BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//AU Agenda - ECPv6.9.0//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://au-agenda.com
X-WR-CALDESC:Eventos para AU Agenda
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T110613Z
LAST-MODIFIED:20260325T110613Z
UID:10033504-1775331000-1775331000@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Rostros
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n04.04.26 DISSABTE / 19.30 h\n08.04.26 DIMECRES / 18.00 h\nRostros\nFaces\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1968. VOS CASTELLÀ. B/N. 130′. DCP.\nInt. John Marley\, Gena Rowlands\, Lynn Carlin\, Seymour Cassel\, Fred Draper\, Val Avery\, Dorothy Gulliver.\nUn home de negociscasat té una aventura amb una jove i immediatament li demana el divorci a la seua dona\, a la qual abandona per a anar-se’n a viure amb la seua amant. Mentrestant\, la seua dona coneix a un tipus en un bar i passa la nit amb ell. Al matí següent\, el matrimoni es troba de nou cara a cara.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-rostros-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T110450Z
LAST-MODIFIED:20260325T110450Z
UID:10033503-1775331000-1775331000@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Rostros
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n04.04.26 DISSABTE / 19.30 h\n08.04.26 DIMECRES / 18.00 h\nRostros\nFaces\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1968. VOS CASTELLÀ. B/N. 130′. DCP.\nInt. John Marley\, Gena Rowlands\, Lynn Carlin\, Seymour Cassel\, Fred Draper\, Val Avery\, Dorothy Gulliver.\nUn home de negociscasat té una aventura amb una jove i immediatament li demana el divorci a la seua dona\, a la qual abandona per a anar-se’n a viure amb la seua amant. Mentrestant\, la seua dona coneix a un tipus en un bar i passa la nit amb ell. Al matí següent\, el matrimoni es troba de nou cara a cara.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-rostros/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T112136Z
LAST-MODIFIED:20260325T112231Z
UID:10033521-1775325600-1775325600@au-agenda.com
SUMMARY:Menuda Filmo: Dunia y el eco del tambor
DESCRIPTION:En les sessions de Menuda Filmo d’abril està programada la pel·lícula d’animació Dunia y el eco del tambor\, un commovedor cant a la interculturalitat i a la cultura de la pau interpretat per una xiqueta siriana que emigra al Canadà amb els seus iaios. Segons la seua codirectora\, l’artista d’origen sirià Marya Zarif\, “Dunia encarna a tota una generació de menuts migrants que em van inspirar amb la seua fam de viure. Ella és la seua veu i dona cara a estos xiquets\, oferint-los un model de referència positiu que els ajude a superar els obstacles.”  \n04.04.26 DISSABTE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\n05.04.26 DIUMENGE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\nDunia y el eco del tambor\nDounia: Le gran pays blanc\nMARYA ZARIF\, ANDRÉ KADI. Canadà. França. 2023. DOBLADA CAST. Color. 50′. DCP.\nDunia i els seus iaios s’instal·len al Canadà\, un nou país que\, malgrat ser fred\, es convertix en la seua càlida casa d’acollida després de marxar-se de Síria. Allí trobaran moltes coses distintes: la llengua\, menjars desconeguts i estacions que no havien viscut abans. Malgrat esta diversitat\, descobrixen la bellesa de la multiculturalitat\, mentres fan noves amistats. A través de la seua relació amb Rosalie i Miguizou\, Dunia es veu arrossegada al món de la música\, descobrint un poder transformador que il·lumina la seua nova vida.
