BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//AU Agenda - ECPv6.9.0//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:AU Agenda
X-ORIGINAL-URL:https://au-agenda.com
X-WR-CALDESC:Eventos para AU Agenda
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260415T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260415T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113128Z
LAST-MODIFIED:20260325T113128Z
UID:10033531-1776276000-1776276000@au-agenda.com
SUMMARY:Cinema i filosofia: Roma\, ciudad abierta
DESCRIPTION:15.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n17.04.26 DIVENDRES / 20.15 h\nRoma\, ciudad abierta\nRoma\, città aperta\nROBERTO ROSSELLINI. Itàlia. 1945. VOS CASTELLÀ. B/N. 104′. DCP.\nInt. Anna Magnani\, Aldo Fabrizi\, Marcello Pagliero\, Maria Michi\, Harry Feist\, Francesco Grandjacquet.\nDurant l’ocupació nazi de Roma\, la Gestapo perseguix l’enginyer Manfredi\, cap de la Resistència\, que comptarà amb l’ajuda d’un camarada tipògraf a punt de casar-se i del capellà Don Pietro.
URL:https://au-agenda.com/evento/cinema-i-filosofia-roma-ciudad-abierta/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260415T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260415T201500
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T110806Z
LAST-MODIFIED:20260325T110806Z
UID:10033506-1776284100-1776284100@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Maridos
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n11.04.26 DISSABTE / 20.00 h\n15.04.26 DIMECRES / 20.15 h\nMaridos\nHusbands\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1970. VOS CASTELLÀ. Color. 135′. Digital HD.\nInt. Ben Gazzara\, Peter Falk\, John Cassavetes\, Jenny Runacre\, Jenny Lee Wright\, Noelle Kao\, John Kullers..\nDesprés d’enterrar al seu millor amic\, tres homes es dediquen a deambular per la ciutat i emborratxar-se. L’endemà\, enfrontats de nou a la seua vida petitburgesa\, prenen la decisió sobtada de marxar-se a Londres per a passar un cap de setmana de llibertat.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-maridos-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260416T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260416T190000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T110852Z
LAST-MODIFIED:20260325T110852Z
UID:10033507-1776366000-1776366000@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Una mujer bajo la influencia
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n16.04.26 DIJOUS / 19.00 h\n19.04.26 DIUMENGE / 18.00 h Presentació «Gena Rowlands\, l’actriu com a coautora«\, a càrrec de María Adell\, crítica de cinema i professora de la Universitat de Barcelona.\nUna mujer bajo la influencia\nA Woman Under the Influence\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1974. VOS CASTELLÀ. Color. 155′. DCP.\nInt. Gena Rowlands\, Peter Falk\, Fred Draper\, Lady Rowlands\, Katherine Cassavetes\, Matthew Laborteaux\, Matthew Cassel..\nLes relacions matrimonials entre un capatàs de la construcció i la seua esposa\, un mestressa de casa excèntrica i amb tendència a la depressió. Ell intenta mantindre un ambient de normalitat malgrat l’estrany comportament de la seua dona; no obstant això\, arriba un moment en què la situació afecta als seus fills i decidix prendre mesures.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-una-mujer-bajo-la-influencia/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260417T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260417T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T111111Z
LAST-MODIFIED:20260325T111111Z
UID:10033509-1776448800-1776448800@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Así habla el amor
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n17.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\n22.04.26 DIMECRES / 20.15 h\nAsí habla el amor\nMinnie and Moskowitz\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1971. VOS CASTELLÀ. Color. 114′. Digital.\nInt. Gena Rowlands\, Seymour Cassel\, Val Avery\, Timothy Carey\, Katherine Cassavetes\, Elizabeth Deering\, Elsie Ames..\nMinnie Moore treballa en un museu i viu amb un home que la maltracta. Seymour Moskowitz és un vell beatnick aparcacotxes que no troba el seu lloc en el món. No tenen res en comú\, excepte la seua soledat. Es coneixen en un pàrquing\, quan Moskowitz defén Minnie de l’agressió del seu acompanyant. Malgrat les seues diferències i la seua amargor\, descobrixen la gran necessitat que tenen l’un de l’altre.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-asi-habla-el-amor/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260417T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260417T201500
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113229Z
LAST-MODIFIED:20260325T113229Z
UID:10033532-1776456900-1776456900@au-agenda.com
SUMMARY:Cinema i filosofia: Roma\, ciudad abierta
DESCRIPTION:15.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n17.04.26 DIVENDRES / 20.15 h\nRoma\, ciudad abierta\nRoma\, città aperta\nROBERTO ROSSELLINI. Itàlia. 1945. VOS CASTELLÀ. B/N. 104′. DCP.\nInt. Anna Magnani\, Aldo Fabrizi\, Marcello Pagliero\, Maria Michi\, Harry Feist\, Francesco Grandjacquet.\nDurant l’ocupació nazi de Roma\, la Gestapo perseguix l’enginyer Manfredi\, cap de la Resistència\, que comptarà amb l’ajuda d’un camarada tipògraf a punt de casar-se i del capellà Don Pietro.
