BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//AU Agenda - ECPv6.9.0//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://au-agenda.com
X-WR-CALDESC:Eventos para AU Agenda
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260503T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260503T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T093825Z
LAST-MODIFIED:20260425T093825Z
UID:10034980-1777831200-1777831200@au-agenda.com
SUMMARY:Menuda Filmo: Tiempos modernos
DESCRIPTION:Charlot és el protagonista de les dos sessions de Menuda Filmo del primer cap de setmana de maig. Res millor per a celebrar el Dia Internacional dels Treballadors que Tiempos modernos\, l’última pel·lícula protagonitzada pel personatge del rodamon i una de les caricatures més divertides mai filmades sobre el treball industrial estandarditzat. El finíssim treball actoral de Chaplin en uns gags inoblidables provocarà sens dubte les rialles de grans i menuts. Però\, a més de diversió\, la pel·lícula té un missatge plenament vigent\, la reivindicació de la humanitat enfront de la màquina (ja siga la cadena de muntatge del segle XX o la  IA i els robots del present). \n02.05.26 DISSABTE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\n03.05.26 DIUMENGE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\nTiempos modernos\nModern Times\nCHARLES CHAPLIN. EUA. 1936. Muda rètols cast. B/N. 87′. DCP.\nInt. Charles Chaplin\, Paulette Godard\, Henry Bergman\, Stanley J. Sanford.\nUn treballador és acomiadat d’una fàbrica en què\, dia rere dia\, repetia les mateixes funcions i que li ha provocat una depressió nerviosa. Al carrer\, és detingut quan es troba per casualitat al capdavant d’una manifestació.
URL:https://au-agenda.com/evento/menuda-filmo-tiempos-modernos-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260502T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260502T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T091418Z
LAST-MODIFIED:20260425T091418Z
UID:10034960-1777752000-1777752000@au-agenda.com
SUMMARY:Filosofia i Cinema: El hombre que mató a Liberty Valance
DESCRIPTION:Tres grans títols de la història del cinema completen l’edició d’enguany\, la sèptima\, del seminari ‘Filosofia i Cinema’\, dedicat en esta ocasió a les complexes relacions entre cinema i història: el cinema com a font històrica del món contemporani dels últims dos segles; l’anomenat cinema històric\, amb el seu controvertit\, però sempre útil\, valor didàctic; el cinema i la seua història\, sempre en permanent construcció… El hombre que mató a Liberty Valance\, a més d’una obra mestra de John Ford i del cinema clàssic\, és una lúcida reflexió entorn de les connexions entre el Mite i la Història\, un dels temes fonamentals del western\, un gènere que constituïx el relat fundacional\, entre llegenda i realitat\, dels Estats Units com a nació. Per la seua part\, Ingmar Bergman va construir en El séptimo sello un relat simbòlic i existencial sobre el valor de la vida i la mort\, en una de les representacions més fidels a la realitat de l’Edat mitjana que ha oferit el cinema. I\, finalment\, El acorazado Potemkin\, l’obra mestra de Eisenstein i un dels films que més han influït al cinema posterior\, és\, alhora\, representació i motor de la història\, en ser emblema revolucionari i perfecta cristal·lització del llenguatge i de les conquestes de l’avantguarda artística. \nEl seminari ‘Filosofia i Cinema’ està organitzat per la Torre del Virrey Instituto de Estudios Culturales Avanzados i inclou una sèrie de conferències telemàtiques sobre cada una de les pel·lícules del cicle en els dies següents a la projecció. Programa seminari: www.latorredelvirrey.es \n28.04.26 DIMARTS / 18.00 h\n02.05.26 DISSABTE / 20.00 h\nEl hombre que mató a Liberty Valance\nThe Man Who Shot Liberty Valance\nJOHN FORD. EUA. 1962. VOS CASTELLÀ. B/N. 120′. DCP.\nInt. James Stewart\, John Wayne\, Vera Miles\, Lee Marvin\, Edmond O’Brien\, John Carradine\, Woody Strode\, Lee Van Cleef.\nUn ancià senador del Congrés dels Estats Units explica a un periodista per què ha acudit al funeral d’un vell amic. La història comença molts anys abans\, quan era un jove advocat de l’Est que es dirigia a un xicotet poble de l’Oest per a exercir l’advocacia i imposar la llei.
URL:https://au-agenda.com/evento/filosofia-i-cinema-el-hombre-que-mato-a-liberty-valance/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260502T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260502T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T093734Z
LAST-MODIFIED:20260425T093734Z
UID:10034979-1777744800-1777744800@au-agenda.com
SUMMARY:Menuda Filmo: Tiempos modernos
DESCRIPTION:Charlot és el protagonista de les dos sessions de Menuda Filmo del primer cap de setmana de maig. Res millor per a celebrar el Dia Internacional dels Treballadors que Tiempos modernos\, l’última pel·lícula protagonitzada pel personatge del rodamon i una de les caricatures més divertides mai filmades sobre el treball industrial estandarditzat. El finíssim treball actoral de Chaplin en uns gags inoblidables provocarà sens dubte les rialles de grans i menuts. Però\, a més de diversió\, la pel·lícula té un missatge plenament vigent\, la reivindicació de la humanitat enfront de la màquina (ja siga la cadena de muntatge del segle XX o la  IA i els robots del present). \n02.05.26 DISSABTE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\n03.05.26 DIUMENGE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\nTiempos modernos\nModern Times\nCHARLES CHAPLIN. EUA. 1936. Muda rètols cast. B/N. 87′. DCP.\nInt. Charles Chaplin\, Paulette Godard\, Henry Bergman\, Stanley J. Sanford.\nUn treballador és acomiadat d’una fàbrica en què\, dia rere dia\, repetia les mateixes funcions i que li ha provocat una depressió nerviosa. Al carrer\, és detingut quan es troba per casualitat al capdavant d’una manifestació.