URL:https://au-agenda.com/evento/menuda-filmo-dunia-y-el-eco-del-tambor/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260403T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260403T201500
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T111751Z
LAST-MODIFIED:20260325T111751Z
UID:10033516-1775247300-1775247300@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Días sin huella
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, tant en temàtica com en to. En 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, per a un magnífic Ray Milland. En 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, en molts moments d’este divertiment. \n01.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n03.04.26 DIVENDRES / 20.15 h\nDías sin huella\nThe Lost Weekend\nBILLY WILDER. EUA. 1945. VOS CASTELLÀ. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ray Milland\, Jane Wyman\, Howard Da Silva\, Philip Terry\, Doris Dowling\, Frank Faylen\, Mary Young.\nDon Birnam és un escriptor fracassat a causa de la seua addicció a l’alcohol\, que li ha destruït física i moralment i li ha convertit en un home desproveït de voluntat. Per tal de continuar bevent és capaç de tot. Tant la seua núvia com el seu germà intenten per tots els mitjans regenerar-lo\, però els seus esforços semblen estèrils.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-dias-sin-huella-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260403T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260403T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T110000Z
LAST-MODIFIED:20260325T110000Z
UID:10033498-1775239200-1775239200@au-agenda.com
SUMMARY:L'edat Mitjana en el cinema: La pasión de Juana de Arco
DESCRIPTION:Arriba una nova edició del cicle dedicat a l’Edat mitjana en col·laboració amb el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València\, que inclou presentació i col·loqui a càrrec de medievalistes i especialistes en cinema en cada pel·lícula. El cicle es desenvolupa entre febrer i abril en la Facultat de Geografia i Història\, on s’han programat títols com La pasión de Beatrice\, Los visitantes de la noche o El Cid. En La Filmoteca podran veure’s la immortal La pasión de Juana de Arco\, de Carl Th. Dreyer\, una de les millors i més admirades pel·lícules de la història\, i una de les modernes adaptacions de Macbeth\, la firmada per Justin Kurzel en 2015\, ombrívola\, brutal i enfebrida\, capaç de mesurar-se amb les clàssiques d’Orson Welles\, Kurosawa o Polanski. \n31.03.26 DIMARTS / 18.00 h Presentació i col·loqui a càrrec de José Antonio Hurtado\, historiador i crític de cinema\, i Sandra Bernabeu\, professora d’Història Medieval de la Universitat de València.\n03.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\nLa pasión de Juana de Arco\nLa Passion de Jeanne d’Arc\nCARL THEODOR DREYER. França. 1928. Muda rètols cast.. B/N. 84′. DCP.\nInt. Maria Falconetti\, Eugène Silvain\, Maurice Schutz\, Michel Simon\, Antonin Artaud\, André Berley\, Jean d’Yd..\nEn 1431\, la jove Joana d’Arc\, després d’haver conduït a les tropes franceses a la victòria\, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França\, per la qual cosa és acusada de blasfema davant un tribunal eclesiàstic.
URL:https://au-agenda.com/evento/ledat-mitjana-en-el-cinema-la-pasion-de-juana-de-arco-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260402T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260402T200000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T111324Z
LAST-MODIFIED:20260325T111324Z
UID:10033511-1775160000-1775160000@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Armonías de Werckmeister
DESCRIPTION:Després de la monumental Sátántángo\, Béla Tarr\, Ágnes Hranitzky i László Krasznahorkai tornen a adaptar una novel·la d’este últim\, Melancolia de la resistència. La prosa densa i visionària del premi Nobel adopta en Armonías de Werckmeister una forma cinematogràfica radical: lents i hipnòtics moviments de càmera\, paisatges desolats filmat en blanc i negre i personatges atrapats en un temps suspés. Ambientada en un xicotet poble sacsejat per l’arribada d’un circ i una misteriosa multitud\, la pel·lícula evoca les tensions polítiques de l’Europa postcomunista a través d’una atmosfera de creixent inquietud marcada per la manipulació de les masses\, la por col·lectiva i la fragilitat de l’orde social.\nEn L’home de Londres\, Krasznahorkai escriu el guió a partir d’una obra aliena\, la novel·la homònima del mestre del noir Georges Simenon. La història\, que s’obri amb un magistral pla seqüència en el qual un vigilant presencia un assassinat\, es convertix en una meditació sobre la culpa i el destí. La narració s’alentix i desplaça la intriga criminal fins a quasi fregar l’abstracció. Entre l’elenc de la pel·lícula destaca\, a més\, la presència de la magnètica Tilda Swinton\, la interpretació de la qual aporta una dimensió enigmàtica al seu univers d’ombres.  \n02.04.26 DIJOUS / 20.00 h\n05.04.26 DIUMENGE / 19.30 h\nArmonías de Werckmeister\nWerckmeister harmóniák\nBÉLA TARR\, ÁGNES HRANITZKY. Alemanya\, Itàlia\, França\, Hongria. 2000. VOS CASTELLÀ. B/N. 145′. Digital HD.\nInt. Lars Rudolph\, Peter Fitz\, Hanna Schygulla\, János Derzsi\, Djoko Rosic\, Tamás Wichmann..\nUn espectacle ambulant arriba a un poble hongarés\, amb la promesa que serà exhibida la balena més gran del món\, acompanyat per una figura misteriosa i incontrolable sobre la qual es parla com «el Príncep». Un jove observa els esdeveniments que es desencadenen a partir d’ací.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-armonias-de-werckmeister/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260402T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260402T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T110357Z
