17. Memoria del oblit
Escénicas
Jueves 18/3 de 2021   19.00
Sala Ultramar
Valencia (Extramurs)
9/11€

Carles Alfaro s’instal·la a la Sala Ultramar, com a companyia resident, amb la peça Memòria de l’oblit. El treball, que podrà veure’s des del pròxim 17 de març, reflexiona sobre les herències familiars, sobre allò que adquirim i allò que absorbim i sobre la nuesa on es dilueixen les diferències.  Cristina Fernández, Verònica Andrés, Laura Pellicer i Àngel Fígols, són els actors encarregats de posar en peus aquesta proposta amb dramatúrgia del mateix Alfaro i música de Joan Cerveró. Un treball que reflexiona sobre la família, sobre la creació de la personalitat i també sobre les pors, els anhels, la manca, els afectes, els secrets… L’obra estarà en cartell del 17 al 21, del 23 al 26 i el 28 de març. Tots els dies a les 19 hores.  El dissabte 27 no hi haurà funció.

Sinopsi: Hi ha una genètica, arbitrària, que, dinici, ens fa diferents, singulars. També semblaria que tot allò que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida és el que ens ha anat diferenciant; que ladquirit ens diferencia. Que la base de la nostra suposada personalitat té molt a veure amb allò adquirit. Però allò que anem adquirint ha sigut lliure i selectivament adquirit? Creixem en un lloc determinat, en una cultura social determinada en la qual inevitablement convivim i ens uniforma; en un context familiar determinat (un pare, una mare i uns germans determinats) amb una educació determinada: condicionants. Cal recordar que els 2 primers anys dun individu són els que ens configuren per a tota la vidaEn determinades circumstàncies, allò adquirit, ens arriba condicionat i no innocu; i aquest viatge iniciàtic el gestionem com podem. Seria correcte, per tant, afirmar que la nostra personalitat, condicionada, és el resultat duna voluntat pròpia? Pot una personalitat mancar duna naturalesa singular? Sí, hi ha una genètica. Però la genètica, igualment involuntària, no conviu, no interactua amb la vida. És una base que insinua uns instints i ens col·loca en un punt de partida diferenciat des don filtrar, duna manera inconscient, tot allò adquirit i per absorbir. Com diferenciar quin acte és condicionat per la genètica o per allò adquirit? Quin és acció” i quin és reacció”La nostra existència es debat eternament entre, duna banda, adquirir de la manera més selectiva, i per laltre, no desconnectarde la seua naturalesa originària. La paradoxa: és en la nuesa on les diferències entre els uns i els altres es dilueixen. Que en la intimitat ens identifiquem més els uns als altres es deu al fet que en la intimitat entrem en lametla de la nostra ànima, en allò comú de l’ànima humana. Uns tenim por a una cosa i altres a una altra. Però tots tenim una por. Igualment, un anhel, una manca, un afecte, una absència, un secret

Sala Ultramar Extramurs

Alzira, 9
46007 Valencia