068
Exposicions
Del mie 24/10 de 2018 al mie 30/1 de 2019
La Nau
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

Moments ago: de l’infern al paradís és el títol de l’últim projecte expositiu produït pel Vicerectorat de Cultura i Esport, i la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València. Comissariada pel propi artista, Isidre Manils, i Jesús Martínez Clarà l’exposició ens fa obrir els ulls front a algunes de les escenes que ens provoquen horror i ens fan tancar-los. “Ens trasllada d’un moment de turbulències a la trobada des d’una lectura poètica, encara que hi haurà qui optarà per una altra més sociopolítica”, ha comentat Jesús Martínez. Moments ago: de l’infern al paradís naix de la proposta que la Col·lecció Martínez Guerricabeitia va fer a l’artista d’exposar a la tardor a La Nau. Com explica el propi Isidre Manils “a partir de la meua obra de 2003 que ja posseïa la Col·lecció, ‘Moments ago’ els vaig proposar fer un recorregut de la meua obra a través del temps des d’eixe moment i que fóra una transició per l’infern, el purgatori i finalment el paradís”. Així doncs, la mostra està estructurada en tres espais que fan part de tres sèries distintes però vinculades entre sí.

Moments ago naix de la mirada pròpia de l’artista a la guerra d’Iraq. Es refereix a aquesta frase que, insistentment, diuen els corresponsals de guerra en les seues retransmissions: “Acaba de passar”, mentre mostren les imatges de l’infern. “De fet, la primera peça de la sèrie la vaig començar amb l’inici de la guerra i la darrera la vaig fer quan va arribar al final, o al menys quan em digueren que la guerra havia acabat”, ha dit Manils. Les obres que s’exposen en el segon espai són de la sèrie ‘Palimpsestos’, una selecció entre més de dues-centes obres que l’autor va iniciar en 2011 i ha perllongat fins a 2018, realitzades a força de tapar, descobrir i crear imatges superposades que desvetlen i oculten el seu sentit.

Finalment, el tercer àmbit mostra ‘Les portes del paradís’ (2015) al costat d’uns dibuixos en gran format que auguren un trànsit cap a un altre lloc, un espai vedat, difícil de traspassar i del que no sabem gens. Manils utilitza el carbó per a descobrir entre les ombres a poc a poc la llum són aquest pas previ a l’obertura de les portes del paradís, inspirades en les del Baptisteri de Florència. El seu treball parteix d’una mirada cinematogràfica que recupera de la seua infantesa; un imaginari de cel·luloide que plasma cada racó de cada pintura com si es tractara de fotogrames d’una pel·lícula, barrejant bellesa i sinistralitat, ocultació i presència d’una absència. “Igual que al cine es projecten imatges sobre una tela el pintor ha de fer el mateix sobre un llenç”, afirma Manils.

La Nau Ciutat Vella

Universitat, 2
46002 Valencia