LAST-MODIFIED:20260325T110357Z
UID:10033502-1775152800-1775152800@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Sombras
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n01.04.26 DIMECRES / 20.00 h\n02.04.26 DIJOUS / 18.00 h\nSombras\nShadows\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1959. VOS CASTELLÀ. B/N. 87′. DCP.\nInt. Ben Carruthers\, Lelia Goldoni\, Hugh Hurd\, Anthony Ray\, Dennis Sallas\, Tom Allen\, David Pokitillow.\nLa vida quotidiana de diversos personatges novaiorquesos: un adolescent que tracta de tocar la trompeta i passa el temps deambulant pels carrers i els bars\, un cantant de jazz\, una aspirant a escriptora\, una parella de germans negres…
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-sombras-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260401T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260401T200000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T110252Z
LAST-MODIFIED:20260325T110252Z
UID:10033501-1775073600-1775073600@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Sombras
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n01.04.26 DIMECRES / 20.00 h\n02.04.26 DIJOUS / 18.00 h\nSombras\nShadows\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1959. VOS CASTELLÀ. B/N. 87′. DCP.\nInt. Ben Carruthers\, Lelia Goldoni\, Hugh Hurd\, Anthony Ray\, Dennis Sallas\, Tom Allen\, David Pokitillow.\nLa vida quotidiana de diversos personatges novaiorquesos: un adolescent que tracta de tocar la trompeta i passa el temps deambulant pels carrers i els bars\, un cantant de jazz\, una aspirant a escriptora\, una parella de germans negres…
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-sombras/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260401T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260401T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T111651Z
LAST-MODIFIED:20260325T111651Z
UID:10033515-1775066400-1775066400@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Días sin huella
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, tant en temàtica com en to. En 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, per a un magnífic Ray Milland. En 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, en molts moments d’este divertiment. \n01.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n03.04.26 DIVENDRES / 20.15 h\nDías sin huella\nThe Lost Weekend\nBILLY WILDER. EUA. 1945. VOS CASTELLÀ. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ray Milland\, Jane Wyman\, Howard Da Silva\, Philip Terry\, Doris Dowling\, Frank Faylen\, Mary Young.\nDon Birnam és un escriptor fracassat a causa de la seua addicció a l’alcohol\, que li ha destruït física i moralment i li ha convertit en un home desproveït de voluntat. Per tal de continuar bevent és capaç de tot. Tant la seua núvia com el seu germà intenten per tots els mitjans regenerar-lo\, però els seus esforços semblen estèrils.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-dias-sin-huella/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260331T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260331T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260325T105911Z
LAST-MODIFIED:20260325T105911Z
UID:10033497-1774980000-1774980000@au-agenda.com
SUMMARY:L'edat Mitjana en el cinema: La pasión de Juana de Arco
DESCRIPTION:Arriba una nova edició del cicle dedicat a l’Edat mitjana en col·laboració amb el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València\, que inclou presentació i col·loqui a càrrec de medievalistes i especialistes en cinema en cada pel·lícula. El cicle es desenvolupa entre febrer i abril en la Facultat de Geografia i Història\, on s’han programat títols com La pasión de Beatrice\, Los visitantes de la noche o El Cid. En La Filmoteca podran veure’s la immortal La pasión de Juana de Arco\, de Carl Th. Dreyer\, una de les millors i més admirades pel·lícules de la història\, i una de les modernes adaptacions de Macbeth\, la firmada per Justin Kurzel en 2015\, ombrívola\, brutal i enfebrida\, capaç de mesurar-se amb les clàssiques d’Orson Welles\, Kurosawa o Polanski. \n31.03.26 DIMARTS / 18.00 h Presentació i col·loqui a càrrec de José Antonio Hurtado\, historiador i crític de cinema\, i Sandra Bernabeu\, professora d’Història Medieval de la Universitat de València.\n03.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\nLa pasión de Juana de Arco\nLa Passion de Jeanne d’Arc\nCARL THEODOR DREYER. França. 1928. Muda rètols cast.. B/N. 84′. DCP.\nInt. Maria Falconetti\, Eugène Silvain\, Maurice Schutz\, Michel Simon\, Antonin Artaud\, André Berley\, Jean d’Yd..\nEn 1431\, la jove Joana d’Arc\, després d’haver conduït a les tropes franceses a la victòria\, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França\, per la qual cosa és acusada de blasfema davant un tribunal eclesiàstic.
