Presentació de llibre/disc
Lunes 16/5 de 2016   19.30

(Ciutat Vella)
Entrada libre

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acollirà la presentació del llibre ‘Pseudopolítica: el discurso político en las redes sociales’, escrit per Beatriz Gallardo, catedràtica de Lingüística de la Universitat de València, i Salvador Enguix, periodista de La Vanguardia i doctor en Comunicació. L’acte tindrà lloc a l’Aula Magna de la Nau, a les 19.30 hores. Hi seran presents els autors i hi intervindran el director de Levante-EMV, Julio Monreal, i el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat, Antonio Ariño.

‘Pseudopolítica: el discurso político en las redes sociales’ aborda l’especial naturalesa del discurs polític que es propaga a les xarxes socials. Els autors han analitzat el tractament de la política en comptes de Twitter i d’Instagram, i  comproven que la xarxa no permet el desenvolupament d’un discurs polític genuí, sinó d’un discurs que anomenen ‘pseudopolític’. Un discurs que queda en els marges de la qüestió política, sense arribar a confluir amb l’esfera discursiva que de debò se centra en el govern pel bé comú.

Gallardo i Enguix proposen que aquest desplaçament discursiu obeeix al desenvolupament conjunt de tres tendències: l’espectacularització  informativa en els mitjans (“la política és espectacle”), la personalització en els representants polítics (“el missatge és el polític”) i la desideologització dels ciutadans (“l’espectador és cínic”). Les xarxes socials, amb les seues característiques de celeritat, immediatesa i brevetat, són camp abonat per al desenvolupament d’aquests tres factors, “que es retroalimenten entre si i afavoreixen l’abandonament de les preocupacions polítiques en sentit estricte”. I que substitueixen per un discurs expressiu, exhibicionista, emocional i banal, “on no és tan important allò que es diu com el fet de participar en la xarxa social, afegir una línia més a l’encadenament de missatges, a poder ser vist”.

En aquest context, els autors del llibre defensen que els polítics exploten la personalització i els aspectes secundaris del fet polític, i recorren a les xarxes socials com a canal de comunicació directa amb la ciutadania. Sovint eludint la intermediació que el món analògic reservava als mitjans, “encara que sense desenvolupar en cap moment una interacció real amb els ciutadans/amics/seguidors”. Per la seua banda, els mitjans i els periodistes assisteixen, entre la perplexitat i la resiliència, a la necessitat d’un reciclatge tecnològic constant, “que moltes vegades entra en franca contradicció amb els valors i la cultura professional”. Finalment, els ciutadans responen als missatges dels mitjans i dels polítics assumint una ficció conversacional “que rara vegada es converteix en vertader debat; les discussions més apassionades i vehements es redueixen, quasi sempre, a competicions de fidelitat al líder”, afegeixen els autors.

El llibre analitza els detalls de la comunicació sobre política a les xarxes socials, i planteja interrogants d’absoluta actualitat, com ara aquells que es refereixen a la possibilitat que les empreses macrotecnològiques es consoliden progressivament com a actors polítics, o a la relació entre pseudopolítica i democràcia. L’anàlisi acadèmica s’il·lustra, a més, amb un itinerari paral·lel, de naturalesa metaperiodística, que recull múltiples testimoniatges de com els mitjans de comunicació mateix reflecteixen les transformacions estudiades.

Ciutat Vella