URL:https://au-agenda.com/evento/menuda-filmo-tiempos-modernos/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260501T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260501T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T092922Z
LAST-MODIFIED:20260425T092922Z
UID:10034972-1777658400-1777658400@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: El cavall de Torí
DESCRIPTION:El cavall de Torí clausura el cicle dedicat al tàndem creatiu format per un dels millors cineastes del segle XXI i l’escriptor guardonat amb el Nobel de Literatura 2025. Béla Tarr s’acomiadava del cinema en 2011 amb esta crepuscular obra mestra codirigida al costat de la seua esposa i muntadora\, Ágnes Hranitzky. És l’al·legat final d’un dels grans creadors d’atmosferes que ha donat el cinema en les últimes dècades. Tarr ens introduïx en un trànsit en què presenciem el final (de l’existència de dos persones i un cavall\, tal vegada del món) a través d’una experiència fílmica crua però d’una bellesa hipnòtica. Única\, en qualsevol cas. \n29.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n01.05.26 DIVENDRES / 18.00 h\nEl cavall de Torí\nA Torinói ló\nBÉLA TARR\, ÁGNES HRANITZKY. Hongria\, Alemanya\, França\, Suïssa\, EUA. 2011. VOS VALENCIÀ. B/N. 146′. DCP.\nInt. János Derzsi\, Erika Bók\, Miháli Kormos\, Ricsi.\nEl 3 de gener de 1889\, a Torí\, Friedrich Nietzsche és testimoni del maltractament infligit per un carreter al seu cavall esgotat. Nietzsche rodeja el coll del cavall amb els seus braços\, es posa a plorar i perd la consciència i la parla fins al final dels seus dies. En una atmosfera preapocalíptica\, se’ns mostra la vida del cotxer\, de la seua filla i del vell cavall.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-el-cavall-de-tori-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260430T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260430T201500
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T093112Z
LAST-MODIFIED:20260425T093112Z
UID:10034973-1777580100-1777580100@au-agenda.com
SUMMARY:Anja Breien. Gèneres en fuga: La herencia
DESCRIPTION:Tres pel·lícules completen el cicle que recupera el llegat de la cineasta noruega Anja Breien\, una de les directores més destacades d’Escandinàvia\, sovint comparada amb Chantal Akerman. La herencia (1979) i Caza de brujas (1981) són els dos títols que més van contribuir a la seua reputació internacional\, tant per l’atenció que van rebre en festivals com per la seua àmplia distribució. La primera va ser seleccionada en la competició oficial del Festival de Cannes i Caza de brujas va rebre una menció honorífica en el Festival de Cinema de Venècia per la seua reconstrucció històrica\, a més del premi Pasinetti a la millor actriu per a la seua protagonista. La fructífera primera etapa de la filmografia de Breien que recull este cicle conclou amb El pájaro de papel (1984)\, un elegant thriller que va obtindre el premi del jurat en el Festival de Chicago. \n30.04.26 DIJOUS / 20.15 h\n03.05.26 DIUMENGE / 20.00 h\nLa herencia\nArven\nANJA BREIEN. Noruega. 1979. VOS CASTELLÀ. Color. 96′. DCP.\nInt. Espen Skjønberg\, Anita Björk\, Häge Juve\, Jan Hårsta.\nLa família Skaug es reunix després del funeral d’un exitós empresari sense fills. Es llig el testament i tots heretaran\, però només si els hereus aconseguixen continuar junts amb l’empresa. Sota les enganyoses aparences d’una educada família burgesa\, la situació desenterra velles ferides i conflictes\, mentres la cobdícia s’apodera d’ells.
URL:https://au-agenda.com/evento/anja-breien-generes-en-fuga-la-herencia/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260430T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260430T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T092307Z
LAST-MODIFIED:20260425T092307Z
UID:10034966-1777572000-1777572000@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: El gran carnaval
DESCRIPTION:Continuem viatjant per la filmografia de Billy Wilder\, que arriba als anys cinquanta desplegant una gran versatilitat. Entre el drama\, el thriller i la pel·lícula social\, i amb una interpretació electritzant de Kirk Douglas\, El gran carnaval és un duríssim retrat de la societat contemporània capaç de convertir en espectacle qualsevol tragèdia. Aliena a la sensibleria\, la seua feroç i demolidora mirada sobre el periodisme i la crueltat de la ciutadania quan es convertix en audiència resulta\, desgraciadament\, d’una tremenda actualitat. La mescla de gèneres i tons va seguir en el seu següent film\, Traidor en el infierno\, que conté drama\, comèdia\, humor negre i aventura i una pràctica insòlita en l’època (i hui dia)\, el rodatge de la història en ordre cronològic. La seua estrena va ser retardada perquè Paramount considerava que ningú voldria veure una història ambientada en un camp nazi de presoners; l’oportunitat va arribar quan van ser alliberats els soldats estatunidencs de la guerra de Corea. La pel·lícula va obtindre nombroses nominacions i premis\, inclòs un Oscar per al protagonista\, William Holden. En La tentación vive arriba\, Wilder va haver de plegar-se a les imposicions del Codi Hays de censura\, com la impossibilitat de mostrar un adulteri o determinades converses pujades de to\, molt concordes amb l’argument. Inclús amb això va ser un gran èxit\, i va convertir en icònica la imatge de Marilyn Monroe amb la falda alçada per l’aire de la boca del metro. Però el film va molt més enllà i demostra que\, darrere del clixé de sex symbol\, hi havia una gran actriu de comèdia\, com ho va reconéixer la seua nominació als premis BAFTA. \n28.04.26 DIMARTS / 20.15 h\n30.04.26 DIJOUS / 18.00 h\nEl gran carnaval\nAce in the Hole\nBILLY WILDER. EUA. 1951. VOS CASTELLÀ. B/N. 112′. DCP.\nInt. Kirk Douglas\, Jan Sterling\, Bob Arthur\, Porter Hall\, Frank Cady..\nUn periodista caigut en desgràcia viatja fins a Alburquerque\, un lloc aïllat del món\, a la recerca d’un reportatge impressionant que li permeta recuperar la seua antiga posició dins de la professió. Y l’oportunitat arriba quan un miner indi es queda atrapat en un túnel.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-el-gran-carnaval-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260429T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260429T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T092822Z
LAST-MODIFIED:20260425T092822Z
UID:10034971-1777485600-1777485600@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: El cavall de Torí