URL:https://au-agenda.com/evento/cinema-i-filosofia-roma-ciudad-abierta-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260418T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260418T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T110135Z
LAST-MODIFIED:20260325T110135Z
UID:10033500-1776535200-1776535200@au-agenda.com
SUMMARY:L'edat Mitjana en el cinema: Macbeth
DESCRIPTION:Arriba una nova edició del cicle dedicat a l’Edat mitjana en col·laboració amb el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València\, que inclou presentació i col·loqui a càrrec de medievalistes i especialistes en cinema en cada pel·lícula. El cicle es desenvolupa entre febrer i abril en la Facultat de Geografia i Història\, on s’han programat títols com La pasión de Beatrice\, Los visitantes de la noche o El Cid. En La Filmoteca podran veure’s la immortal La pasión de Juana de Arco\, de Carl Th. Dreyer\, una de les millors i més admirades pel·lícules de la història\, i una de les modernes adaptacions de Macbeth\, la firmada per Justin Kurzel en 2015\, ombrívola\, brutal i enfebrida\, capaç de mesurar-se amb les clàssiques d’Orson Welles\, Kurosawa o Polanski. \n14.04.26 DIMARTS / 18.00 h Presentación y coloquio a cargo de Juan Vicente García Marsilla\, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València\, i d’Áurea Ortiz\, tècnica de Programació de La Filmoteca.\n18.04.26 DISSABTE / 18.00 h Servei gratuït de ludoteca per a menors acompanyants (4 – 12 anys) comprant l’entrada en línia abans de les 14 hores del divendres 17.\nMacbeth\nJUSTIN KURZEL. Regne Unit. 2015. VOS CASTELLÀ. Color. 113′. DCP.\nInt. Michael Fassbender\, Marion Cotillard\, Sean Harris\, Paddy Considine\, David Thewlis\, Elizabeth Debicki\, Jack Reynor.\nMacbeth és un reconegut líder militar escocés del segle XI qui\, després de tindre una visió de tres bruixes que profetitzen que arribarà a convertir-se en rei\, conspira al costat de la seua esposa per a matar al rei actual\, Duncan\, i pren el tron per a si mateix. A partir d’este moment\, l’ambició de mantindre el poder li portarà a una espiral de paranoia.
URL:https://au-agenda.com/evento/ledat-mitjana-en-el-cinema-macbeth-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260418T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260418T201500
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T112747Z
LAST-MODIFIED:20260325T112747Z
UID:10033527-1776543300-1776543300@au-agenda.com
SUMMARY:Anja Breien. Gèneres en Fuga: El juego serio
DESCRIPTION:Breien nació en Oslo en 1940. De 1962 a 1964 estudió cine en el IDHEC de París. De vuelta a su país natal y\, tras varios años trabajando en algunos cortos y como supervisora de guion y script para otros\, realiza en 1971 su primer largometraje\, Violación\, que es bien recibido en la Quincena de Cineastas de Cannes. Ya desde los inicios\, este principio de acción-reacción es motor de creación para ella. La cinta se basa en la historia real de un hombre que fue juzgado por un asalto sexual que no cometió. La narración alterna recuerdos de éste con cada uno de los procesos que componen el caso\, exponiendo los hechos y las evidencias como si estuviésemos ante un informe técnico de fuerte aspecto documental. Al analizar de forma tan milimétrica cada uno de los pasos y decisiones tomados y su impacto\, tanto en quien se sienta en el banquillo como en las mujeres que declaran\, Breien logra mostrar las fallas de los sistemas policial y judicial y la mirada sexista que existía en todos los procedimientos. La cinta\, que escapa a la tentación de cualquier maniqueísmo\, se sigue sintiendo hoy moderna y actual.