Altres
Sábado 18/1 de 2020   12.30
La Nau
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

Dissabte 18 de gener, a les 12.30 hores, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull a l’Aula Magna un acte acadèmic en homenatge a Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d’agost de 1911 – València, 13 de gener de 2000), il·lustre escriptor, gramàtic i doctor honoris causa per la Universitat de València i la Universitat d’Alacant, amb motiu del vinté aniversari de la seua defunció. L’acte el presidirà la rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre Escrivà, i comptarà amb la participació de diferents personalitats expertes en la vida i l’obra de l’escriptor. L’organitzen, conjuntament, la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Universitat de València.

En l’homenatge intervindran Vicent Brotons Rico, professor de la Universitat d’Alacant; Josep Daniel Climent Martínez, investigador de la figura d’Enric Valor; Joan Borja i Sanz, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant; Rosa Serrano i Llàcer i Núria Sendra Marco, editores de l’obra de Valor; Enric Valor Hernández, fill de l’escriptor; i Vicent Josep Escartí i Soriano, catedràtic de la Universitat de València i director de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana.

L’acte acadèmic, que se celebrarà a La Nau, s’emmarca en el conjunt d’activitats programades per recordar Enric Valor dissabte que ve, 18 de gener, a València. A les 11 hores hi ha prevista una ofrena floral al cementeri de la ciutat; a les 14 hores, un dinar a la cafeteria de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània; i a les 16 hores, la representació d’Un habitatge per a l’eternitat: espectacle i jocs valorians, a càrrec de Numen Teatre, a la sala d’actes de l’OCCC. Aquesta iniciativa se suma a altres homenatges fets a l’insigne escriptor, entre els quals es destaca, des de l’any de la commemoració del centenari del seu naixement, la pujada de matinada cada 22 d’agost a l’Alt de Guisop, el cim de la serra de Castalla que va inspirar Valor.

Biografia d’Enric Valor i Vives
Enric Valor i Vives és un reconegut escriptor i gramàtic valencià, amb una extensa trajectòria cívica de compromís amb la llengua i la cultura del país. Va nàixer a Castalla (Alacant) el 1911, en el si d’una família de propietaris agrícoles, i va ingressar a l’Escola de Comerç d’Alacant. Però va haver d’abandonar els estudis a causa d’una crisi econòmica familiar que els va obligar a traslladar-se a Elda el 1926. Comencen llavors uns anys molt importants en la seua formació cultural i política: coneix de prop la lluita de classes, reforça el seu interès per la lectura i l’escriptura, al mateix temps que assisteix amb assiduïtat al cinema i al teatre, i s’inicia també en el moviment naturalista. En aquesta època, en què augmenta el seu compromís amb la llengua valenciana, manté una estreta relació amb l’anarquisme, encara que a l’últim es va afiliar al Partit Comunista el 1930.

La millora de les condicions de vida de la família els porta a mudar-se a Alacant, on Valor acaba els estudis mercantils i desenvolupa una intensa activitat valencianista. Entre altres coses, fa un programa de to nacionalista en Radio Alicante, crea l’Agrupació Regionalista Alacantina i fa els primers passos com a mestre de gramàtica a través d’El Tio Cuc. Des de llavors viurà per motius laborals a Catarroja, València i les comarques centrals, on va continuar el seu activisme valencianista i la seua obra com a escriptor.

Després que es perdera la seua primera novel·la (El misteri del Canadian) en un bombardeig abans de ser editada i ser mobilitzat el 1937 per l’exèrcit republicà. En acabar la Guerra Civil, emprèn amb el seu germà diversos negocis i entra en contacte amb la tertúlia literària de Miquel Adlert i Xavier Casp, a més de participar com a professor en els cursos de gramàtica valenciana de Lo Rat Penat. Forja llavors importants amistats: Miquel Batllori, Carles Salvador, Ferrer Pastor, Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, entre d’altres. El 1950 començarà una incessant tasca literària i, des que el 1960 recupera el seu treball com a professor de valencià a través del diari Levante, no pararà de publicar obres destinades a la dignificació de l’ús escrit i parlat de la llengua.

Col·laborarà diversos anys en la direcció de la revista bibliogràfica Gorg, al mateix temps que continua escrivint les seues famoses rondalles els anys 60 i 70. L’estabilitat econòmica familiar i l’ambient polític i cultural dels 70 i els 80 li permeten desenvolupar bona part de la seua obra, i publica llavors els seus treballs gramaticals més importants. I ja en els 80, amb l’oficialització de l’idioma i la seua generalització escolar, arribarà als estudiants a través tant dels seus manuals de gramàtica com dels seus escrits literaris.

Des de mitjan 80 fins a unes setmanes abans de la seua defunció, el 13 de gener de 2000 a València, la seua figura i la seua producció gramatical i literària van ser objecte d’estudi i de nombrosos reconeixements, premis i homenatges.

Com a gramàtic i lexicògraf va publicar obres tan rellevants com els següents: Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana, referida especialmente al País Valenciano (1973), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977), La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua (1989).

I com a narrador va confegir una sòlida obra literària on es destaquen títols com ara Rondalles valencianes (1950-1976), Narracions de la Foia de Castalla (1953), L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), Narracions intranscendents (1982), La idea de l’emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions perennes (1988), Enllà de l’horitzó (1991) o Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).

Entre les seues obres literàries es destaquen: L’experiment de Strolowickz (1931), Sense la terra promesa (1980) –primera novel·la de la trilogia del Cicle de Cassana–, La idea de l’emigrant (1982), Temps de batuda (1983) –segona novel·la de l’esmentada trilogia–, Enllà de l’horitzó (1991) –que tanca la trilogia–, la compilació de contes literaris Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996) i, per descomptat, les seues cèlebres Rondalles valencianes, el primer volum de les quals es va publicar el 1950. A aquest van seguir després Narracions de la Foia de Castalla (1953), L’ambició d’Aleix (1960), Meravelles i picardies I (1964), Meravelles i picardies II (1970); o la primera compilació de les 36 rondalles en els dos volums de l’Obra Literària Completa (1975 i 1976), que es va tancar el 1982.

La Nau Ciutat Vella

Universitat, 2
46002 Valencia