DESCRIPTION:El cavall de Torí clausura el cicle dedicat al tàndem creatiu format per un dels millors cineastes del segle XXI i l’escriptor guardonat amb el Nobel de Literatura 2025. Béla Tarr s’acomiadava del cinema en 2011 amb esta crepuscular obra mestra codirigida al costat de la seua esposa i muntadora\, Ágnes Hranitzky. És l’al·legat final d’un dels grans creadors d’atmosferes que ha donat el cinema en les últimes dècades. Tarr ens introduïx en un trànsit en què presenciem el final (de l’existència de dos persones i un cavall\, tal vegada del món) a través d’una experiència fílmica crua però d’una bellesa hipnòtica. Única\, en qualsevol cas. \n29.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n01.05.26 DIVENDRES / 18.00 h\nEl cavall de Torí\nA Torinói ló\nBÉLA TARR\, ÁGNES HRANITZKY. Hongria\, Alemanya\, França\, Suïssa\, EUA. 2011. VOS VALENCIÀ. B/N. 146′. DCP.\nInt. János Derzsi\, Erika Bók\, Miháli Kormos\, Ricsi.\nEl 3 de gener de 1889\, a Torí\, Friedrich Nietzsche és testimoni del maltractament infligit per un carreter al seu cavall esgotat. Nietzsche rodeja el coll del cavall amb els seus braços\, es posa a plorar i perd la consciència i la parla fins al final dels seus dies. En una atmosfera preapocalíptica\, se’ns mostra la vida del cotxer\, de la seua filla i del vell cavall.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-el-cavall-de-tori/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260428T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260428T201500
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260425T092158Z
LAST-MODIFIED:20260425T092336Z
UID:10034965-1777407300-1777407300@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: El gran carnaval
DESCRIPTION:Continuem viatjant per la filmografia de Billy Wilder\, que arriba als anys cinquanta desplegant una gran versatilitat. Entre el drama\, el thriller i la pel·lícula social\, i amb una interpretació electritzant de Kirk Douglas\, El gran carnaval és un duríssim retrat de la societat contemporània capaç de convertir en espectacle qualsevol tragèdia. Aliena a la sensibleria\, la seua feroç i demolidora mirada sobre el periodisme i la crueltat de la ciutadania quan es convertix en audiència resulta\, desgraciadament\, d’una tremenda actualitat. La mescla de gèneres i tons va seguir en el seu següent film\, Traidor en el infierno\, que conté drama\, comèdia\, humor negre i aventura i una pràctica insòlita en l’època (i hui dia)\, el rodatge de la història en ordre cronològic. La seua estrena va ser retardada perquè Paramount considerava que ningú voldria veure una història ambientada en un camp nazi de presoners; l’oportunitat va arribar quan van ser alliberats els soldats estatunidencs de la guerra de Corea. La pel·lícula va obtindre nombroses nominacions i premis\, inclòs un Oscar per al protagonista\, William Holden. En La tentación vive arriba\, Wilder va haver de plegar-se a les imposicions del Codi Hays de censura\, com la impossibilitat de mostrar un adulteri o determinades converses pujades de to\, molt concordes amb l’argument. Inclús amb això va ser un gran èxit\, i va convertir en icònica la imatge de Marilyn Monroe amb la falda alçada per l’aire de la boca del metro. Però el film va molt més enllà i demostra que\, darrere del clixé de sex symbol\, hi havia una gran actriu de comèdia\, com ho va reconéixer la seua nominació als premis BAFTA. \n28.04.26 DIMARTS / 20.15 h\n30.04.26 DIJOUS / 18.00 h\nEl gran carnaval\nAce in the Hole\nBILLY WILDER. EUA. 1951. VOS CASTELLÀ. B/N. 112′. DCP.\nInt. Kirk Douglas\, Jan Sterling\, Bob Arthur\, Porter Hall\, Frank Cady..\nUn periodista caigut en desgràcia viatja fins a Alburquerque\, un lloc aïllat del món\, a la recerca d’un reportatge impressionant que li permeta recuperar la seua antiga posició dins de la professió. Y l’oportunitat arriba quan un miner indi es queda atrapat en un túnel.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-el-gran-carnaval/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260426T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260426T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260325T114157Z
LAST-MODIFIED:20260325T114157Z
UID:10033541-1777233600-1777233600@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Yo\, Claudio – Ep. 1: Un toque de asesino
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n26.04.26 DIUMENGE / 20.00 h Presentació i col·loqui a càrrec dels membres del Laboratorio de Investigación de Series\, Mikel Labastida\, David Brieva i Áurea Ortiz.\nYo\, Claudio – Ep. 1: Un toque de asesino\nI\, Claudius – Ep. 1: A Touch of Murder\nHERBERT WISE. Regne Unit. 1979. VOS CASTELLÀ. Color. 52′. Digital HD.\nInt. Derek Jacobi\, Sian Phillips\, John Hurt\, George Baker\, Brian Blessed\, Margaret Tyzack\, Patrick Stewart.\nClaudio\, Emperador de Roma\, veient aproximar-se el final de la seua vida\, decidix escriure la història de la seua família\, la dinastia juli-clàudia\, des de l’any 50 a. C. al 50 d. C. La Sibil·la ha profetitzat que esta història arribarà a la posteritat.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-yo-claudio-ep-1-un-toque-de-asesino/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260327T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260327T190000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T114748Z
LAST-MODIFIED:20260220T114748Z
UID:10032601-1774638000-1774638000@au-agenda.com
SUMMARY:Revista Archivos de La Filmoteca núm. 80: La llamada
DESCRIPTION:Després de diverses etapes des de la seua fundació en 1989\, la nostra revista Arxius de la Filmoteca. Revista d’estudis històrics sobre la imatge\, arriba al seu número 80\, dirigit per a l’ocasió per l’historiador i professor de la Universitat de València Carlos A. Cuéllar Alejandro\, qui presentarà els seus continguts al públic en una sessió especial el divendres 27 de març. La història del cinema musical espanyol és el tema central d’esta edició i\, per això\, la presentació comptarà també amb un debat al voltant del gènere i de la seua situació històrica i actual\, a càrrec de dos de les autores presents en el número\, Teresa Llácer i Áurea Ortiz. Completarà l’acte la projecció de La llamada (2017)\, primer llargmetratge de Javier Ambrossi i Javier Calvo\, Los Javis\, un musical convertit en obra de culte i exemple d’algunes de les vies poc convencionals per on discorre el musical. \n27.03.26 DIVENDRES / 19.00 h Presentació de la revista Archivos de la Filmoteca a càrrec del director del número 80\, Carlos Cuéllar\, y de dos de les seues autores\, Teresa Llácer i Áurea Ortiz.\n28.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\nLa llamada\nJAVIER AMBROSSI\, JAVIER CALVO. Espanya. 2017. Color. 108′. DCP.\nInt. Macarena García\, Anna Castillo\, Belén Cuesta\, Gracia Olayo\, Secun De la Rosa.\nMaría i Susana són dos adolescents rebels de 17 anys que es troben en el campament d’estiu cristià «La brúixola» a Segòvia\, al qual van des de xicotetes. Les dos senten passió pel reggaeton i l’electro-latino\, però les sorprenents aparicions de Déu a María començaran a canviar les seues vides…
