IMG_4511
Clàssica | Música
Sábado 2/3 de 2019   19.30
La Nau
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

Un dels objectius de l’Acadèmia CdM és pal·liar la carència d’estudis especialitzats en els repertoris més singulars del nostre patrimoni musical renaixentista. El programa de treball de 2019 girarà al voltant de l’Europa dels Borja.

Petrarca i Boccaccio van recomanar persistentment el cultiu de les arts i l’estudi de l’antiguitat i l’humanisme que ells van impulsar el que suposà un renaixement de la cultura i l’aprenentatge antics, la qual cosa durant molt de temps ha sigut sinònim de la idea mateixa del Renaixement. A mesura que els humanistes van estudiar una gamma més àmplia de textos antics van veure la importància que la música tenia per als filòsofs clàssics. La importació de molts tractats grecs va ajudar els seus estudis. A la fi de segle XV la major part de la vasta i variada teoria musical de l’antiguitat s’havia recuperat i traduït al llatí. Una mica més tard molts d’aquests textos van ser traduïts a l’italià i altres llengües. De la seua lectura, tant els humanistes com els músics van arribar a aprendre que els antics havien apreciat la música més enllà de concebre-la com entreteniment. En un sentit més general, l’èmfasi de la cultura humanista en la retòrica i el llenguatge va expressar una nova relació amb la bona poesia.

La vigorosa cultura musical que va florir en aqueix moment va crear una demanda quasi insaciable de composicions que podrien presentar-se en les moltes ocasions cerimonials, festivitats i entreteniments de la cort en les quals s’exigia música. La majoria dels músics van ser instruïts en les tècniques d’improvisació musical, encara que el grau en què es van basar en aquestes habilitats depenia del tipus de música que s’estava executant. Les tradicions de cançons italianes, en particular, havien tingut durant molt de temps una sofisticada tècnica d’improvisació mentre altres tipus de música sovint es componien o escrivien amb major detall. Però la música polifònica més complexa de l’època requeria pràctiques d’interpretació més disciplinades i música escrita, ja que aquestes composicions utilitzaven moltes línies de contrapunt diferents i contrastants. En altres paraules, no podien executar-se llevat que els artistes prestaren una atenció estricta a la partitura. A més, el creixent nombre de manuscrits musicals que sobreviuen del període revela una demanda emergent de música que pot reproduir-se fàcilment o cantar-se una vegada i una altra. La circulació d’aquests manuscrits més enllà del punt en què es van escriure per primera vegada i la seua extensa còpia en edicions posteriors revela també el sorgiment d’una cultura sofisticada de consum musical propiciada sobretot per la impremta musical, creada a principis del segle XVI.

En eixes dates els compositors i músics francesos i neerlandesos van treballar en les institucions religioses més importants d’Europa. Per al 1500, el seu domini a Itàlia era particularment gran. Al mateix temps, totes les regions europees tenien les seues pròpies cultures i idiomes musicals natius diferents dels dels compositors franc-flamencs, els quals ocupaven els llocs musicals més importants del continent. També la impremta ajudà a consolidar aquests estils nacionals. És aquest un programa de concert on des de l’Acadèmia CdM presentem un seguit de cançons i obres instrumentals de caràcter profà vinculades als diversos estils renaixentistes. L’espectador podrà gaudir de les subtilitats i característiques pròpies de cadascun dels estils, venecians i napolitans, anglesos, castellans, aragonesos i portuguesos, flamencs, francesos i alemanys. Una experiència que retroba l’esperit dels antics filòsofs grecs convençuts de les qualitats de la música pel seu poder d’ennoblir l’esperit humà, inspirar-li poesia i millorar-nos l’ànima.

La Nau Ciutat Vella

Universitat, 2
46002 Valencia