URL:https://au-agenda.com/evento/ledat-mitjana-en-el-cinema-la-pasion-de-juana-de-arco/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260329T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260329T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T094338Z
LAST-MODIFIED:20260220T094338Z
UID:10032589-1774807200-1774807200@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Perdición
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n28.03.26 DISSABTE / 20.00 h\n29.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nPerdición\nDouble Indemnity\nBILLY WILDER. EUA. 1944. VOS CASTELLÀ. B/N. 106′. DCP.\nInt. Fred MacMurray\, Barbara Stanwyck\, Edward G. Robinson\, Porter Hall\, Jean Heather..\nA la ciutat de Los Angeles\, un agent d’una companyia d’assegurances i la dona d’un dels seus clients planegen assassinar al marit d’ella per a cobrar una quantiosa assegurança d’accidents.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-perdicion-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260328T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260328T200000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T094234Z
LAST-MODIFIED:20260220T094234Z
UID:10032588-1774728000-1774728000@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Perdición
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n28.03.26 DISSABTE / 20.00 h\n29.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nPerdición\nDouble Indemnity\nBILLY WILDER. EUA. 1944. VOS CASTELLÀ. B/N. 106′. DCP.\nInt. Fred MacMurray\, Barbara Stanwyck\, Edward G. Robinson\, Porter Hall\, Jean Heather..\nA la ciutat de Los Angeles\, un agent d’una companyia d’assegurances i la dona d’un dels seus clients planegen assassinar al marit d’ella per a cobrar una quantiosa assegurança d’accidents.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-perdicion/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260328T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260328T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T094143Z
LAST-MODIFIED:20260220T094143Z
UID:10032587-1774720800-1774720800@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: The Major and the Minor
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n22.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\n28.03.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl mayor y la menor\nThe Major and the Minor\nBILLY WILDER. EUA. 1942. VOS CASTELLÀ. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ginger Rogers\, Ray Milland\, Rita Johnson\, Robert Benchley\, Diana Lynn\, Edward Fielding\, Frankie Thomas..\nCansada de la jungla de Nova York\, la jove Susan Applegate decidix tornar al seu poble natal amb els diners que ha estalviat. Però en arribar a l’estació descobrix que el preu ha pujat\, així que es disfressa de xiqueta de dotze anys per a pagar la mitat del bitllet.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-the-major-and-the-minor-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260327T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260327T190000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T114748Z
LAST-MODIFIED:20260220T114748Z
UID:10032601-1774638000-1774638000@au-agenda.com
SUMMARY:Revista Archivos de La Filmoteca núm. 80: La llamada
DESCRIPTION:Després de diverses etapes des de la seua fundació en 1989\, la nostra revista Arxius de la Filmoteca. Revista d’estudis històrics sobre la imatge\, arriba al seu número 80\, dirigit per a l’ocasió per l’historiador i professor de la Universitat de València Carlos A. Cuéllar Alejandro\, qui presentarà els seus continguts al públic en una sessió especial el divendres 27 de març. La història del cinema musical espanyol és el tema central d’esta edició i\, per això\, la presentació comptarà també amb un debat al voltant del gènere i de la seua situació històrica i actual\, a càrrec de dos de les autores presents en el número\, Teresa Llácer i Áurea Ortiz. Completarà l’acte la projecció de La llamada (2017)\, primer llargmetratge de Javier Ambrossi i Javier Calvo\, Los Javis\, un musical convertit en obra de culte i exemple d’algunes de les vies poc convencionals per on discorre el musical. \n27.03.26 DIVENDRES / 19.00 h Presentació de la revista Archivos de la Filmoteca a càrrec del director del número 80\, Carlos Cuéllar\, y de dos de les seues autores\, Teresa Llácer i Áurea Ortiz.\n28.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\nLa llamada\nJAVIER AMBROSSI\, JAVIER CALVO. Espanya. 2017. Color. 108′. DCP.\nInt. Macarena García\, Anna Castillo\, Belén Cuesta\, Gracia Olayo\, Secun De la Rosa.\nMaría i Susana són dos adolescents rebels de 17 anys que es troben en el campament d’estiu cristià «La brúixola» a Segòvia\, al qual van des de xicotetes. Les dos senten passió pel reggaeton i l’electro-latino\, però les sorprenents aparicions de Déu a María començaran a canviar les seues vides…
URL:https://au-agenda.com/evento/revista-archivos-de-la-filmoteca-num-80-la-llamada-3/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260326T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260326T193000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T095634Z
LAST-MODIFIED:20260220T095634Z
UID:10032598-1774553400-1774553400@au-agenda.com
SUMMARY:Compartir el cinema: El cielo gira
DESCRIPTION:“Cine en curso” es un programa de pedagogía cinematográfica en escuelas e institutos públicos que se ha convertido en un referente internacional\, del que forman parte muchos de los autores y autoras más relevantes de los últimos años. El proyecto\, que cada curso consigue despertar el amor por el cine en niños/as y jóvenes introduciéndolos en sus procesos creativos\, cumplió veinte años en 2025. La Filmoteca Valenciana\, junto con la catalana y la gallega\, lo está celebrando desde el mes de octubre pasado con un ciclo en el cual varios cineastas vinculados a “Cine en curso” comparten con los espectadores de La Filmoteca reflexiones sobre películas y autores que los transformaron y sobre sus propios procesos de creación. Nos han acompañado hasta ahora Isaki Lacuesta\, Celia Rico\, Jonás Trueba\, Jaume Claret Muxart y José Luis Guerin. \nEl ciclo finaliza el jueves 26 de marzo con dos sesiones protagonizadas por Mercedes Álvarez. Cineasta y pedagoga\, autora de El cielo gira (2004) y Mercado de futuros (2011)\, a las 18 horas\, reflexionará sobre el cine como espacio de encuentro y creación de vínculos a partir del diálogo entre un corto realizado por los alumnos de Cinema en curs del IES La Encantá de Rojales y dos cortos de Vittorio De Seta\, todo un referente para Mercedes Álvarez y Cinema en curs. A las 19.30 horas\, presentará su largometraje El cielo gira\, obra imprescindible del documental de creación español\, y mantendrá un coloquio posterior con el público. \n26.03.26 DIJOUS / 19.30 h Presentació i col·loqui amb Mercedes Álvarez..\nEl cielo gira\nMERCEDES ÁLVAREZ. Espanya. 2004. Color. 115′. DCP.\nAmb:  Elías Álvarez\, Peio Azketa\, Hicham Chate\, Cirilo Fernández\, José Fernández..\nAldealseñor es el pueblo donde nació la cineasta. Cuando se rueda la película\, quedan catorce habitantes que conviven con capas otros tiempos. La misma tierra donde los operarios instalan gigantes molinos de viento contiene las trazas de dinosaurios\, guerras\, estrellas\, castillos\, siglos de trashumancia\, escombros\, historias pequeñas y grandes\, memorias individuales y colectivas.
