imagen manu alarcón
Exposicions
Jueves 11/11 de 2021   19.30
Librería Railowsky
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

La càmera de Manu Alarcón no està feta, com aquestes ratlles, de línies soltes. És una eina que prolonga una mirada, una sensibilitat, un alè, una manera d’estar i de plantar-se. Té la coherència del paràgraf, encara que tinga l’estil del vers. De vegades, del vers solt. Ausculta la Mediterrània com un metge que cerca símptomes en un pacient. I troba camins amb els quals construeix hipòtesis i possibles diagnòstics. El principal: la mar hominitzada. Una mar que, en tot el seu poder, en tota la seua magnitud, en tota la seua grandiloqüència, és un fons blau en la pintura dels humans invasors, aclaparadors.

La Mediterrània diu d’ella que és la mar plàcida. No. És la mar atrapada en el parany d’unes riberes de civilització antiga. És aigua que sempre troba terra i pedra i carn, mentre es dessagna a colp de claveguera. És la mar tancada, avorrida, que necessita que els infants li juguen i que els turistes l’aixafen, encara que només siga per eixir d’una vida anorreada.

M’agrada eixa càmera com m’agrada eixa mar cantada per tantes veus. La seducció de l’aigua i dels seus entorns fa nàixer poetes i artistes com eixe Pedro Salinas que ens deixa dit «El mar. Embate plano / contra rocas ajadas. / Escribe blanca espuma / en el cantil su acróstico. / Se lo descifra el viento / Secreto.»

El secret de Manu Alarcón és la veritat. Fotografiar la veritat senzilla, pròxima, sense posi artificial, sense arranjaments previs, sense instruccions, sense marc on sostindre’s, sense marca d’autor. El secret de la Mediterrània és la por de l’aigua assetjada. Fins i tot per la càmera del fotògraf. És una mar com un animal de zoològic. Una mar per a ser mirada. I la de Manu Alarcón és una mirada blava, d’ulls de mar, que s’estira als racons que vessen en el got d’aigua civilitzatòria. La mar és espill. Com el de la bruixa del conte de Blancaneus. Un espill que parla, que clama, que diu veritat, encara que dolga. I la mar li parla a Manu Alarcón, a cau d’orella, a cau d’ull, a cau de càmera. I li diu que té goig per acollir i que té por per acollir. Un espill que ens torna la nostra imatge amb les nostres contradiccions. Ací teniu la Mediterrània de Manu Alarcón, la mar entre terres, la fotografia entre nosaltres… i la mar

Librería Railowsky Ciutat Vella

Gravador Esteve, 34
46004 Valencia