URL:https://au-agenda.com/evento/revista-archivos-de-la-filmoteca-num-80-la-llamada-3/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260326T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260326T193000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T095634Z
LAST-MODIFIED:20260220T095634Z
UID:10032598-1774553400-1774553400@au-agenda.com
SUMMARY:Compartir el cinema: El cielo gira
DESCRIPTION:“Cine en curso” es un programa de pedagogía cinematográfica en escuelas e institutos públicos que se ha convertido en un referente internacional\, del que forman parte muchos de los autores y autoras más relevantes de los últimos años. El proyecto\, que cada curso consigue despertar el amor por el cine en niños/as y jóvenes introduciéndolos en sus procesos creativos\, cumplió veinte años en 2025. La Filmoteca Valenciana\, junto con la catalana y la gallega\, lo está celebrando desde el mes de octubre pasado con un ciclo en el cual varios cineastas vinculados a “Cine en curso” comparten con los espectadores de La Filmoteca reflexiones sobre películas y autores que los transformaron y sobre sus propios procesos de creación. Nos han acompañado hasta ahora Isaki Lacuesta\, Celia Rico\, Jonás Trueba\, Jaume Claret Muxart y José Luis Guerin. \nEl ciclo finaliza el jueves 26 de marzo con dos sesiones protagonizadas por Mercedes Álvarez. Cineasta y pedagoga\, autora de El cielo gira (2004) y Mercado de futuros (2011)\, a las 18 horas\, reflexionará sobre el cine como espacio de encuentro y creación de vínculos a partir del diálogo entre un corto realizado por los alumnos de Cinema en curs del IES La Encantá de Rojales y dos cortos de Vittorio De Seta\, todo un referente para Mercedes Álvarez y Cinema en curs. A las 19.30 horas\, presentará su largometraje El cielo gira\, obra imprescindible del documental de creación español\, y mantendrá un coloquio posterior con el público. \n26.03.26 DIJOUS / 19.30 h Presentació i col·loqui amb Mercedes Álvarez..\nEl cielo gira\nMERCEDES ÁLVAREZ. Espanya. 2004. Color. 115′. DCP.\nAmb:  Elías Álvarez\, Peio Azketa\, Hicham Chate\, Cirilo Fernández\, José Fernández..\nAldealseñor es el pueblo donde nació la cineasta. Cuando se rueda la película\, quedan catorce habitantes que conviven con capas otros tiempos. La misma tierra donde los operarios instalan gigantes molinos de viento contiene las trazas de dinosaurios\, guerras\, estrellas\, castillos\, siglos de trashumancia\, escombros\, historias pequeñas y grandes\, memorias individuales y colectivas.
URL:https://au-agenda.com/evento/compartir-el-cinema-el-cielo-gira/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260326T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260326T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T095457Z
LAST-MODIFIED:20260220T095457Z
UID:10032597-1774548000-1774548000@au-agenda.com
SUMMARY:Compartir el cinema
DESCRIPTION:“Cine en curso” es un programa de pedagogía cinematográfica en escuelas e institutos públicos que se ha convertido en un referente internacional\, del que forman parte muchos de los autores y autoras más relevantes de los últimos años. El proyecto\, que cada curso consigue despertar el amor por el cine en niños/as y jóvenes introduciéndolos en sus procesos creativos\, cumplió veinte años en 2025. La Filmoteca Valenciana\, junto con la catalana y la gallega\, lo está celebrando desde el mes de octubre pasado con un ciclo en el cual varios cineastas vinculados a “Cine en curso” comparten con los espectadores de La Filmoteca reflexiones sobre películas y autores que los transformaron y sobre sus propios procesos de creación. Nos han acompañado hasta ahora Isaki Lacuesta\, Celia Rico\, Jonás Trueba\, Jaume Claret Muxart y José Luis Guerin. \nEl ciclo finaliza el jueves 26 de marzo con dos sesiones protagonizadas por Mercedes Álvarez. Cineasta y pedagoga\, autora de El cielo gira (2004) y Mercado de futuros (2011)\, a las 18 horas\, reflexionará sobre el cine como espacio de encuentro y creación de vínculos a partir del diálogo entre un corto realizado por los alumnos de Cinema en curs del IES La Encantá de Rojales y dos cortos de Vittorio De Seta\, todo un referente para Mercedes Álvarez y Cinema en curs. A las 19.30 horas\, presentará su largometraje El cielo gira\, obra imprescindible del documental de creación español\, y mantendrá un coloquio posterior con el público. \n26.03.26 DIJOUS / 18.00 H Films comentats per Mercedes Álvarez\, acompanyada per Laia Colell\, codirectora de Cinema en curs\, i Daniel Tornero\, cineasta participant en Cinema en curs. Entrada gratuïta.\nCinema dels vincles \nUn día en Barbagia / Un giorno in Barbagia. Vittorio De Seta. Itàlia. 1958. Color. 11′\nPastores de Orgosolo / Pastori di Orgosolo.  Vittorio De Seta. Itàlia. 1958. Color. 11′\nRecuerdos de nuestras huertas. Anas Bousfiha\, Fajer El Atbani\, Dzhaner Hasanov\, Adam Hrimach\, Jack-Dominique Le Limantour\, Adrián Moreno\, Hugo Murcia\, Jessica Pascual\, David Antonio Ramos\, Carmen Santander\, Lexiah Walding-Hall\, Toni Hurtado\, Magda Marcos\, Daniel Tornero. Espanya. 2025. Color. 15′ \nDurant la dècada de 1950 Vittorio De Seta\, que Martin Scorsese presentava com un antropòleg i poeta\, va retratar els pobles i modes de vida rurals de Sicília i Sardenya amb una atenció i una estima extraordinàries\, i una sensibilitat única al so i al color. Setanta anys després\, un grup de joves de l’IES La Encantá de Rojales\, acompanyats pel cineasta Daniel Tornero\, fan un film en què\, amb les seues pròpies paraules: “Emprenem un viatge a través de l’horta a la Vega Baixa. En el nostre recorregut retratem a les persones que l’habiten: a María Dolores i Fulvia\, que treballen en un gran planter; a Anel\, que ara s’ocupa dels camps i del bestiar del seu iaio. Totes elles ens transporten i connecten amb els nostres propis records i amb el nostre passat familiar en diferents llocs del món.”
