of film noir. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, that is going to shoot in Germany in 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, in which he documents the horrors of the Nazi death camps. \n22.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\n28.03.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl mayor y la menor\nThe Major and the Minor\nBILLY WILDER. USA. 1942. VOS SPANISH. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ginger Rogers\, Ray Milland\, Rita Johnson\, Robert Benchley\, Diana Lynn\, Edward Fielding\, Frankie Thomas..\nCansada de la jungla de Nova York\, young Susan Applegate decides to return to her hometown with the money she has saved. Però en arribar a l’estació descobrix que el preu ha pujat\, so she dresses up as a twelve-year-old girl to pay for half the ticket.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-the-major-and-the-minor/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260322T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260322T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T093829Z
LAST-MODIFIED:20260220T093942Z
UID:10032585-1774202400-1774202400@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Fábricas de guerra & Cinco tumbas al Cairo
DESCRIPTION:The cycle dedicated to Billy Wilder continues this March with some of the titles he wrote and directed in the first half of the 1940s. In 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, with which he got an Oscar nomination for best story. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, a comic farce with a rather murky subtext. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, will establish him as a great filmmaker. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, fifth essence of film noir. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, that is going to shoot in Germany in 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, in which he documents the horrors of the Nazi death camps. \n21.03.26 DISSABTE / 20.15 h\n22.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nFábricas de guerra\nDie Todesmühlen / Death Mills\nBILLY WILDER. USA. 1946. VOS SPANISH. B/N. 22′. DCP.\nWilder torna a Europa en concloure la Segona Guerra Mundial\, claimed by the Office of War Information to collaborate in the "denazification" of German industry. Quan rep el primer material filmat pels aliats després de la seua entrada en els camps de concentració\, decidix realitzar una pel·lícula per a mostrar al món\, i especialment als alemanys\, the horrors carried out there. \nCinco tumbas al Cairo\nFive Graves to Cairo\nBILLY WILDER. USA. 1943. VOS SPANISH. B/N. 96′. DCP.\nInt. Franchot Tone\, Anne Baxter\, Akim Tamiroff\, Erich Von Stroheim\, Peter Van Eyck\, Fortunio Bosanova..\nSegona Guerra Mundial\, border between Libya and Egypt. John Bramble\, cap anglés de carros de combat\, he is the only survivor of a battle against Rommel's Afrika Corps. Amb prou faenes aconseguix arribar a un xicotet hotel propietat de Farid\, un egipci\, who keeps it going with the help of the Frenchwoman*Mouche. At that moment a German column arrives.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-fabricas-de-guerra-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T201500
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T093740Z
LAST-MODIFIED:20260220T093913Z
UID:10032584-1774124100-1774124100@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Fábricas de guerra & Cinco tumbas al Cairo
DESCRIPTION:The cycle dedicated to Billy Wilder continues this March with some of the titles he wrote and directed in the first half of the 1940s. In 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, with which he got an Oscar nomination for best story. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, a comic farce with a rather murky subtext. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, will establish him as a great filmmaker. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, fifth essence of film noir. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, that is going to shoot in Germany in 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, in which he documents the horrors of the Nazi death camps. \n21.03.26 DISSABTE / 20.15 h\n22.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nFábricas de guerra\nDie Todesmühlen / Death Mills\nBILLY WILDER. USA. 1946. VOS SPANISH. B/N. 22′. DCP.\nWilder torna a Europa en concloure la Segona Guerra Mundial\, claimed by the Office of War Information to collaborate in the "denazification" of German industry. Quan rep el primer material filmat pels aliats després de la seua entrada en els camps de concentració\, decidix realitzar una pel·lícula per a mostrar al món\, i especialment als alemanys\, the horrors carried out there. \nCinco tumbas al Cairo\nFive Graves to Cairo\nBILLY WILDER. USA. 1943. VOS SPANISH. B/N. 96′. DCP.\nInt. Franchot Tone\, Anne Baxter\, Akim Tamiroff\, Erich Von Stroheim\, Peter Van Eyck\, Fortunio Bosanova..\nSegona Guerra Mundial\, border between Libya and Egypt. John Bramble\, cap anglés de carros de combat\, he is the only survivor of a battle against Rommel's Afrika Corps. Amb prou faenes aconseguix arribar a un xicotet hotel propietat de Farid\, un egipci\, who keeps it going with the help of the Frenchwoman*Mouche. At that moment a German column arrives.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-fabricas-de-guerra/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T094947Z
LAST-MODIFIED:20260220T094947Z
UID:10032593-1774116000-1774116000@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: La condena