\nBreien tardó cuatro años en hacer su siguiente largo\, la historia de tres treintañeras que\, tras reencontrarse en una reunión de antiguas alumnas de su instituto\, deciden abandonar durante un par de días sus obligaciones conyugales y familiares para correrse una buena juerga. Una sinopsis que supone un desafío a los roles tradicionales\, incluso en la actualidad\, y que resultaba explosiva a mediados de los años setenta. Breien la pensó como contestación a Maridos\, de John Cassavetes\, que se había estrenado un año antes con argumento similar\, pero con tres amigos como protagonistas. Las esposas es un alarde de imaginación y reinvención constante que se sostiene por la fuerza interpretativa de sus actrices\, su descarada actitud y la traslación al gesto cinematográfico por parte de Breien de todo esto. Esta suerte de spoof de una de las vacas sagradas del cine independiente norteamericano acabó por convertirse en la película más taquillera de la historia en Noruega y hoy no falta en ninguna lista de clásicos del cine feminista.\nEn 1977 Breien dirige en sueco El juego serio\, adaptación de la prestigiosa novela de Hjalmar Söderberg\, sobre la historia de amor imposible entre dos burgueses que se van encontrando de manera fugaz a lo largo de los años. Breien indaga en el conflicto entre elegir seguridad o incertidumbre en el amor\, tema central de la novela\, pero lo hace mediante un juego de elipsis y fragmentando la linealidad\, lo que aleja la apuesta de un filme de época clásico.\nEn la línea del mejor Henrik Ibsen\, vuelve a atacar la rígida moral escandinava en La herencia (1979). Filme muy coral\, que evita los flashbacks que podrían haberse insertado sobre cada familiar\, decide en su lugar exponer estas relaciones con una sequedad en la puesta en escena y las actuaciones que acaba por revelar un sutil sentido del humor. Es de sus obras más celebradas\, con premio del jurado ecuménico en Cannes.\nCaza de brujas (1981) es la adaptación de un corto propio de los sesenta que durante mucho tiempo intentó convertir en largo. La fotografía de Erling Thurmann-Andersen\, colaborador habitual de la cineasta\, saca todo el partido a estos magníficos paisajes de los fiordos y valles de la costa oeste Noruega. La actriz Lil Terselius deslumbra como una mujer de actitudes liberales que alrededor de 1630 se instala en una pequeña aldea de pastores con terribles consecuencias para ella. Hoy en día es obra de culto entre los amantes del folk horror\, género que vuelve a estar en auge y que en 1981 ya se atacaba con espíritu deconstructor feminista\, como en el caso de Breien.\nComo lo de desmontar géneros es lo suyo\, en 1984 continuó en esta línea con El pájaro de papel\, un thriller de tintes hitchcockianos que podría considerarse un diálogo desde la otra acera con las atmósferas insidiosas de los Roman Polanski y Brian De Palma de los años setenta. Breien va descubriendo relaciones entre los personajes que apuntan a los abusos sexuales en el núcleo familiar\, que la directora se decide a denunciar sin tapujos jugando con los códigos de erotización de la mujer en el noir.\nBajo la diversidad temática y estilística de la filmografía de Breien se advierte la querencia de responder al zeitgeist del momento desde el ejercicio del lenguaje cinematográfico\, jugando siempre con sus convenciones y expectativas para acabar ofreciendo alternativas a esos géneros establecidos que resultan muy estimulantes. Como muchas cineastas que hoy consideramos feministas\, a ella no le interesaba esta etiqueta\, pero en cada entrevista que ofrecía no dejaba de citar la importancia de que estas historias estén contadas desde la óptica de una mujer y que ningún hombre podría haberlas narrado así. Desde esa perspectiva debe entenderse su cine\, tan diverso en su superficie como homogéneo en el fondo. Esta retrospectiva reúne sus seis primeros largos\, la etapa más estimulante de su obra. Todas las copias se presentan con digitalizaciones llevadas a cabo por la Biblioteca Nacional de Noruega. \n18.04.26 DISSABTE / 20.15 h\n26.04.26 DIUMENGE / 18.00 h\nEl juego serio\nDen allvarsamma leken\nANJA BREIEN. Noruega\, Suècia. 1977. VOS CASTELLÀ. Color. 96′. DCP.\nInt. Lil Terselius\, Stefan Ekman\, Katarina Gustafsson.\nArvid i Lydia es coneixen i s’enamoren en 1897. Arvid ha començat a treballar en un periòdic i no pot oferir-li la seguretat econòmica que ella desitja. Lydia es casa i té fills amb un home major i adinerat després de la mort del seu pare. Arvid contrau matrimoni amb l’hereua d’un magnat de la construcció. A partir d’un retrobament casual en 1907\, comencen un affaire que complicarà les seues acomodades vides.