URL:https://au-agenda.com/evento/compartir-el-cinema/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260325T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260325T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T095302Z
LAST-MODIFIED:20260220T095302Z
UID:10032596-1774461600-1774461600@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Sátántangó (part 3)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Suïssa. 1994. VOS CASTELLÀ. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observats des de la perspectiva de diferents personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, que filma alguns dels plans seqüència més enlluernadors de la història del cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango-part-3/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260324T203000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260324T203000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T095214Z
LAST-MODIFIED:20260220T095214Z
UID:10032595-1774384200-1774384200@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Sátántangó (part 2)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Suïssa. 1994. VOS CASTELLÀ. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observats des de la perspectiva de diferents personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, que filma alguns dels plans seqüència més enlluernadors de la història del cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango-part-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260324T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260324T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T095043Z
LAST-MODIFIED:20260220T095147Z
UID:10032594-1774375200-1774375200@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: Sátántangó (Part 1)
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n24.03.26 DIMARTS / 18.00 h > PART 1 (137’)\n24.03.26 DIMARTS / 20.30 h > PART 2 (125’)\n25.03.26 DIMECRES / 18.00 h > PART 3 (187’)\nSátántangó\nBÉLA TARR. Hongria\,  Alemanya\, Suïssa. 1994. VOS CASTELLÀ. B/N. DCP.\nInt. Mihály Víg\, Putyi Horváth\, Székely B. Miklós\, Erika Bók\, László feLugossy\, Alfréd Járai\, János Derzsi\, Irén Szajki.\nEl fracàs d’una granja col·lectiva durant uns quants dies d’una plujosa tardor. Els somnis\, intrigues i traïcions que es donen en la cooperativa\, observats des de la perspectiva de diferents personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic. Versió restaurada de la monumental pel·lícula de Béla Tarr\, que filma alguns dels plans seqüència més enlluernadors de la història del cinema.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-satantango/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260322T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260322T201500
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T094020Z
LAST-MODIFIED:20260220T094020Z
UID:10032586-1774210500-1774210500@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: The Major and the Minor
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n22.03.26 DIUMENGE / 20.15 h\n28.03.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl mayor y la menor\nThe Major and the Minor\nBILLY WILDER. EUA. 1942. VOS CASTELLÀ. B/N. 100′. DCP.\nInt. Ginger Rogers\, Ray Milland\, Rita Johnson\, Robert Benchley\, Diana Lynn\, Edward Fielding\, Frankie Thomas..\nCansada de la jungla de Nova York\, la jove Susan Applegate decidix tornar al seu poble natal amb els diners que ha estalviat. Però en arribar a l’estació descobrix que el preu ha pujat\, així que es disfressa de xiqueta de dotze anys per a pagar la mitat del bitllet.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-the-major-and-the-minor/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260322T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260322T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T093829Z
LAST-MODIFIED:20260220T093942Z
UID:10032585-1774202400-1774202400@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Fábricas de guerra & Cinco tumbas al Cairo
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n21.03.26 DISSABTE / 20.15 h\n22.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nFábricas de guerra\nDie Todesmühlen / Death Mills\nBILLY WILDER. EUA. 1946. VOS CASTELLÀ. B/N. 22′. DCP.\nWilder torna a Europa en concloure la Segona Guerra Mundial\, reclamat per l’Office of War Information per a col·laborar en la “desnazificació” de la indústria alemanya. Quan rep el primer material filmat pels aliats després de la seua entrada en els camps de concentració\, decidix realitzar una pel·lícula per a mostrar al món\, i especialment als alemanys\, els horrors duts a terme allí. \nCinco tumbas al Cairo\nFive Graves to Cairo\nBILLY WILDER. EUA. 1943. VOS CASTELLÀ. B/N. 96′. DCP.\nInt. Franchot Tone\, Anne Baxter\, Akim Tamiroff\, Erich Von Stroheim\, Peter Van Eyck\, Fortunio Bosanova..\nSegona Guerra Mundial\, frontera entre Líbia i Egipte. John Bramble\, cap anglés de carros de combat\, és l’únic supervivent d’una batalla contra l’Afrika Corps de Rommel. Amb prou faenes aconseguix arribar a un xicotet hotel propietat de Farid\, un egipci\, que el manté en marxa amb l’ajuda de la francesa*Mouche. En eixe moment arriba una columna alemanya.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-fabricas-de-guerra-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T201500
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T093740Z
LAST-MODIFIED:20260220T093913Z
UID:10032584-1774124100-1774124100@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Fábricas de guerra & Cinco tumbas al Cairo
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n21.03.26 DISSABTE / 20.15 h\n22.03.26 DIUMENGE / 18.00 h\nFábricas de guerra\nDie Todesmühlen / Death Mills\nBILLY WILDER. EUA. 1946. VOS CASTELLÀ. B/N. 22′. DCP.\nWilder torna a Europa en concloure la Segona Guerra Mundial\, reclamat per l’Office of War Information per a col·laborar en la “desnazificació” de la indústria alemanya. Quan rep el primer material filmat pels aliats després de la seua entrada en els camps de concentració\, decidix realitzar una pel·lícula per a mostrar al món\, i especialment als alemanys\, els horrors duts a terme allí. \nCinco tumbas al Cairo\nFive Graves to Cairo\nBILLY WILDER. EUA. 1943. VOS CASTELLÀ. B/N. 96′. DCP.\nInt. Franchot Tone\, Anne Baxter\, Akim Tamiroff\, Erich Von Stroheim\, Peter Van Eyck\, Fortunio Bosanova..\nSegona Guerra Mundial\, frontera entre Líbia i Egipte. John Bramble\, cap anglés de carros de combat\, és l’únic supervivent d’una batalla contra l’Afrika Corps de Rommel. Amb prou faenes aconseguix arribar a un xicotet hotel propietat de Farid\, un egipci\, que el manté en marxa amb l’ajuda de la francesa*Mouche. En eixe moment arriba una columna alemanya.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-fabricas-de-guerra/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T094947Z
LAST-MODIFIED:20260220T094947Z
UID:10032593-1774116000-1774116000@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: La condena
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n20.03.26 DIVENDRES / 20.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\n21.03.26 DISSABTE / 18.00 h Servei gratuït de ludoteca cultural (4-12 anys) comprant l’entrada en línia abans de les 14 hotes del divendres 20.\nLa condena\nKárhozat\nBÉLA TARR. Hongria. 1987. VOS CASTELLÀ. B/N. 120′. DCP.\nInt. Gábor Balogh\, János Balogh\, Péter Breznyik Berg\, Imre Chmelik\, György Cserhalmi.\nKarrer viu en una comunitat minera. Totes les seues vesprades acaben en el bar Titanik. El seu amo li oferix ser part d’una operació de contraban\, però Karrer està més preocupat del seu romanç amb la cantant del bar\, una dona infeliçment casada.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-la-condena-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260320T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260320T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T094824Z
