La maduresa –vora deu anys i quatre discos– ha ampliat la gamma de colors de Funkiwis, però no els ha fet perdre el nord ni la contundència en un ecosistema musical líquid. Es manté la identitat sorgida del rock i el funk, finestra oberta a vents de reggae o hip hop. Es manté la potència de referents com Rage Against the Machine i la postura crítica amb l’entorn. Es manté l’esperit, en definitiva, d’un grup sempre en guàrdia.

A la rebel·lió i l’esperança canten El Tio la Careta. Ambdós conceptes reguen les arrels mestisses d’una banda que navega per l’ska, el rock o el reggae, i que inclús es deixa dur cap a aigües llatines. El segon treball, ‘Grita-Rebélate’, va consolidar l’aposta musical del grup i el seu missatge crític alhora que vitalista. Així han aglutinat l’entusiasme d’un públic que balla la seua desobediència, que alça el crit sense perdre el somriure.