URL:https://au-agenda.com/evento/anja-breien-generes-en-fuga-el-juego-serio/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260419T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260419T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T110947Z
LAST-MODIFIED:20260325T110947Z
UID:10033508-1776621600-1776621600@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Una mujer bajo la influencia
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n16.04.26 DIJOUS / 19.00 h\n19.04.26 DIUMENGE / 18.00 h Presentació «Gena Rowlands\, l’actriu com a coautora«\, a càrrec de María Adell\, crítica de cinema i professora de la Universitat de Barcelona.\nUna mujer bajo la influencia\nA Woman Under the Influence\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1974. VOS CASTELLÀ. Color. 155′. DCP.\nInt. Gena Rowlands\, Peter Falk\, Fred Draper\, Lady Rowlands\, Katherine Cassavetes\, Matthew Laborteaux\, Matthew Cassel..\nLes relacions matrimonials entre un capatàs de la construcció i la seua esposa\, un mestressa de casa excèntrica i amb tendència a la depressió. Ell intenta mantindre un ambient de normalitat malgrat l’estrany comportament de la seua dona; no obstant això\, arriba un moment en què la situació afecta als seus fills i decidix prendre mesures.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-una-mujer-bajo-la-influencia-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260421T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260421T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113441Z
LAST-MODIFIED:20260325T113441Z
UID:10033534-1776794400-1776794400@au-agenda.com
SUMMARY:El nostre cinema
DESCRIPTION:A partir del mes d’abril\, La Filmoteca inaugura una nova línia de programació dedicada al cinema valencià. Amb una periodicitat mensual aproximada\, programarem llargmetratges que formen part de les col·leccions del nostre arxiu fílmic\, prioritzant els títols que han rebut ajudes públiques a la producció per part de l’IVC o de les institucions que el van precedir\, des dels anys 80\, en la concessió d’estes subvencions. En la primera entrega està programada Tramuntana\, de Carlos Pérez Ferré\, una ficció històrica que es planteja una aproximació a una etapa fundacional tan emblemàtica per al poble valencià com la conquesta de València. Constituïx\, en eixe sentit\, un dels pocs intents de connectar el cinema amb una cultura i una realitat històriques pròpies\, a més del major esforç de producció realitzat fins a la data en el context del sector audiovisual valencià. La pel·lícula\, protagonitzada per Jorge Sanz i Emma Suárez\, narra les peripècies d’uns llauradors del Pirineu lleidatà que decidixen baixar a poblar les prometedores terres valencianes\, acabades de conquistar als musulmans pel rei Jaume I.  \n21.04.26 DIMARTS / 18.00 h Presentació del cicle a càrrec de Nuria Castellote\, cap de Programació de La Filmoteca.\nTramuntana\nCARLOS PÉREZ FERRÉ. Espanya. 1991. Versió en castellà. Color. 83′. 35 mm.\nInt. Jorge Sanz\, Emma Suárez\, Álvaro de Luna\, Francisco Algora\, Enrique San Francisco\, Walter Vidarte.\nEn el segle XIII\, la desolació i la misèria porten als habitants d’un poblat dels Pirineus a emigrar en busca de terres millors cap al sud\, en territori valencià\, considerat una espècie de Terra Promesa que ni tan sols estan segurs que existisca. Durant el viatge\, l’amor\, l’odi i el patiment posen en perill l’arribada a tan anhelada destinació. Al mateix temps\, es veuen embolicats en la guerra que ha emprés el rei Jaume I per a reconquerir estes terres en poder dels musulmans. La travessia es convertix en una odissea.
URL:https://au-agenda.com/evento/el-nostre-cinema/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260421T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260421T200000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113610Z
LAST-MODIFIED:20260325T113610Z
UID:10033535-1776801600-1776801600@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Les sèries de la seua vida. Elvira Lindo i Antonio Muñoz Molina
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n21.04.26 DIMARTS / 20.00 h\nInauguració de LABdeseries 2026\nLes sèries de la seua vida. Col·loqui amb Elvira Lindo (escriptora i guionista) i Antonio Muñoz Molina (escriptor). Modera Mariola Cubells (periodista i crítica de televisió)
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-les-series-de-la-seua-vida-elvira-lindo-i-antonio-munoz-molina/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Confèrencia-Debat
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260422T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260422T120000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113750Z
LAST-MODIFIED:20260325T113750Z
UID:10033536-1776859200-1776859200@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Reflecteixen les sèries una societat cada vegada més violenta?