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, including me. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, is a general: he perdut un cinema fosc\, where there will no longer be as much light as the one created by Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, empty. Béla Tarr was one of the greatest artists of our time. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, for a while it seems that everything will be terribly boring. Who will be the next rebel?? Who will step forward? Who will destroy everything? Béla\, returns. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, awarded with the Nobel Prize for Literature in 2025\, lamentava la mort\, the past 6 de gener\, of his friend and collaborator Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, his very personal staging has been a source of inspiration for some of the most important creators of recent decades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes and Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, which led him to reconsider film grammar). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, to fragment and reassemble the images of the world. Troba a faltar\, deia\, the ability to observe the movement of characters and elements in the space of the first Lumière views. Doncs bé\, no one like Béla Tarr revealed himself against a cinema based on the fragmentation of time and space. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l'escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra “explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa”. La seua primera novel·la\, satanic tango (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, a minimum score and dense atmospheres. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, from the eixe moment inseparable from the atmospheres created by Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, it opened a door to the depths for Tarr: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, “of the end of life”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. In 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (the film would be released in 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, and composed by only 30 plans seqüència\, it's a cinematic experience like no other. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. But we can invoke his legacy in the best possible way: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, but especially those of Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ethics and aesthetics. In the cycle we find many such moments of fulfillment. Just look at the sequence shots that open some movies: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, which creates a prodigious choreography between the movement of the camera and that of the characters within the frame. \n20.03.26 DIVENDRES / 20.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\n21.03.26 DISSABTE / 18.00 h Free cultural toy library service (4-12 years) buying the ticket online before 14 hotes del divendres 20.\nLa condena\nKárhozat\nBÉLA TARR. Hungary. 1987. VOS SPANISH. B/N. 120′. DCP.\nInt. Gábor Balogh\, János Balogh\, Péter Breznyik Berg\, Imre Chmelik\, György Cserhalmi.\nKarrer viu en una comunitat minera. All his evenings end in the Titanik bar. El seu amo li oferix ser part d’una operació de contraban\, però Karrer està més preocupat del seu romanç amb la cantant del bar\, an unhappily married woman.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-la-condena-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260320T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260320T200000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T094824Z
LAST-MODIFIED:20260220T094824Z
UID:10032592-1774036800-1774036800@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: La condena
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, including me. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, is a general: he perdut un cinema fosc\, where there will no longer be as much light as the one created by Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, empty. Béla Tarr was one of the greatest artists of our time. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, for a while it seems that everything will be terribly boring. Who will be the next rebel?? Who will step forward? Who will destroy everything? Béla\, returns. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, awarded with the Nobel Prize for Literature in 2025\, lamentava la mort\, the past 6 de gener\, of his friend and collaborator Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, his very personal staging has been a source of inspiration for some of the most important creators of recent decades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes and Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, which led him to reconsider film grammar). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, to fragment and reassemble the images of the world. Troba a faltar\, deia\, the ability to observe the movement of characters and elements in the space of the first Lumière views. Doncs bé\, no one like Béla Tarr revealed himself against a cinema based on the fragmentation of time and space. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l'escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra “explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa”. La seua primera novel·la\, satanic tango (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, a minimum score and dense atmospheres. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, from the eixe moment inseparable from the atmospheres created by Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, it opened a door to the depths for Tarr: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, “of the end of life”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. In 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (the film would be released in 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, and composed by only 30 plans seqüència\, it's a cinematic experience like no other. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. But we can invoke his legacy in the best possible way: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, but especially those of Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ethics and aesthetics. In the cycle we find many such moments of fulfillment. Just look at the sequence shots that open some movies: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, which creates a prodigious choreography between the movement of the camera and that of the characters within the frame. \n20.03.26 DIVENDRES / 20.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\n21.03.26 DISSABTE / 18.00 h Free cultural toy library service (4-12 years) buying the ticket online before 14 hotes del divendres 20.\nLa condena\nKárhozat\nBÉLA TARR. Hungary. 1987. VOS SPANISH. B/N. 120′. DCP.\nInt. Gábor Balogh\, János Balogh\, Péter Breznyik Berg\, Imre Chmelik\, György Cserhalmi.\nKarrer viu en una comunitat minera. All his evenings end in the Titanik bar. El seu amo li oferix ser part d’una operació de contraban\, però Karrer està més preocupat del seu romanç amb la cantant del bar\, an unhappily married woman.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-la-condena/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260320T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260320T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T093508Z
LAST-MODIFIED:20260220T093508Z
UID:10032581-1774029600-1774029600@au-agenda.com
SUMMARY:Tribute to Antonio Llorens: Après le trou
DESCRIPTION:En col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual\, who granted him his Honor Award in 2022\, retem homenatge a una de les persones més estimades del món cultural valencià\, el productor\, cineasta\, crític i programador Antonio Llorens\, who died in the past 19 de novembre\, as 73 years. Crític de la Cartelera Turia al llarg de diverses dècades\, autor de quasi una desena de llibres\, productor i director\, programador de festivals com la Mostra de València i la Seminci i dels cinemes Babel i Albatros\, dinamitzador cultural i moltes coses més\, his work and his personality have left a deep mark on a good number of professionals from subsequent generations. The tribute includes the screening on Friday 20 from his feature film of 2002\, Après le trou\, una reflexió sobre l’obra de Jose Giovanni\, and Wednesday 4 reunim tres dels seus curtmetratges\, inclòs un pòstum\, Los últimos días de Pompeyo\, finalitzat pel seu codirector Pedro Uris\, qui\, al costat de Giovanna Ribes\, Piluca Baquero\, Ángel Puig i Jorge Castillejo recordaran la vida i l’obra del seu amic\, el nostre amic\, in a round table. \n20.03.26 DIVENDRES / 18.00 h\nAprès le trou\nANTONIO LLORENS. Spain. 2002. VOS SPANISH. B/N. 80′. 35 mm.\nInt. Xavier Part-Balerdi\, Juan Manuel Cortell\, Jose Maria Alvarez\, Vicente Lacruz.\nDesprés del fracàs de la fugida narrada en la pel·lícula La evasión (Le Trou\, Jacques Becker\, 1960)\, its protagonist is locked in an isolation cell.
URL:https://au-agenda.com/evento/homenatge-a-antonio-llorens-apres-le-trou/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260313T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260313T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T095859Z
LAST-MODIFIED:20260220T095958Z
UID:10032600-1773424800-1773424800@au-agenda.com
SUMMARY:Archive on fire: les falles de fa un segle
DESCRIPTION:Abans del parèntesi en la programació amb motiu de les festes\, presentem en una sessió especial composta per tres títols documentals sobre les Falles filmats fa quasi un segle\, recuperats i conservats per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana. Falles\, 1932 és el títol atribuït a un fragment recentment recuperat i digitalitzat que arreplega diverses imatges de la festa en plena Segona República\, sense autoria clara. No succeïx així amb Fallas de Valencia\, 1928-1929\, recuperat i restaurat en 1992\, que sembla portar el segell de Joan Andreu Moragas\, cineasta català establit a València i autor de la primera pel·lícula sonora en valencià\, El faba de Ramonet (1933) . Valencia celebra sus fiestas de las Fallas\, filmat en 1931\, completa esta mostra de reportatges dedicats a la festa\, en els quals podrem apreciar un paisatge urbà perfectament recognoscible alhora que donen testimoni de l’enorme canvi en el disseny dels monuments. \nPresenten Javier Mozas Hernando\, llicenciat en Història i delegat d’arxiu de la Junta Central Fallera\, i Inma Trull\, cap de Recuperació de La Filmoteca. \nAcompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. \nENTRADA LLIURE FINS A COMPLETAR AFORAMENT
URL:https://au-agenda.com/evento/revista-archivos-de-la-filmoteca-num-80-la-llamada-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T200000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T092637Z
LAST-MODIFIED:20260220T092637Z
UID:10032573-1773345600-1773345600@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considered the true genius of Japanese cinema by his colleagues Yasujiro Ozu and Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, perhaps the one that best exemplifies the words of Pablo García Canga about the films filmed by Shimizu in Japanese spas: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, lost among a light everyday humor; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, a story that passed in silence". \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, a moving portrait starring a group of orphaned children. Per a produir-la\, he created his own independent company. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, which hints at an ironic and melancholic self-portrait. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, recurring themes in Shimizu's cinema. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, they know it's necessary". \n11.03.26 DIMECRES / 18.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 20.00 h\nThe Shiinomi School / La escuela Shiinomi\nしいのみ学園 / Shiinomi gakuen\nHIROSHI SHIMIZU. The Japan. 1955. VOS SPANISH*. B/N. 98′. 16 mm.\nInt. Kyoko Kagawa\, Setsuko Shimazaki\, Jukichi Uno\, Ranko Hanai.\nYamamoto\, professor universitari de Psicologia\, i la seua dona\, Fumiko\, they have two children. Un d’ells\, Judo\, suffers from a type of paralysis. Per este motiu\, the couple decides to invest all their money in creating a school where children with similar special needs can get enough love and care to gain confidence in themselves.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-10/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T092508Z