URL:https://au-agenda.com/evento/compartir-el-cinema-el-cielo-gira/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260326T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260326T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T095457Z
LAST-MODIFIED:20260220T095457Z
UID:10032597-1774548000-1774548000@au-agenda.com
SUMMARY:Compartir el cinema
DESCRIPTION:“Cine en curso” es un programa de pedagogía cinematográfica en escuelas e institutos públicos que se ha convertido en un referente internacional\, del que forman parte muchos de los autores y autoras más relevantes de los últimos años. El proyecto\, que cada curso consigue despertar el amor por el cine en niños/as y jóvenes introduciéndolos en sus procesos creativos\, cumplió veinte años en 2025. La Filmoteca Valenciana\, junto con la catalana y la gallega\, lo está celebrando desde el mes de octubre pasado con un ciclo en el cual varios cineastas vinculados a “Cine en curso” comparten con los espectadores de La Filmoteca reflexiones sobre películas y autores que los transformaron y sobre sus propios procesos de creación. Nos han acompañado hasta ahora Isaki Lacuesta\, Celia Rico\, Jonás Trueba\, Jaume Claret Muxart y José Luis Guerin. \nEl ciclo finaliza el jueves 26 de marzo con dos sesiones protagonizadas por Mercedes Álvarez. Cineasta y pedagoga\, autora de El cielo gira (2004) y Mercado de futuros (2011)\, a las 18 horas\, reflexionará sobre el cine como espacio de encuentro y creación de vínculos a partir del diálogo entre un corto realizado por los alumnos de Cinema en curs del IES La Encantá de Rojales y dos cortos de Vittorio De Seta\, todo un referente para Mercedes Álvarez y Cinema en curs. A las 19.30 horas\, presentará su largometraje El cielo gira\, obra imprescindible del documental de creación español\, y mantendrá un coloquio posterior con el público. \n26.03.26 DIJOUS / 18.00 H Films comentats per Mercedes Álvarez\, acompanyada per Laia Colell\, codirectora de Cinema en curs\, i Daniel Tornero\, cineasta participant en Cinema en curs. Entrada gratuïta.\nCinema dels vincles \nUn día en Barbagia / Un giorno in Barbagia. Vittorio De Seta. Itàlia. 1958. Color. 11′\nPastores de Orgosolo / Pastori di Orgosolo.  Vittorio De Seta. Itàlia. 1958. Color. 11′\nRecuerdos de nuestras huertas. Anas Bousfiha\, Fajer El Atbani\, Dzhaner Hasanov\, Adam Hrimach\, Jack-Dominique Le Limantour\, Adrián Moreno\, Hugo Murcia\, Jessica Pascual\, David Antonio Ramos\, Carmen Santander\, Lexiah Walding-Hall\, Toni Hurtado\, Magda Marcos\, Daniel Tornero. Espanya. 2025. Color. 15′ \nDurant la dècada de 1950 Vittorio De Seta\, que Martin Scorsese presentava com un antropòleg i poeta\, va retratar els pobles i modes de vida rurals de Sicília i Sardenya amb una atenció i una estima extraordinàries\, i una sensibilitat única al so i al color. Setanta anys després\, un grup de joves de l’IES La Encantá de Rojales\, acompanyats pel cineasta Daniel Tornero\, fan un film en què\, amb les seues pròpies paraules: “Emprenem un viatge a través de l’horta a la Vega Baixa. En el nostre recorregut retratem a les persones que l’habiten: a María Dolores i Fulvia\, que treballen en un gran planter; a Anel\, que ara s’ocupa dels camps i del bestiar del seu iaio. Totes elles ens transporten i connecten amb els nostres propis records i amb el nostre passat familiar en diferents llocs del món.”