LAST-MODIFIED:20260220T094824Z
UID:10032592-1774036800-1774036800@au-agenda.com
SUMMARY:Béla Tarr & László Krasznahorkai: La condena
DESCRIPTION:La mort de Béla Tarr ha sigut una gran pèrdua per a tots\, incloent-me a mi. He perdut un gran amic\, un company en la màgia visual del cinema fosc en la pantalla\, i en general: he perdut un cinema fosc\, on ja no hi haurà tanta llum com la que va crear Béla. El cinema roman\, per a mi i per a nosaltres\, buit. Béla Tarr va ser un dels artistes més grans del nostre temps. Imparable\, brutal\, indestructible. Quan l’art perd a un creador tan radical\, per un temps sembla que tot serà terriblement avorrit. Qui serà el pròxim rebel? Qui farà un pas al capdavant? Qui ho destrossarà tot? Béla\, torna. \nAmb estes paraules\, l’escriptor hongarés László Krasznahorkai\, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2025\, lamentava la mort\, el passat 6 de gener\, del seu amic i col·laborador Béla Tarr. Icona del cinema europeu\, la seua personalíssima posada en escena ha sigut font d’inspiració d’alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Pedro Costa\, Apichatpong Weerasethakul\, László Nemes o Gus Van Sant (no existirien Gerry i Elephant sense la profunda emoció que va causar al cineasta americà el visionat de les pel·lícules de Tarr\, que el van portar a reconsiderar la gramàtica cinematogràfica). \nEl passat 12 de febrer\, en una emocionant sessió a La Filmoteca\, José Luis Guerin lamentava que la gramàtica del cinema majoritari\, hui\, consistix a tallar i tallar\, a fragmentar i remuntar les imatges del món. Troba a faltar\, deia\, la capacitat d’observació del moviment de personatges i elements en l’espai de les primeres vistes Lumière. Doncs bé\, ningú com Béla Tarr es va revelar contra un cinema basat en la fragmentació del temps i de l’espai. La seua enlluernadora posada en escena es construïx sobre llargs plans seqüència en els quals hipnòtics travellings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. \nEixe estil de Tarr està estretament relacionat amb la prosa torrencial del seu coguionista\, l’escriptor László Krasznahorkai. En atorgar-li el Nobel\, l’acadèmia sueca va destacar que la seua obra «explora amb melancolia\, humor i rigor el fracàs de l’individu i de les estructures socials en temps de caos\, amb una intensitat formal que exigix i recompensa». La seua primera novel·la\, Tango satànic (1985)\, ja apuntava el que es convertiria en marca personal d’una escriptura caracteritzada per les frases llargues\, una puntuació mínima i atmosferes denses. Aquell llibre va obsessionar Béla Tarr i inspiraria el seu propi univers fílmic\, des d’eixe moment indissociable de les atmosferes creades per Krasznahorkai. En paraules de Violeta Kovacsics\, “l’univers de la novel·la\, a estones concret i local i en altres universal i abstracte\, li obria a Tarr una porta a les profunditats: del fantàstic\, de l’humanisme\, de la fragilitat de la comunitat\, del col·lapse de certs projectes polítics\, de la desesperança\, de la decadència moral\, de la fi de la vida”. \nTarr va conéixer en aquell temps a Krasznahorkai i prompte va començar la seua fèrtil relació creativa. En 1988\, els dos van firmar el guió de La condena. El punt àlgid de la seua col·laboració el van marcar les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Tango satànic i Melancolía de la resistencia (la pel·lícula s’estrenaria en 2000 sota el títol Armonías de Werckmeister). L’escriptor també va firmar el guió d’El hombre de Londres (2007)\, basat en una novel·la de Georges Simenon\, i de l’últim llargmetratge dirigit per Béla Tarr i la seua altra col·laboradora habitual Ágnes Hranitzky\, l’aclaparadora El caballo de Turín. Inspirada de nou en textos del premi Nobel\, i composta per tan sols 30 plans seqüència\, és una experiència cinematogràfica sense parangó. \nNo podem fer tornar a Béla Tarr\, com pide Krasznahorkai. Però sí que podem invocar el seu llegat de la millor manera possible: projectant les seues pel·lícules en pantalla gran\, on han de veure’s totes les pel·lícules\, però sobretot les de Béla Tarr. Perquè en el seu cinema l’espectador troba –a més de l’univers únic que va emprar de les novel·les del Premi Nobel– el goig de la posada en escena\, la profunda emoció que se sent davant d’una pantalla de cinema en contemplar la simbiosi perfecta entre fons i forma\, ètica i estètica. En el cicle trobem molts d’eixos moments de plenitud. No hi ha més que fixar-se en els plans seqüència que obrin algunes pel·lícules: el lent moviment que retrocedix des de la vista d’una finestra –un paisatge travessat per un telecadira– fins a l’interior d’una habitació en La condena\, el travelling lateral que seguix un grup de vaques en Sátántángo\, el que obri Armonías de Werckmeister amb un dels personatges escenificant un eclipsi davant la resta de clients d’un bar o la virtuosa i intrigant arrancada d’El hombre de Londres\, que crea una coreografia prodigiosa entre el moviment de la càmera i el dels personatges dins de l’enquadrament. \n20.03.26 DIVENDRES / 20.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\n21.03.26 DISSABTE / 18.00 h Servei gratuït de ludoteca cultural (4-12 anys) comprant l’entrada en línia abans de les 14 hotes del divendres 20.\nLa condena\nKárhozat\nBÉLA TARR. Hongria. 1987. VOS CASTELLÀ. B/N. 120′. DCP.\nInt. Gábor Balogh\, János Balogh\, Péter Breznyik Berg\, Imre Chmelik\, György Cserhalmi.\nKarrer viu en una comunitat minera. Totes les seues vesprades acaben en el bar Titanik. El seu amo li oferix ser part d’una operació de contraban\, però Karrer està més preocupat del seu romanç amb la cantant del bar\, una dona infeliçment casada.
URL:https://au-agenda.com/evento/bela-tarr-laszlo-krasznahorkai-la-condena/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260320T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260320T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T093508Z
LAST-MODIFIED:20260220T093508Z
UID:10032581-1774029600-1774029600@au-agenda.com
SUMMARY:Homenatge a Antonio Llorens: Après le trou
DESCRIPTION:En col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual\, que li va concedir el seu Premi d’Honor en 2022\, retem homenatge a una de les persones més estimades del món cultural valencià\, el productor\, cineasta\, crític i programador Antonio Llorens\, que va morir el passat 19 de novembre\, als 73 anys. Crític de la Cartelera Turia al llarg de diverses dècades\, autor de quasi una desena de llibres\, productor i director\, programador de festivals com la Mostra de València i la Seminci i dels cinemes Babel i Albatros\, dinamitzador cultural i moltes coses més\, el seu treball i la seua personalitat han deixat profunda empremta en un bon nombre de professionals de generacions posteriors. L’homenatge inclou la projecció el divendres 20 del seu llargmetratge de 2002\, Après le trou\, una reflexió sobre l’obra de Jose Giovanni\, i el dimecres 4 reunim tres dels seus curtmetratges\, inclòs un pòstum\, Los últimos días de Pompeyo\, finalitzat pel seu codirector Pedro Uris\, qui\, al costat de Giovanna Ribes\, Piluca Baquero\, Ángel Puig i Jorge Castillejo recordaran la vida i l’obra del seu amic\, el nostre amic\, en una taula redona. \n20.03.26 DIVENDRES / 18.00 h\nAprès le trou\nANTONIO LLORENS. Espanya. 2002. VOS CASTELLÀ. B/N. 80′. 35 mm.\nInt. Xavier Part-Balerdi\, Juan Manuel Cortell\, Jose Maria Alvarez\, Vicente Lacruz.\nDesprés del fracàs de la fugida narrada en la pel·lícula La evasión (Le Trou\, Jacques Becker\, 1960)\, el seu protagonista es troba tancat en una cel·la d’aïllament.