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n22.04.26 DIMECRES / 12.00 h Entrada gratuïta\nTaula redona: “Reflecteixen les sèries una societat cada vegada més violenta?”\nAmb la participació de guionistes\, creadors de sèries i persones expertes en la matèria. En col·laboració amb IVAJ Carnet Jove.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-reflecteixen-les-series-una-societat-cada-vegada-mes-violenta/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Confèrencia-Debat
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260422T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260422T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T111827Z
LAST-MODIFIED:20260325T111827Z
UID:10033517-1776880800-1776880800@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Berlín Occident
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, tant en temàtica com en to. En 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, per a un magnífic Ray Milland. En 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, en molts moments d’este divertiment. \n22.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n23.04.26 DIJOUS / 20.00 h\nBerlín Occident\nA Foreign Affair\nBILLY WILDER. EUA. 1948. VOS VALENCIÀ. B/N. 115′. DCP.\nInt. Jean Arthur\, Marlene Dietrich\, John Lund\, Millard Mitchell\, Peter von Zernech\, Stanley Prager\, Bill Murphy.\nUn comité de congressistes dels Estats Units es trasllada al Berlín de la postguerra per a investigar la moral de les tropes nord-americanes. Entre ells\, una estricta congressista de Iowa que\, preocupada pels fets que s’estan produint\, decidix investigar qui està protegint una cantant de cabaret acusada de confraternitzar amb els nazis durant la guerra.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-berlin-occident/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260422T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260422T201500
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T111218Z
LAST-MODIFIED:20260325T111218Z
UID:10033510-1776888900-1776888900@au-agenda.com
SUMMARY:John Cassavetes i Gena Rowlands: Así habla el amor
DESCRIPTION:El cinema de John Cassavetes ocupa un lloc central en la transformació del cinema americà. Abans que la categoria “indie” s’institucionalitzara\, la seua òpera prima\, Shadows\, va suposar una fita fundacional del cinema independent estatunidenc\, no sols per la seua producció al marge dels estudis\, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cinema mainstream de l’època. En eixe sentit\, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood\, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de joves cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre\, per la fisicitat\, la durada incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional. Eixe personalíssim estil\, que va influenciar a Scorsese\, Ferrara i molts cineastes més\, respon a un mètode de treball que va reconfigurar profundament la relació entre escriptura\, direcció i interpretació. \nSovint associat a la improvisació\, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats\, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge\, a partir de les aportacions d’actors i actrius. Podria dir-se que Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori. Treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets (Gena Rowlands\, Peter Falk\, Ben Gazzara)\, amb els quals va construir una comunitat creativa on l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional. En pel·lícules com a Rostros\, Maridos o Una mujer bajo la influencia\, la càmera —sovint en mà\, pròxima\, invasiva— no observa des de la distància\, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa\, produint una experiència de duracda emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges. La inestabilitat formal resultant del mètode Cassavetes no respon al descuit\, sinó a un objectiu clar: filmar la fragilitat de l’ésser humà. \nSi hi ha una figura que destaca en la seua troupe creativa\, és la immensa actriu Gena Rowlands. Reduir-la a l’estatut de “musa” –tan carregat de misogínia\, d’altra banda– seria ignorar el seu paper decisiu en l’arquitectura emocional de les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com la Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia\, Myrtle Gordon en Opening Night o Gloria Swenson en Gloria constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla. En rodatges que a vegades la portaven al límit\, Rowlands no sols interpretava: modulava el ritme de les escenes\, tibava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge\, a vegades extrem. En funció dels seus tantejos interpretatius\, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta. I algunes d’eixes escenes\, en les quals la identitat del personatge sembla emergir en temps real\, estan sens dubte entre les experiències cinematogràfiques més intenses que un espectador pot presenciar. Des del propi títol\, este cicle reivindica la “política de les actrius” i la coautoria de Gena Rowlands en estes pel·lícules. Per a aprofundir més en esta reflexió\, el diumenge 19 d’abril\, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia\, comptarem amb una presentació a càrrec de María Adell\, crítica i professora de la Universitat de Barcelona\, autora de nombrosos articles sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cinema. \n17.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\n22.04.26 DIMECRES / 20.15 h\nAsí habla el amor\nMinnie and Moskowitz\nJOHN CASSAVETES. EUA. 1971. VOS CASTELLÀ. Color. 114′. Digital.\nInt. Gena Rowlands\, Seymour Cassel\, Val Avery\, Timothy Carey\, Katherine Cassavetes\, Elizabeth Deering\, Elsie Ames..\nMinnie Moore treballa en un museu i viu amb un home que la maltracta. Seymour Moskowitz és un vell beatnick aparcacotxes que no troba el seu lloc en el món. No tenen res en comú\, excepte la seua soledat. Es coneixen en un pàrquing\, quan Moskowitz defén Minnie de l’agressió del seu acompanyant. Malgrat les seues diferències i la seua amargor\, descobrixen la gran necessitat que tenen l’un de l’altre.
URL:https://au-agenda.com/evento/john-cassavetes-i-gena-rowlands-asi-habla-el-amor-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260423T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260423T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113925Z
LAST-MODIFIED:20260325T113925Z
UID:10033538-1776967200-1776967200@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Confèrencia-Debat
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260423T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260423T200000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T111915Z
LAST-MODIFIED:20260325T111915Z
UID:10033518-1776974400-1776974400@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: Berlín Occident
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, tant en temàtica com en to. En 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, per a un magnífic Ray Milland. En 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, en molts moments d’este divertiment. \n22.04.26 DIMECRES / 18.00 h\n23.04.26 DIJOUS / 20.00 h\nBerlín Occident\nA Foreign Affair\nBILLY WILDER. EUA. 1948. VOS VALENCIÀ. B/N. 115′. DCP.\nInt. Jean Arthur\, Marlene Dietrich\, John Lund\, Millard Mitchell\, Peter von Zernech\, Stanley Prager\, Bill Murphy.\nUn comité de congressistes dels Estats Units es trasllada al Berlín de la postguerra per a investigar la moral de les tropes nord-americanes. Entre ells\, una estricta congressista de Iowa que\, preocupada pels fets que s’estan produint\, decidix investigar qui està protegint una cantant de cabaret acusada de confraternitzar amb els nazis durant la guerra.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-berlin-occident-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260424T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260424T120000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T113839Z
LAST-MODIFIED:20260325T113839Z
UID:10033537-1777032000-1777032000@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries?