URL:https://au-agenda.com/evento/compartir-el-cinema/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260325T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260325T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T095302Z
LAST-MODIFIED:20260220T095302Z
UID:10032596-1774461600-1774461600@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Sátántangó (part 3)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Suïssa. 1994. VOS CASTELLÀ. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observats des de la perspectiva de diferents personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, que filma alguns dels plans seqüència més enlluernadors de la història del cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango-part-3/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260324T203000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260324T203000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T095214Z
LAST-MODIFIED:20260220T095214Z
UID:10032595-1774384200-1774384200@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Sátántangó (part 2)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Suïssa. 1994. VOS CASTELLÀ. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observats des de la perspectiva de diferents personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, que filma alguns dels plans seqüència més enlluernadors de la història del cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango-part-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260324T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260324T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T095043Z
LAST-MODIFIED:20260220T095147Z
UID:10032594-1774375200-1774375200@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Sátántangó (Part 1)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Suïssa. 1994. VOS CASTELLÀ. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observats des de la perspectiva de diferents personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, que filma alguns dels plans seqüència més enlluernadors de la història del cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260322T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260322T201500
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T094020Z
LAST-MODIFIED:20260220T094020Z
UID:10032586-1774210500-1774210500@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: The Major and the Minor
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n22.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\n28.03.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl mayor y la menor\nThe Major and the Minor\nBILLY WILDER. EUA. 1942. VOS CASTELLÀ. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ginger Rogers\, Ray Milland\, Rita Johnson\, Robert Benchley\, Diana Lynn\, Edward Fielding\, Frankie Thomas..\nCansada de la jungla de Nova York\, la jove Susan Applegate decidix tornar al seu poble natal amb els diners que ha estalviat. Però en arribar a l’estació descobrix que el preu ha pujat\, així que es disfressa de xiqueta de dotze anys per a pagar la mitat del bitllet.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-the-major-and-the-minor/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260322T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260322T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T093829Z
LAST-MODIFIED:20260220T093942Z
UID:10032585-1774202400-1774202400@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Fábricas de guerra & Cinco tumbas al Cairo
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n21.03.26 DISSABTE / 20.15 h\n22.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nFábricas de guerra\nDie Todesmühlen / Death Mills\nBILLY WILDER. EUA. 1946. VOS CASTELLÀ. B/N. 22′. DCP.\nWilder torna a Europa en concloure la Segona Guerra Mundial\, reclamat per l’Office of War Information per a col·laborar en la “desnazificació” de la indústria alemanya. Quan rep el primer material filmat pels aliats després de la seua entrada en els camps de concentració\, decidix realitzar una pel·lícula per a mostrar al món\, i especialment als alemanys\, els horrors duts a terme allí. \nCinco tumbas al Cairo\nFive Graves to Cairo\nBILLY WILDER. EUA. 1943. VOS CASTELLÀ. B/N. 96′. DCP.\nInt. Franchot Tone\, Anne Baxter\, Akim Tamiroff\, Erich Von Stroheim\, Peter Van Eyck\, Fortunio Bosanova..\nSegona Guerra Mundial\, frontera entre Líbia i Egipte. John Bramble\, cap anglés de carros de combat\, és l’únic supervivent d’una batalla contra l’Afrika Corps de Rommel. Amb prou faenes aconseguix arribar a un xicotet hotel propietat de Farid\, un egipci\, que el manté en marxa amb l’ajuda de la francesa*Mouche. En eixe moment arriba una columna alemanya.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-fabricas-de-guerra-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T201500
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T093740Z
LAST-MODIFIED:20260220T093913Z
UID:10032584-1774124100-1774124100@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Fábricas de guerra & Cinco tumbas al Cairo
