captura-de-pantalla-2019-05-20-a-las-16.55.53
Música
Jueves 4/7 de 2019   22.30
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Valencia (Zona + Alla…)
Entrada libre

 

Madrigals de Luca Marenzio

 

Molta gent sosté que la història està feta a base de revolucions, la Seconda Pratica és una d’elles i va tocar de ple a la música. La idea de reaccionar contra la tradició establida (Prima Pratica), de reprendre com a model la cultura clàssica (Grècia i Roma) i de crear una nova manera de fer música, va alterar i va agitar l’última part del segle XVI de forma decisiva i contundent. Com a conseqüència d’això va florir el concepte de Seconda Pratica, reflex d’una societat humanista que va enlairar en l’última etapa del Renaixement. Poetes, músics, pintors, pensadors… tots es van veure imbuïts en un corrent que tirava la vista arrere per a afermar les bases del seu pensament artístic en la cultura clàssica. Tal com ho defineix magníficament Bruce Haynes “Els humanistes que van inventar la Seconda Pratica al final del s. XVI estaven participant en una ona de pensament que va intentar quadrar la seua devoció per l’antiguitat confiant en els seus propis poders creatius”. Una música refinada per a un públic instruït en l’antiguitat clàssica.

El virtuosisme de la coloratura vocal i l’ornamentació, va redefinir la idea del “heroi” és a dir del virtuós, un músic dotat d’unes capacitats molt específiques que li convertien ràpidament en objecte de desig. El Concero delle dame di Ferrara és potser l’exemple que millor l’il·lustra. Aquest conjunt compost per tres de les cantants més excel·lents que mai va haver-hi en aqueixa època, reflectia fins a quins límits va arribar l’exigència en aquesta nova forma de cantar: Laura Peperara, Anna Guarinni i Livia d’Arc, van donar vida a la “música sereta” d’Alfons II Duc de Ferrara, unes partitures que solament a la mort del Duc, el món va poder conéixer i constatar el nivell “heroic” de refinament vocal al qual es va arribar i que indubtablement exerciria una poderosa influència en la música de Marenzio, Monteveri o Gesualdo. La Seconda Pratica va il·luminar com per art de màgia una cosa nova i tremendament avançada, que va obrir les portes a noves expressions artístiques i va servir en safata els fonaments del barroc.

Lucca Marenzio (1553-1599) s’enquadra en aquest corrent de pensament. Se’l considera com un dels polifonistas italians més destacats de el Renaixement, Marenzio manifesta un excel·lent nivell de l’ús de les textures, de la dramatització de les dissonàncies, de les tessitures vocals, de la perfecta adaptació del text, del virtuosisme controlat, totes elles característiques que Marenzio elabora amb una refinadíssima subtilesa. Els textos de Petrarca, Tasso, Sannazaro… eleven el seu significat com si es tractara d’un “teatre sonor”, construint un món idíl·lic en el qual la paraula dissenya cada personatge, cada idea, i la música el condueix a través del so.

Poques vegades en la història, poesia i música s’han combinat de forma tan perfecta. En el madrigal la música dramatitza el significat del text i aquest s’adapta a les inflexions i figures retòriques que la música li exigeix.

El concepte “L’harmonia és serva de la paraula” reflecteix aquesta espècie de afortunada aliança que s’estableix entre tots dos llenguatges.

Com no podria ser d’una altra forma, en aquesta experiència és fonamental conéixer el significat del text, en cas contrari estaríem perdent la meitat del missatge, per això el recitar els poemes abans almenys predisposa a l’oïdor davant el que esdevindrà, la màgia comença en el moment en el qual poesia i música es donen la mà i avancen a l’una, però d’aqueixa experiència poc més es pot escriure perquè excedeix considerablement els límits d’unes simples notes de text.

Intèrprets

Elia Casanova, soprano
Hugo Bolivar, alt
Albert Riera, tenor
Pablo Acosta, baríton

Pàgina web
Escolta’ls a Youtube

www.renaixement.es

Monestir de Sant Miquel dels Reis Zona + Alla…

Constitución, 284
46019 Valencia