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n24.04.26 DIVENDRES / 12.00 h Entrada gratuïta\nTaula redona: “Estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries?”\nAmb la participació de guionistes\, creadors de sèries i persones expertes en la matèria. En col·laboració amb IVAJ Carnet Jove.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-estan-els-adolescents-tan-enfadats-com-mostren-les-series/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Confèrencia-Debat
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260424T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260424T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T111956Z
LAST-MODIFIED:20260325T111956Z
UID:10033519-1777053600-1777053600@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: El vals del emperador
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, tant en temàtica com en to. En 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, per a un magnífic Ray Milland. En 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, en molts moments d’este divertiment. \n24.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\n25.04.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl vals del emperador\nThe Emperor Waltz\nBILLY WILDER. EUA. 1947. VOS CASTELLÀ. Color. 105′. DCP.\nInt. Bing Crosby\, Joan Fontaine\, Roland Culver\, Lucile Watson\, Richard Haydn\, Harold Vermilyea..\nA la Viena de principis del segle XX es creuen les vides d’un americà\, venedor de fonògrafs\, que anhela obrir-se un buit en el mercat europeu; una comtessa la família de la qual no travessa el seu moment més gloriós\, i un emperador\, obsessionat per la cria de gossos amb pedigrí\, que pretén apariar al seu més preuat animal amb el gos de la comtessa.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-el-vals-del-emperador/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260424T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260424T201500
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T114019Z
LAST-MODIFIED:20260325T114019Z
UID:10033539-1777061700-1777061700@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Historias para no dormir: “El asfalto”
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n24.04.26 DIVENDRES / 20.15 h Coloqui amb els cineastes Paula Ortiz\, Paco Plaza i Salvador Calvo\nHistorias para no dormir: “El asfalto”\nNARCISO IBÁÑEZ SERRADOR. Espanya. 1966. B/N. 34′. Digital HD.\nInt. Narciso Ibáñez Menta\, Joaquín Dicenta\, Manuel Aguado\, Ángel Álvarez\, Mara Goyanes\, María Isabel Pérez\, Fiorella Faltoyano\, Alberto Berro\, Antonio Colinos\, Antonio Llamas.\nUn cavaller amb una cama enguixada camina per la gran ciutat durant un calorós dia d’estiu. El sol fon el paviment\, i el bon home es queda adherit a una taca d’asfalt.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-historias-para-no-dormir-el-asfalto/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260425T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260425T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T112048Z
LAST-MODIFIED:20260325T112048Z
UID:10033520-1777140000-1777140000@au-agenda.com
SUMMARY:Billy Wilder: El vals del emperador
DESCRIPTION:Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si\, tant en temàtica com en to. En 1945\, el cineasta estrena Días sin huella\, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages\, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula\, direcció\, guió i actor\, per a un magnífic Ray Milland. En 1948\, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident\, en la qual\, en forma de comèdia d’embolic sentimental\, àcida i múrria com totes les seues\, construïx un relat d’abast polític\, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident\, eixe mateix any estrena El vals del emperador\, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine\, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és\, potser\, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot\, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett\, el seu coguionista\, en molts moments d’este divertiment. \n24.04.26 DIVENDRES / 18.00 h\n25.04.26 DISSABTE / 18.00 h\nEl vals del emperador\nThe Emperor Waltz\nBILLY WILDER. EUA. 1947. VOS CASTELLÀ. Color. 105′. DCP.\nInt. Bing Crosby\, Joan Fontaine\, Roland Culver\, Lucile Watson\, Richard Haydn\, Harold Vermilyea..\nA la Viena de principis del segle XX es creuen les vides d’un americà\, venedor de fonògrafs\, que anhela obrir-se un buit en el mercat europeu; una comtessa la família de la qual no travessa el seu moment més gloriós\, i un emperador\, obsessionat per la cria de gossos amb pedigrí\, que pretén apariar al seu més preuat animal amb el gos de la comtessa.