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n21.03.26 DISSABTE / 20.15 h\n22.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nFábricas de guerra\nDie Todesmühlen / Death Mills\nBILLY WILDER. EUA. 1946. VOS CASTELLÀ. B/N. 22′. DCP.\nWilder torna a Europa en concloure la Segona Guerra Mundial\, reclamat per l’Office of War Information per a col·laborar en la “desnazificació” de la indústria alemanya. Quan rep el primer material filmat pels aliats després de la seua entrada en els camps de concentració\, decidix realitzar una pel·lícula per a mostrar al món\, i especialment als alemanys\, els horrors duts a terme allí. \nCinco tumbas al Cairo\nFive Graves to Cairo\nBILLY WILDER. EUA. 1943. VOS CASTELLÀ. B/N. 96′. DCP.\nInt. Franchot Tone\, Anne Baxter\, Akim Tamiroff\, Erich Von Stroheim\, Peter Van Eyck\, Fortunio Bosanova..\nSegona Guerra Mundial\, frontera entre Líbia i Egipte. John Bramble\, cap anglés de carros de combat\, és l’únic supervivent d’una batalla contra l’Afrika Corps de Rommel. Amb prou faenes aconseguix arribar a un xicotet hotel propietat de Farid\, un egipci\, que el manté en marxa amb l’ajuda de la francesa*Mouche. En eixe moment arriba una columna alemanya.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-fabricas-de-guerra/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T094947Z
LAST-MODIFIED:20260220T094947Z
UID:10032593-1774116000-1774116000@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: La condena
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n20.03.26 DIVENDRES / 20.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\n21.03.26 DISSABTE / 18.00 h Servei gratuït de ludoteca cultural (4-12 anys) comprant l’entrada en línia abans de les 14 hotes del divendres 20.\nLa condena\nKárhozat\nBÉLA TARR. Hongria. 1987. VOS CASTELLÀ. B/N. 120′. DCP.\nInt. Gábor Balogh\, János Balogh\, Péter Breznyik Berg\, Imre Chmelik\, György Cserhalmi.\nKarrer viu en una comunitat minera. Totes les seues vesprades acaben en el bar Titanik. El seu amo li oferix ser part d’una operació de contraban\, però Karrer està més preocupat del seu romanç amb la cantant del bar\, una dona infeliçment casada.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-la-condena-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260320T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260320T200000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T094824Z
LAST-MODIFIED:20260220T094824Z
UID:10032592-1774036800-1774036800@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: La condena
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n20.03.26 DIVENDRES / 20.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\n21.03.26 DISSABTE / 18.00 h Servei gratuït de ludoteca cultural (4-12 anys) comprant l’entrada en línia abans de les 14 hotes del divendres 20.\nLa condena\nKárhozat\nBÉLA TARR. Hongria. 1987. VOS CASTELLÀ. B/N. 120′. DCP.\nInt. Gábor Balogh\, János Balogh\, Péter Breznyik Berg\, Imre Chmelik\, György Cserhalmi.\nKarrer viu en una comunitat minera. Totes les seues vesprades acaben en el bar Titanik. El seu amo li oferix ser part d’una operació de contraban\, però Karrer està més preocupat del seu romanç amb la cantant del bar\, una dona infeliçment casada.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-la-condena/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260320T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260320T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T093508Z
LAST-MODIFIED:20260220T093508Z
UID:10032581-1774029600-1774029600@au-agenda.com
SUMMARY:Homenatge a Antonio Llorens: Après le trou
DESCRIPTION:En col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual\, que li va concedir el seu Premi d’Honor en 2022\, retem homenatge a una de les persones més estimades del món cultural valencià\, el productor\, cineasta\, crític i programador Antonio Llorens\, que va morir el passat 19 de novembre\, als 73 anys. Crític de la Cartelera Turia al llarg de diverses dècades\, autor de quasi una desena de llibres\, productor i director\, programador de festivals com la Mostra de València i la Seminci i dels cinemes Babel i Albatros\, dinamitzador cultural i moltes coses més\, el seu treball i la seua personalitat han deixat profunda empremta en un bon nombre de professionals de generacions posteriors. L’homenatge inclou la projecció el divendres 20 del seu llargmetratge de 2002\, Après le trou\, una reflexió sobre l’obra de Jose Giovanni\, i el dimecres 4 reunim tres dels seus curtmetratges\, inclòs un pòstum\, Los últimos días de Pompeyo\, finalitzat pel seu codirector Pedro Uris\, qui\, al costat de Giovanna Ribes\, Piluca Baquero\, Ángel Puig i Jorge Castillejo recordaran la vida i l’obra del seu amic\, el nostre amic\, en una taula redona. \n20.03.26 DIVENDRES / 18.00 h\nAprès le trou\nANTONIO LLORENS. Espanya. 2002. VOS CASTELLÀ. B/N. 80′. 35 mm.\nInt. Xavier Part-Balerdi\, Juan Manuel Cortell\, Jose Maria Alvarez\, Vicente Lacruz.\nDesprés del fracàs de la fugida narrada en la pel·lícula La evasión (Le Trou\, Jacques Becker\, 1960)\, el seu protagonista es troba tancat en una cel·la d’aïllament.
