Amb un humor surrealista que barreja el Jeeves de P.G. Wodehouse, el Tristam Shandy de Laurence Sterne, l’Ignatius de John Kennedy Toole, la Vicenteta de Bernat i Baldoví i la Divine de la pel·lícula Pink Flamingos de John Waters, Pepiu ens narra diversos episodis de la seua vida que ben bé poden ser de veres i no haver passat mai. “Llegir Pepiu és com collir carxofes en un camp que no és teu”, la güela Campanera dixit. Novel·la d’humor, crònica social del Vanity Fair, deliri inclassificable o manual de filosofia existencialista, corrent del partidor de la sèquia del Tremolar de Castellar. Tot pot ser o pot no ser. L’única cosa garantida són les rialles terapèutiques que provoca aquest Falstaff valencià.