Cinema
Viernes 5/10 de 2018   18.00
La Filmoteca
Valencia (Ciutat Vella)
1.5/2.5€

De la mà del Festival Internacional de Cine de San Sebastián i la Filmoteca Española, i amb la col·laboració de Filmoteca Vasca i el Museu San Telmo, La Filmoteca presenta una retrospectiva dedicada a la cineasta britànica Muriel Box (1905-1991).
Box es va caracteritzar al llarg de tota la seua obra com a escriptora i directora, desenvolupada entre 1945 i 1964, per tractar temes complexos i prohibits –com la prostitució, l’abús de menors, l’avortament, els fills il·legítims o el sexe en l’edat adolescent–, de manera molt clarivident i valenta tenint en compte el context social i polític en el qual es van produir aquelles pel·lícules. La seua aportació en relació a aquestes temàtiques és fonamental en el cinema anglés dels anys cinquanta i la primera meitat dels seixanta.
Com ocorre amb les nord-americanes Dorothy Arzner i Ida Lupino, la revisió actual de la seua filmografia sembla essencial per a establir un discurs feminista i una reivindicació de l’important paper de les realitzadores en diferents contextos i cinematografies. Malgrat gaudir d’un cert prestigi cinèfil, són pocs els estudis sobre la seua obra i amb prou faenes apareix ressenyada en les històries generals del cinema.
Muriel Box respon a més al cànon del cinema independent malgrat treballar amb temàtiques pròpies dels gèneres clàssics i populars, com el melodrama, la comèdia, el policíac o el cinema d’època. La seua obra com a directora queda inscrita en un període de canvis en el cinema britànic, el de les comèdies de la productora Ealing, l’obra d’altres independents com Michael Powell i Emeric Pressburger i el naixement de la pràctica documental crítica que derivaria en el Free Cinema.
Box va començar en el cinema com a script. En 1935 va contraure matrimoni amb l’escriptor Sydney Box, amb qui crearia cinc anys després Verity Films, una productora destinada a finançar curts de propaganda bèl·lica durant la Segona Guerra Mundial. La germana de Sydney, Betty Box –una de les productores angleses més influents dels cinquanta–, va col·laborar amb ells. Muriel va realitzar per a Verity el curt The English Inn(1941).
Va escriure diverses obres de teatre amb el seu marit destinades a companyies amateurs. Quan després de la guerra Sydney es va convertir en el director de Gainsborough Pictures, Muriel va passar a ser la responsable del departament de guions. En 1946, va guanyar l’Oscar al millor guió original per El séptimo velo, film realitzat per Compton Bennett i escrit en col·laboració amb el seu home. Va ser la segona dona a obtindre un Oscar al millor guió després de Frances Marion, que l’havia guanyat dues vegades, en 1930 i 1932. Abans de passar a la realització va participar com a guionista o productora en pel·lícules de Terence Fisher, Compton Bennett i David MacDonald, entre altres directors britànics il·lustres dels anys quaranta i cinquanta.
En 1949 va codirigir The Lost People, un drama de postguerra iniciat per Bernard Knowles i que ella va completar en el seixanta per cent del metratge, l’acció del qual es desenvolupa en un teatre alemany on dos soldats britànics custodien a diversos refugiats. En 1951, Sydney va crear la companyia London Independent Producers, en la qual Muriel va poder escometre arguments que llavors no estaven ben vistos ni en el cinema ni en la societat britànica, quasi sempre amb guions escrits per ella i el seu marit. Ho va fer a partir d’una mescla entre mirada autoral i cinema de gènere, i aqueix resulta un dels seus trets principals. Encara que va gaudir de certs privilegis, va haver d’enfrontar-se als prejudicis masculins i fins i tot femenins de la indústria cinematogràfica: un any abans, l’actriu Jean Simmons va pressionar perquè no fóra la directora de So Long at the Fair (Estraño suceso, 1950), dirigida finalment per Terence Fisher i Anthony Darnborough.
Va dirigir 14 llargmetratges entre 1949 i 1964 –a més d’un curtmetratge–, d’entre els quals destaquen les seues peculiars comèdies romàntiques al voltant de la guerra de sexes, com Herencia contra reloj (1954), interpretada per Shelley Winters i centrada en les tribulacions de diversos personatges per a cobrar una herència, i Simon and Laura(1955), amb Peter Finch i Kay Kendall en els papers d’una parella d’actors de la vida real que es converteixen en protagonistes d’un programa de la BBC […].
Va brillar igualment en el drama, amb títols com El vagabundo de las islas(1954), adaptació d’una obra clàssica de W. Somerset Maugham sobre alcohol, religió, puritanisme i epidèmies; This Other Eden(1959), en el qual va afrontar el tema irlandés en relatar les tensions en una xicoteta ciutat on es vol erigir una estàtua a un membre de l’IRA, i Too Young to Love(1960), una història de prostitució de menors i avortament ambientada en un jutjat nord-americà i amb Thomas Mitchell com el veterà jutge. També va rodar curiosos relats criminals, com ara Street Corner(1953), d’estil semi-documental i sobre el treball diari d’una dona policia; i Subway in the Sky(1959), ambientat en el Berlín de postguerra.

La Filmoteca Ciutat Vella

Pl. Ajuntament, 17
46002 Valencia