Presentació de llibre
Martes 12/11 de 2019   19.00
Centre del Carme
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

La present obra desitja fer l’anàlisi de diverses claus distintives presents en la memòria comunista espanyola durant l’ampli període circumscrit entre la II República i la Transició democràtica, encara que el seu eix d’atenció prioritari se situa entre la Guerra Civil i finals dels anys seixanta. Es tracta, per tant, d’una proposta concebuda amb un afany panoràmic que cobreix un gran lapse de temps i que s’inscriu davant d’una seqüència de contextos històrics diferenciats. Des del punt de vista de la seua fonamentació documental combina fonts primàries junt amb reflexions basades en bibliografia nacional i internacional. La seua intenció és presentar una mirada, selectiva i integrada, que combine alhora la investigació i la síntesi reflexiva.

Però no es tracta d’un llibre sobre la història del PCE, i tampoc és una història de la Guerra Civil, del règim de Franco, de l’exili, la resistència contra la dictadura o de la Transició, però tots aquests moments i situacions, així com la trajectòria del partit com una estructura orgànica i col·lectiva sociocultural, només formen mers rerefons per a les seues pàgines.Tracta d’apel·lar a la memòria com a objecte d’estudi al·ludim a exercicis d’evocació personal i a dinàmiques de rememoració compartides, a polítiques de record, a símbols amb càrrega commemorativa i a senyes d’afirmació o de rebuig grupals, o amb gran abast social. També a determinats lideratges susceptibles d’encarnar evocacions històriques, amb freqüència des de retòriques de to èpic o dotades d’una notable càrrega d’emotivitat.

‘Memoria roja. Una historia cultural de la memoria comunista en España, 1931-1977’ parteix de la premissa que el PCE constituí, entre els anys trenta i setanta un exemple emblemàtic d’emplaçament carregat de sentits i significacions associables amb imaginaris del passat que respongueren a usos i intencionalitats diverses. Aquest fenomen pot relacionar-se amb la visió atorgada als partits comunistes com a maquinàries de polítiques de record susceptibles d’expressar-se a través de múltiples formas (testimonis autobiogràfics, relats biogràfics, textos orgànics o iconografies amb potencial càrrega historiogràfica, litúrgies col·lectives, codificació de regles actitudinals i de conducta…), que es van veure sotmeses a diverses mecàniques de control.

El llibre també considera que molts dirigents, militants o simpatitzants comunistes espanyols podrien ser titlats, en reprendre la consideració de Svetlana Aleksiévich sobre el poder de la impregnació del passat en la cultura soviètica, de «persones incapaces de substraure’s a la història, de desapegarse’n». Una càrrega trascendental que ajuda a entendre allò que s’ha definit com el complex de superioritat comunista, basat en sobrevalorar el caràcter del partit com una ferramenta propiciatòria del canvi històric o l’emancipació social.

Centre del Carme Ciutat Vella

Calle Museu, 2
46003 Valencia