URL:https://au-agenda.com/evento/billy-wilder-el-vals-del-emperador-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260425T201500
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260425T201500
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T114106Z
LAST-MODIFIED:20260325T114106Z
UID:10033540-1777148100-1777148100@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Trobada amb Diego San José
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n25.04.26 DISSABTE / 20.15 h\nTrobada amb Diego San José\nXarrada amb el director i guionista Diego San José\, autor d’algunes de les millors sèries espanyoles dels últims anys. Projecció de fragments dels seus títols més rellevants\, comentats pel seu creador.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-trobada-amb-diego-san-jose/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Confèrencia-Debat
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260426T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260426T180000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T112853Z
LAST-MODIFIED:20260325T112853Z
UID:10033528-1777226400-1777226400@au-agenda.com
SUMMARY:Anja Breien. Gèneres en Fuga: El juego serio
DESCRIPTION:Breien nació en Oslo en 1940. De 1962 a 1964 estudió cine en el IDHEC de París. De vuelta a su país natal y\, tras varios años trabajando en algunos cortos y como supervisora de guion y script para otros\, realiza en 1971 su primer largometraje\, Violación\, que es bien recibido en la Quincena de Cineastas de Cannes. Ya desde los inicios\, este principio de acción-reacción es motor de creación para ella. La cinta se basa en la historia real de un hombre que fue juzgado por un asalto sexual que no cometió. La narración alterna recuerdos de éste con cada uno de los procesos que componen el caso\, exponiendo los hechos y las evidencias como si estuviésemos ante un informe técnico de fuerte aspecto documental. Al analizar de forma tan milimétrica cada uno de los pasos y decisiones tomados y su impacto\, tanto en quien se sienta en el banquillo como en las mujeres que declaran\, Breien logra mostrar las fallas de los sistemas policial y judicial y la mirada sexista que existía en todos los procedimientos. La cinta\, que escapa a la tentación de cualquier maniqueísmo\, se sigue sintiendo hoy moderna y actual.\nBreien tardó cuatro años en hacer su siguiente largo\, la historia de tres treintañeras que\, tras reencontrarse en una reunión de antiguas alumnas de su instituto\, deciden abandonar durante un par de días sus obligaciones conyugales y familiares para correrse una buena juerga. Una sinopsis que supone un desafío a los roles tradicionales\, incluso en la actualidad\, y que resultaba explosiva a mediados de los años setenta. Breien la pensó como contestación a Maridos\, de John Cassavetes\, que se había estrenado un año antes con argumento similar\, pero con tres amigos como protagonistas. Las esposas es un alarde de imaginación y reinvención constante que se sostiene por la fuerza interpretativa de sus actrices\, su descarada actitud y la traslación al gesto cinematográfico por parte de Breien de todo esto. Esta suerte de spoof de una de las vacas sagradas del cine independiente norteamericano acabó por convertirse en la película más taquillera de la historia en Noruega y hoy no falta en ninguna lista de clásicos del cine feminista.\nEn 1977 Breien dirige en sueco El juego serio\, adaptación de la prestigiosa novela de Hjalmar Söderberg\, sobre la historia de amor imposible entre dos burgueses que se van encontrando de manera fugaz a lo largo de los años. Breien indaga en el conflicto entre elegir seguridad o incertidumbre en el amor\, tema central de la novela\, pero lo hace mediante un juego de elipsis y fragmentando la linealidad\, lo que aleja la apuesta de un filme de época clásico.\nEn la línea del mejor Henrik Ibsen\, vuelve a atacar la rígida moral escandinava en La herencia (1979). Filme muy coral\, que evita los flashbacks que podrían haberse insertado sobre cada familiar\, decide en su lugar exponer estas relaciones con una sequedad en la puesta en escena y las actuaciones que acaba por revelar un sutil sentido del humor. Es de sus obras más celebradas\, con premio del jurado ecuménico en Cannes.\nCaza de brujas (1981) es la adaptación de un corto propio de los sesenta que durante mucho tiempo intentó convertir en largo. La fotografía de Erling Thurmann-Andersen\, colaborador habitual de la cineasta\, saca todo el partido a estos magníficos paisajes de los fiordos y valles de la costa oeste Noruega. La actriz Lil Terselius deslumbra como una mujer de actitudes liberales que alrededor de 1630 se instala en una pequeña aldea de pastores con terribles consecuencias para ella. Hoy en día es obra de culto entre los amantes del folk horror\, género que vuelve a estar en auge y que en 1981 ya se atacaba con espíritu deconstructor feminista\, como en el caso de Breien.\nComo lo de desmontar géneros es lo suyo\, en 1984 continuó en esta línea con El pájaro de papel\, un thriller de tintes hitchcockianos que podría considerarse un diálogo desde la otra acera con las atmósferas insidiosas de los Roman Polanski y Brian De Palma de los años setenta. Breien va descubriendo relaciones entre los personajes que apuntan a los abusos sexuales en el núcleo familiar\, que la directora se decide a denunciar sin tapujos jugando con los códigos de erotización de la mujer en el noir.\nBajo la diversidad temática y estilística de la filmografía de Breien se advierte la querencia de responder al zeitgeist del momento desde el ejercicio del lenguaje cinematográfico\, jugando siempre con sus convenciones y expectativas para acabar ofreciendo alternativas a esos géneros establecidos que resultan muy estimulantes. Como muchas cineastas que hoy consideramos feministas\, a ella no le interesaba esta etiqueta\, pero en cada entrevista que ofrecía no dejaba de citar la importancia de que estas historias estén contadas desde la óptica de una mujer y que ningún hombre podría haberlas narrado así. Desde esa perspectiva debe entenderse su cine\, tan diverso en su superficie como homogéneo en el fondo. Esta retrospectiva reúne sus seis primeros largos\, la etapa más estimulante de su obra. Todas las copias se presentan con digitalizaciones llevadas a cabo por la Biblioteca Nacional de Noruega. \n18.04.26 DISSABTE / 20.15 h\n26.04.26 DIUMENGE / 18.00 h\nEl juego serio\nDen allvarsamma leken\nANJA BREIEN. Noruega\, Suècia. 1977. VOS CASTELLÀ. Color. 96′. DCP.\nInt. Lil Terselius\, Stefan Ekman\, Katarina Gustafsson.\nArvid i Lydia es coneixen i s’enamoren en 1897. Arvid ha començat a treballar en un periòdic i no pot oferir-li la seguretat econòmica que ella desitja. Lydia es casa i té fills amb un home major i adinerat després de la mort del seu pare. Arvid contrau matrimoni amb l’hereua d’un magnat de la construcció. A partir d’un retrobament casual en 1907\, comencen un affaire que complicarà les seues acomodades vides.