URL:https://au-agenda.com/evento/homenatge-a-antonio-llorens-apres-le-trou/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260313T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260313T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T095859Z
LAST-MODIFIED:20260220T095958Z
UID:10032600-1773424800-1773424800@au-agenda.com
SUMMARY:Arxiu en flames: les falles de fa un segle
DESCRIPTION:Abans del parèntesi en la programació amb motiu de les festes\, presentem en una sessió especial composta per tres títols documentals sobre les Falles filmats fa quasi un segle\, recuperats i conservats per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana. Falles\, 1932 és el títol atribuït a un fragment recentment recuperat i digitalitzat que arreplega diverses imatges de la festa en plena Segona República\, sense autoria clara. No succeïx així amb Fallas de Valencia\, 1928-1929\, recuperat i restaurat en 1992\, que sembla portar el segell de Joan Andreu Moragas\, cineasta català establit a València i autor de la primera pel·lícula sonora en valencià\, El faba de Ramonet (1933) . Valencia celebra sus fiestas de las Fallas\, filmat en 1931\, completa esta mostra de reportatges dedicats a la festa\, en els quals podrem apreciar un paisatge urbà perfectament recognoscible alhora que donen testimoni de l’enorme canvi en el disseny dels monuments. \nPresenten Javier Mozas Hernando\, llicenciat en Història i delegat d’arxiu de la Junta Central Fallera\, i Inma Trull\, cap de Recuperació de La Filmoteca. \nAcompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. \nENTRADA LLIURE FINS A COMPLETAR AFORAMENT
URL:https://au-agenda.com/evento/revista-archivos-de-la-filmoteca-num-80-la-llamada-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T200000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T092637Z
LAST-MODIFIED:20260220T092637Z
UID:10032573-1773345600-1773345600@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n11.03.26 DIMECRES / 18.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 20.00 h\nThe Shiinomi School / La escuela Shiinomi\nしいのみ学園 / Shiinomi gakuen\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1955. VOS CASTELLÀ*. B/N. 98′. 16 mm.\nInt. Kyoko Kagawa\, Setsuko Shimazaki\, Jukichi Uno\, Ranko Hanai.\nYamamoto\, professor universitari de Psicologia\, i la seua dona\, Fumiko\, tenen dos fills. Un d’ells\, Judo\, patix un tipus de paràlisi. Per este motiu\, el matrimoni decidix invertir tot els seus diners a crear una escola on xiquets amb necessitats especials semblants puguen aconseguir l’amor i la cura suficient per a aconseguir la confiança en ells mateixos.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-10/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T092508Z
LAST-MODIFIED:20260220T092508Z
UID:10032571-1773338400-1773338400@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n10.03.26 DIMARTS / 20.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 18.00 h\nMr. Shosuke Ohara\n小原庄助さん / Ohara Shosuke-san\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1949. VOS CASTELLÀ*. B/N. 90′. 16 mm.\nInt. Denjiro Okochi\, Okiko Kazami\, Tetsu Tsuboi\, Choko Iida\, Haruo Tanaka\, Shoji Kiyokawa.\nUn terratinent perd la major part dels seus terrenys a causa de la reforma agrària decretada després de la guerra\, però seguix sense privar-se de cap plaer i ajudant els habitants del poble.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-8/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260311T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260311T200000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T092341Z
LAST-MODIFIED:20260220T092341Z
UID:10032569-1773259200-1773259200@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n10.03.26 DIMARTS / 18.00 h\n11.03.26 DIMECRES / 20.00 h\nChildren of the Beehive / Els xiquets de la colmena\n蜂の巣の子供たち / Hachi no su no kodomotachi\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1948. VOS VALENCIÀ*. B/N. 86′. 35 mm.\nInt. Gosho Shoichi\, Natuski Masako\, Sadao Nakamura\, Shunsaku Shimamura\, Shinichiro Kubota\, Yoshikatsu Chiba\, Yotaka Iwamoto\, Kiyoshi Kawanishi\, Hiroyuki Mihara\, Wataru Yaguchi\, Kiyoshi Taira\, Kiyomi Imoto\, Gen Tajima\, Shintarô Uetani\, Yoshio Hazama.\nUn grup d’òrfens de la guerra que deambula per les estacions sobreviu a base de xicotetes estafes. Un soldat anònim\, que tampoc té llar ni família\, s’unix a ells en el seu viatge a través del país en busca d’un treball.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-6/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260311T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260311T180000
DTSTAMP:20260429T061500
CREATED:20260220T092550Z
LAST-MODIFIED:20260220T092550Z
UID:10032572-1773252000-1773252000@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n11.03.26 DIMECRES / 18.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 20.00 h\nThe Shiinomi School / La escuela Shiinomi\nしいのみ学園 / Shiinomi gakuen\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1955. VOS CASTELLÀ*. B/N. 98′. 16 mm.\nInt. Kyoko Kagawa\, Setsuko Shimazaki\, Jukichi Uno\, Ranko Hanai.\nYamamoto\, professor universitari de Psicologia\, i la seua dona\, Fumiko\, tenen dos fills. Un d’ells\, Judo\, patix un tipus de paràlisi. Per este motiu\, el matrimoni decidix invertir tot els seus diners a crear una escola on xiquets amb necessitats especials semblants puguen aconseguir l’amor i la cura suficient per a aconseguir la confiança en ells mateixos.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-9/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
END:VCALENDAR