URL:https://au-agenda.com/evento/homenatge-a-antonio-llorens-apres-le-trou/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260313T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260313T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T095859Z
LAST-MODIFIED:20260220T095958Z
UID:10032600-1773424800-1773424800@au-agenda.com
SUMMARY:Arxiu en flames: les falles de fa un segle
DESCRIPTION:Abans del parèntesi en la programació amb motiu de les festes\, presentem en una sessió especial composta per tres títols documentals sobre les Falles filmats fa quasi un segle\, recuperats i conservats per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana. Falles\, 1932 és el títol atribuït a un fragment recentment recuperat i digitalitzat que arreplega diverses imatges de la festa en plena Segona República\, sense autoria clara. No succeïx així amb Fallas de Valencia\, 1928-1929\, recuperat i restaurat en 1992\, que sembla portar el segell de Joan Andreu Moragas\, cineasta català establit a València i autor de la primera pel·lícula sonora en valencià\, El faba de Ramonet (1933) . Valencia celebra sus fiestas de las Fallas\, filmat en 1931\, completa esta mostra de reportatges dedicats a la festa\, en els quals podrem apreciar un paisatge urbà perfectament recognoscible alhora que donen testimoni de l’enorme canvi en el disseny dels monuments. \nPresenten Javier Mozas Hernando\, llicenciat en Història i delegat d’arxiu de la Junta Central Fallera\, i Inma Trull\, cap de Recuperació de La Filmoteca. \nAcompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. \nENTRADA LLIURE FINS A COMPLETAR AFORAMENT
URL:https://au-agenda.com/evento/revista-archivos-de-la-filmoteca-num-80-la-llamada-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T092637Z
LAST-MODIFIED:20260220T092637Z
UID:10032573-1773345600-1773345600@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n11.03.26 DIMECRES / 18.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 20.00 h\nThe Shiinomi School / La escuela Shiinomi\nしいのみ学園 / Shiinomi gakuen\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1955. VOS CASTELLÀ*. B/N. 98′. 16 mm.\nInt. Kyoko Kagawa\, Setsuko Shimazaki\, Jukichi Uno\, Ranko Hanai.\nYamamoto\, professor universitari de Psicologia\, i la seua dona\, Fumiko\, tenen dos fills. Un d’ells\, Judo\, patix un tipus de paràlisi. Per este motiu\, el matrimoni decidix invertir tot els seus diners a crear una escola on xiquets amb necessitats especials semblants puguen aconseguir l’amor i la cura suficient per a aconseguir la confiança en ells mateixos.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-10/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T092508Z
LAST-MODIFIED:20260220T092508Z
UID:10032571-1773338400-1773338400@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n10.03.26 DIMARTS / 20.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 18.00 h\nMr. Shosuke Ohara\n小原庄助さん / Ohara Shosuke-san\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1949. VOS CASTELLÀ*. B/N. 90′. 16 mm.\nInt. Denjiro Okochi\, Okiko Kazami\, Tetsu Tsuboi\, Choko Iida\, Haruo Tanaka\, Shoji Kiyokawa.\nUn terratinent perd la major part dels seus terrenys a causa de la reforma agrària decretada després de la guerra\, però seguix sense privar-se de cap plaer i ajudant els habitants del poble.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-8/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260311T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260311T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T092341Z
LAST-MODIFIED:20260220T092341Z
UID:10032569-1773259200-1773259200@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n10.03.26 DIMARTS / 18.00 h\n11.03.26 DIMECRES / 20.00 h\nChildren of the Beehive / Els xiquets de la colmena\n蜂の巣の子供たち / Hachi no su no kodomotachi\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1948. VOS VALENCIÀ*. B/N. 86′. 35 mm.\nInt. Gosho Shoichi\, Natuski Masako\, Sadao Nakamura\, Shunsaku Shimamura\, Shinichiro Kubota\, Yoshikatsu Chiba\, Yotaka Iwamoto\, Kiyoshi Kawanishi\, Hiroyuki Mihara\, Wataru Yaguchi\, Kiyoshi Taira\, Kiyomi Imoto\, Gen Tajima\, Shintarô Uetani\, Yoshio Hazama.\nUn grup d’òrfens de la guerra que deambula per les estacions sobreviu a base de xicotetes estafes. Un soldat anònim\, que tampoc té llar ni família\, s’unix a ells en el seu viatge a través del país en busca d’un treball.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-6/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260311T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260311T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T092550Z
LAST-MODIFIED:20260220T092550Z
UID:10032572-1773252000-1773252000@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n11.03.26 DIMECRES / 18.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 20.00 h\nThe Shiinomi School / La escuela Shiinomi\nしいのみ学園 / Shiinomi gakuen\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1955. VOS CASTELLÀ*. B/N. 98′. 16 mm.\nInt. Kyoko Kagawa\, Setsuko Shimazaki\, Jukichi Uno\, Ranko Hanai.\nYamamoto\, professor universitari de Psicologia\, i la seua dona\, Fumiko\, tenen dos fills. Un d’ells\, Judo\, patix un tipus de paràlisi. Per este motiu\, el matrimoni decidix invertir tot els seus diners a crear una escola on xiquets amb necessitats especials semblants puguen aconseguir l’amor i la cura suficient per a aconseguir la confiança en ells mateixos.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-9/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260310T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260310T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T092420Z
LAST-MODIFIED:20260220T092420Z
UID:10032570-1773172800-1773172800@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n10.03.26 DIMARTS / 20.00 h\n12.03.26 DIJOUS / 18.00 h\nMr. Shosuke Ohara\n小原庄助さん / Ohara Shosuke-san\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1949. VOS CASTELLÀ*. B/N. 90′. 16 mm.\nInt. Denjiro Okochi\, Okiko Kazami\, Tetsu Tsuboi\, Choko Iida\, Haruo Tanaka\, Shoji Kiyokawa.\nUn terratinent perd la major part dels seus terrenys a causa de la reforma agrària decretada després de la guerra\, però seguix sense privar-se de cap plaer i ajudant els habitants del poble.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-7/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260310T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260310T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T092257Z