URL:https://au-agenda.com/evento/anja-breien-generes-en-fuga-el-juego-serio-2/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260426T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260426T200000
DTSTAMP:20260415T081450
CREATED:20260325T114157Z
LAST-MODIFIED:20260325T114157Z
UID:10033541-1777233600-1777233600@au-agenda.com
SUMMARY:LABdeseries 2026: Yo\, Claudio – Ep. 1: Un toque de asesino
DESCRIPTION:Torna LABdeseries en la seua sèptima edició amb nous continguts\, per a continuar pensant les sèries i reflexionar al voltant de la gran importància cultural i social que han adquirit i la seua relació amb la realitat i el present. Com en anteriors edicions\, el festival reunirà creadors i creadores audiovisuals i especialistes en diversos camps\, en un conjunt de xarrades i taules redones. A La Filmoteca\, seu principal del festival\, ens preguntarem algunes qüestions: reflectixen les sèries una societat cada vegada més violenta? estan els adolescents tan enfadats com mostren les sèries? Celebrarem els seixanta anys de la mítica sèrie de Narciso Ibáñez Serrador\, Historias para no dormir\, amb la projecció d’El asfalto i una taula redona amb tres cineastes actuals que han versionat alguns capítols de la sèrie\, Paco Plaza\, Paula Ortiz i Salvador Calvo. Amb la projecció del primer capítol i presentació i col·loqui a càrrec dels integrants del pòdcast Laboratorio de Investigación de Series recordarem\, en el seu 50 aniversari\, un títol que està en la memòria col·lectiva i que ens recorda que grans sèries hi ha hagut sempre: Yo\, Claudio. Diego San José és\, sens dubte\, un dels més rellevants autors de l’actualitat\, com ho testifica l’enorme qualitat de les seues sèries\, convertides ja en títols imprescindibles: Vota Juan\, Vamos Juan\, Venga Juan\, Celeste\, Su Majestad y Yakarta. Amb ell xarrarem sobre la seua obra i la seua manera d’entendre la creació audiovisual. I per a obrir enguany el certamen\, dos de les grans figures de la nostra cultura ens contaran quines són les sèries de la seua vida: els escriptors Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo. El LABdeseries celebrarà altres sessions amb projeccions i xarrades al Palau de la Música\, La Mutant i Nau 3 Ribes. \n26.04.26 DIUMENGE / 20.00 h Presentació i col·loqui a càrrec dels membres del Laboratorio de Investigación de Series\, Mikel Labastida\, David Brieva i Áurea Ortiz.\nYo\, Claudio – Ep. 1: Un toque de asesino\nI\, Claudius – Ep. 1: A Touch of Murder\nHERBERT WISE. Regne Unit. 1979. VOS CASTELLÀ. Color. 52′. Digital HD.\nInt. Derek Jacobi\, Sian Phillips\, John Hurt\, George Baker\, Brian Blessed\, Margaret Tyzack\, Patrick Stewart.\nClaudio\, Emperador de Roma\, veient aproximar-se el final de la seua vida\, decidix escriure la història de la seua família\, la dinastia juli-clàudia\, des de l’any 50 a. C. al 50 d. C. La Sibil·la ha profetitzat que esta història arribarà a la posteritat.
URL:https://au-agenda.com/evento/labdeseries-2026-yo-claudio-ep-1-un-toque-de-asesino/
LOCATION:La Filmoteca\, Pl. Ajuntament\, 17\, Valencia\, Valencia\, 46002\, España
CATEGORIES:Cinema
END:VEVENT
END:VCALENDAR