Música
Sábado 21/11 de 2020   20.00
MuVIM
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

El Clavecin roïal és un instrument de teclat inventat a Dresden per Johann Gottlob Wagner en l’any 1774. Malgrat el seu nom, no té plectres com el clavecí, sinó martellets, motiu pel qual és considerat un tipus de pianoforte. Els martellets del Clavecin roïal són de fusta nua, sense coberta. Per això, la seua sonoritat original és similar a la del clavecí. Les particularitats del Clavecin roïal són: la ressonància deguda als apagadors separats per defecte de les cordes (invers al piano actual); la possibilitat de canviar el timbre mitjançant registres manipulats per tres genolleres; i una tapa sobre la taula harmònica controlada per una altra genollera per a efectes dinàmics i el fortissimo. En paraules de Wagner, el Clavecin roïal pot sonar com un clavecí ressonant, clavecí normal, arpa, llaüt, Pantaleon (dulcimer de Hebenstreit) i pianoforte.

Wagner va vincular el Clavecin roïal amb la música d’estil improvisat en l’anunci que va publicar el 1775, convertint-lo en una eina idònia per a les fantasies. No és sorprenent que Carl Philipp Emanuel Bach reprenguera aquest gènere just el 1782, any que va adquirir el seu Clavecin roïal. C. P. E. Bach va apreciar la ressonància sense apagadors del pianoforte com un element fabulós per la improvisació i fantasia. Les fantasies de C. P. E. Bach, habitualment escrites sense línies de compàs, estan plenes d’arriscats efectes dinàmics i harmònics, marcades articulacions i accents, modulacions inesperades, canvis de textura, passatges atemporals i silencis que obliguen a repensar els espais sonors. Les possibilitats tímbriques del Clavecin roïal el converteixen en l’instrument ideal per aquesta música.

La música de Ludwig van Beethoven nodrida dels elements especials de les fantasies i plena d’efectes sublims, conté els mateixos principis i llibertats improvisatòries que van guiar les obres de C. P. E. Bach. No en va, la seua sonata op. 27 nº 2 porta el títol de Sonata quasi una Fantasia i en l’inici de l’Adagio Sostenuto indica que s’ha de tocar sense fer servir els apagadors. El caràcter i força passional del Presto-agitato o la Grande Sonate Pathétique op. 13 (Grave-allegro i Rondó), els accents, articulacions, contrastos dinàmics i temporals, així com la textura “cançó de llaüt” del segon moviment d’ambdues sonates són característiques ideals per a les qualitats del Clavecin roïal.

El Clavecin roïal va ser àmpliament distribuït per Alemanya i altres països gaudint de molt de prestigi. El seu final va esdevenir en els primers anys del XIX, quan les exigències tècniques i sonores del piano es van centrar en la potència necessària per omplir les noves sales de concert.

MuVIM Ciutat Vella

Quevedo, 10
46001 Valencia