LAST-MODIFIED:20260220T092257Z
UID:10032568-1773165600-1773165600@au-agenda.com
SUMMARY:Hiroshi Shimizu. L'art de perdre's
DESCRIPTION:De la mà de la Fundació Japó\, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu\, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març\, podrà veure’s La horquilla\, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries\, el drama i els sentiments avancen\, sovint\, sense ser vistos\, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això\, entre eixos banys en el riu\, eixos massatges i eixos sopars\, els dies van passant fins que\, en les últimes seqüències\, emergix una emoció difícil de nomenar\, una història que transcorria en silenci”. \nEn 1948\, Shimizu\, que havia fundat després de la guerra un orfenat\, va dirigir la que es considera la seua obra mestra\, Els xiquets de la colmena\, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la\, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara\, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic. \nEl cicle es tanca amb La escuela Shiinomi\, una altra pel·lícula sobre infància i educació\, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany\, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets\, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que\, al mateix temps\, la saben necessària”. \n10.03.26 DIMARTS / 18.00 h\n11.03.26 DIMECRES / 20.00 h\nChildren of the Beehive / Els xiquets de la colmena\n蜂の巣の子供たち / Hachi no su no kodomotachi\nHIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1948. VOS VALENCIÀ*. B/N. 86′. 35 mm.\nInt. Gosho Shoichi\, Natuski Masako\, Sadao Nakamura\, Shunsaku Shimamura\, Shinichiro Kubota\, Yoshikatsu Chiba\, Yotaka Iwamoto\, Kiyoshi Kawanishi\, Hiroyuki Mihara\, Wataru Yaguchi\, Kiyoshi Taira\, Kiyomi Imoto\, Gen Tajima\, Shintarô Uetani\, Yoshio Hazama.\nUn grup d’òrfens de la guerra que deambula per les estacions sobreviu a base de xicotetes estafes. Un soldat anònim\, que tampoc té llar ni família\, s’unix a ells en el seu viatge a través del país en busca d’un treball.
URL:https://au-agenda.com/evento/hiroshi-shimizu-lart-de-perdres-5/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260308T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260308T200000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T093701Z
LAST-MODIFIED:20260220T093701Z
UID:10032583-1773000000-1773000000@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Ball of Fire
DESCRIPTION:El cicle dedicat a Billy Wilder continua este mes de març amb alguns dels títols que va escriure i va dirigir en la primera mitat dels anys quaranta. En 1941\, firma amb Charles Brackett el guió d’una comèdia d’Howard Hawks\, Bola de foc\, amb la qual aconseguix una nominació a l’Oscar al millor argument. A l’any següent\, Wilder dirigix el seu primer llargmetratge en solitari\, El mayor y la menor\, una farsa còmica amb un subtext més aviat térbol. Amb Cinco tumbas al Cairo (1943) ix de l’àmbit de la comèdia per a passar al thriller bèl·lic i la pel·lícula és nominada a tres Oscar. El seu següent film\, nominat a set Oscar\, li consagrarà com un gran cineasta. Es tracta de Perdición (1944)\, un clàssic imperible\, quinta essència del cinema negre. El lliurament wilderià del mes es completa amb el curtmetratge documental Death Mills\, que va rodar a Alemanya en 1946 per encàrrec del departament de guerra del govern dels Estats Units\, en el qual documenta els horrors dels camps d’extermini nazis. \n06.03.26 DIVENDRES / 18.00 h\n08.03.26 DIUMENGE / 20.00 h\nBola de foc\nBall of Fire\nHOWARD HAWKS. EUA. 1941. VOS VALENCIÀ*. B/N. 111′. DCP.\nInt. Gary Cooper\, Barbara Stanwyck\, Oscar Homolka\, Dana Andrews\, Dan Duryea\, Henry Travers..\nGràcies a una donació\, un grup de professors universitaris (tots solters menys un\, que és viudo) treballen en l’elaboració d’una enciclopèdia del saber humà. La inesperada visita d’una ballarina de cabaret els fa replantejar-se la seua labor\, perquè s’adonen que no saben res del món real.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-ball-of-fire-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260308T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260308T180000
DTSTAMP:20260929T232125
CREATED:20260220T094652Z
LAST-MODIFIED:20260220T094652Z
UID:10032591-1772992800-1772992800@au-agenda.com
SUMMARY:Menuda Filmo: El tresor de Barracuda
DESCRIPTION:En les sessions familiars de març\, els més menuts podran gaudir d’El tresor de Barracuda\, pel·lícula valenciana guanyadora del Premi Lola Gaos a millor llargmetratge d’animació i nominada al Goya en la mateixa categoria. Es tracta d’una trepidant pel·lícula d’aventures amb un disseny d’animació molt cuidat. Hereua de la millor tradició del relat il·lustrat\, a més d’entretindre\, transmet valors molt interessants per al públic infantil: el poder alliberador del coneixement i de la lectura i la importància de la família triada. A més\, El tresor de Barracuda\, que es projectarà en valencià els dies 7 i 8 de març (Dia Internacional de la Dona)\, trenca amb els estereotips de gènere presentant a una xiqueta com a protagonista activa i heroïna de la pel·lícula. Basada en la novel·la homònima de Plans Campos Martínez\, publicada en 2014\, la pel·lícula està dirigida per Adrià García\, el cineasta darrere de l’aclamada Nocturna\, nominada en el Festival d’Annecy i guanyadora del Goya a millor llargmetratge d’animació en 2008. En la sessió del dissabte 7 de març hi haurà una presentació a càrrec de membres de l’equip de la pel·lícula. \n07.03.26 DISSABTE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys. Presentada per membres de l’equip de la pel·lícula.\n08.03.26 DIUMENGE / 18.00 h Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.\nEl tresor de Barracuda\nADRIÀ GARCÍA. Espanya. 2025. VERSIÓ VALENCIANA. Color. 87′. DCP.\nMentres intenta trobar als seus pares\, Chispas acaba per accident en el vaixell pirata del Capità Barracuda\, tripulat per temibles mariners armats fins a les dents i amb un greu problema: no saben llegir. Només ella pot ajudar-los a trobar el tresor de Phineas Crane\, el més valuós i cobejat per tots els pirates del Carib. Així comença una aventura que canviarà les seues vides per sempre.
URL:https://au-agenda.com/evento/menuda-filmo-el-tresor-de-barracuda-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
END:VCALENDAR