Captura de pantalla 2016-02-02 a las 18.15.51
Exposicions
Miércoles 3/2 de 2016   20.00

(Ciutat Vella)
Entrada libre

 

L’exposició “Història Natural, la col·lecció infinita” proposa l’artista/col·leccionista com un recol·lector d’imatges, objectes i curiositats que transforma i refà, un productor que busca noves ubicacions en el seu mostrari per dialogar constantment amb aquests elements, i intenta traçar un mètode de treball que el duga a les pintures.

De fet, en l’exposició es presenta una taula de muntatge amb vitrines i caixes que mostren materials de treball i reconstrueixen l’espai de l’estudi a través de les pàgines de diversos àlbums classificats per dates, esbossos pintats i objectes oposats, al costat d’audiovisuals que exhibeixen aquest procés creatiu de treball per mantenir una actitud de permanent curiositat enfront de la quotidianitat de les coses.

Aquestes trobades casuals i improvisades adquireixen, en alguns casos, una aparença que recorda les làmines científiques de l’Encyclopèdie de Diderot i d’Alembert, els recorreguts textuals de la qual juguen amb els significats oberts de les imatges. Aquest és el cas de les obres La clau dels somnis i Hivern 1573.

Nuria Rodríguez explica que la pintura es va fent en alternar fases més intuïtives en què la brotxada, la taca i el color adquireixen tot el protagonisme, per deixar pas a una fase més reflexiva en què sorgeix el relat, la narració d’elements discordants entre si que interroguen amb estranyesa l’espectador.

Aquest atles de l’impossible proposa una reflexió sobre les nostres maneres de veure, sobre com guardem i ordenem coses per relacionar-nos amb el món i entendre’l. Des que Plini el Vell va intentar compilar tot el saber d’aquella època en la seua Història natural fins als nostres dies, són molts els mecanismes que ens han ajudat a donar forma a la nostra arqueologia de la memòria: diccionaris, enciclopèdies, catàlegs, inventaris, mostraris, llistes…

Després de les seues últimes exposicions individuals a les galeries Quatre de València (“El desorden de las cosas [Pensar, mirar, pintar]”, abril-maig de 2014) i Estampa de Madrid (“Historia Natural [tomo XXIII]”, octubre-novembre de 2015), Nuria Rodríguez arredoneix amb aquesta el seu projecte pictòric que, ara, s’enriqueix amb un muntatge ampliat en què els quadres s’acumulen al costat d’objectes, imatges, llibres i també vídeos del procés en una experiència total, una sensació que obliga l’espectador a la contemplació minuciosa del tot i a fixar-se en els seus detalls com a pistes per poder ordenar el món, classificar-lo i pensar-lo.

Ciutat Vella