LAST-MODIFIED:20260220T092508Z
UID:10032571-1773338400-1773338400@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considered the true genius of Japanese cinema by his colleagues Yasujiro Ozu and Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, perhaps the one that best exemplifies the words of Pablo García Canga about the films filmed by Shimizu in Japanese spas: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, lost among a light everyday humor; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, a story that passed in silence". \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, a moving portrait starring a group of orphaned children. Per a produir-la\, he created his own independent company. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, which hints at an ironic and melancholic self-portrait. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, recurring themes in Shimizu's cinema. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, they know it's necessary". \n10.03.26 DIMARTS / 20.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 18.00 h\nMr. Shosuke Ohara\n小原庄助さん / Ohara Shosuke-san\nHIROSHI SHIMIZU. The Japan. 1949. VOS SPANISH*. B/N. 90′. 16 mm.\nInt. Denjiro Okochi\, Okiko Kazami\, Tetsu Tsuboi\, Choko Iida\, Haruo Tanaka\, Shoji Kiyokawa.\nUn terratinent perd la major part dels seus terrenys a causa de la reforma agrària decretada després de la guerra\, però seguix sense privar-se de cap plaer i ajudant els habitants del poble.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-8/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260311T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260311T200000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T092341Z
LAST-MODIFIED:20260220T092341Z
UID:10032569-1773259200-1773259200@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considered the true genius of Japanese cinema by his colleagues Yasujiro Ozu and Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, perhaps the one that best exemplifies the words of Pablo García Canga about the films filmed by Shimizu in Japanese spas: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, lost among a light everyday humor; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, a story that passed in silence". \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, a moving portrait starring a group of orphaned children. Per a produir-la\, he created his own independent company. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, which hints at an ironic and melancholic self-portrait. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, recurring themes in Shimizu's cinema. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, they know it's necessary". \n10.03.26 DIMARTS / 18.00 h\n11.03.26 DIMECRES / 20.00 h\nChildren of the Beehive / Els xiquets de la colmena\n蜂の巣の子供たち / Hachi no su no kodomotachi\nHIROSHI SHIMIZU. The Japan. 1948. VOS VALENCIA*. B/N. 86′. 35 mm.\nInt. Gosho Shoichi\, Natuski Masako\, Sadao Nakamura\, Shunsaku Shimamura\, Shinichiro Kubota\, Yoshikatsu Chiba\, Yotaka Iwamoto\, Kiyoshi Kawanishi\, Hiroyuki Mihara\, Wataru Yaguchi\, Kiyoshi Taira\, Kiyomi Imoto\, Gen Tajima\, Shintarô Uetani\, Yoshio Hazama.\nUn grup d’òrfens de la guerra que deambula per les estacions sobreviu a base de xicotetes estafes. Un soldat anònim\, que tampoc té llar ni família\, joins them on their journey across the country in search of a job.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-6/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260311T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260311T180000
DTSTAMP:20260622T144256
CREATED:20260220T092550Z
LAST-MODIFIED:20260220T092550Z
UID:10032572-1773252000-1773252000@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considered the true genius of Japanese cinema by his colleagues Yasujiro Ozu and Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, perhaps the one that best exemplifies the words of Pablo García Canga about the films filmed by Shimizu in Japanese spas: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, lost among a light everyday humor; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, a story that passed in silence". \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, a moving portrait starring a group of orphaned children. Per a produir-la\, he created his own independent company. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, which hints at an ironic and melancholic self-portrait. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, recurring themes in Shimizu's cinema. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, they know it's necessary". \n11.03.26 DIMECRES / 18.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 20.00 h\nThe Shiinomi School / La escuela Shiinomi\nしいのみ学園 / Shiinomi gakuen\nHIROSHI SHIMIZU. The Japan. 1955. VOS SPANISH*. B/N. 98′. 16 mm.\nInt. Kyoko Kagawa\, Setsuko Shimazaki\, Jukichi Uno\, Ranko Hanai.\nYamamoto\, professor universitari de Psicologia\, i la seua dona\, Fumiko\, they have two children. Un d’ells\, Judo\, suffers from a type of paralysis. Per este motiu\, the couple decides to invest all their money in creating a school where children with similar special needs can get enough love and care to gain confidence in themselves.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-9/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
END:VCALENDAR