Música
Viernes 17/9 de 2021   20.00
Palau de les Arts
Valencia (Quatre Carreres)
Entrada libre

Kaija Saariaho (1952) Circle Map (2012) 24’
Morning Wind
Walls closing
Circles
Days are Sieves
Dialogue
Day and Night, Music
Kaija Saariaho (1952) D’om le vrai sens (2010) 35’

L’Oüie
La Vue
L’Odorat
Le Toucher
Le Goût
A mon seul Désir
Circle map (2012) és una peça que parteix de poemes de Rumí, el místic persa del segle XIII. L’abstracció i suggeriment dels textos encaixa bé amb la recerca d’un so atmosfèric, fosc i fràgil, habitual en el llenguatge de Saariaho. El primer text, “Morning Wind” comença parlant de com es “s’expandeix” l’olor d’aquest vent matinal. L’orquestra traça aquest vaivé però també l’amenaça de l’efímer, ja que el poema conclou dient: “respira abans que es vagi”: ¿Es refereix a vent o de la pròpia vida? També es troba el caràcter metafòric en el seu treball en el tercer moviment, “Circles” [Cercles]: el propi so sembla que gira sobre si mateix, marcant així el centre -com suggereix el poema-. El segon moviment i poema “Walls closing” és el boicot de la melodia inicial en el vent metall: una creació de la claustrofòbia que amaguen els versos ( “si no us veig, sento que les parets es tanquen”). El quart moviment converteix l’orquestra en un calidoscopi, al “tamís de l’esperit”: es cola la llum entre la foscor només en ocasions. La massa sonora sembla que deixa entreveure el puntillisme en el cinquè moviment: és un miratge. El petit queda poc a poc subsumit pel enorme. L’obra conclou com el propi poema. Es dissol, a poc a poc, com fils d’un teler dels que anem tirant a poc a poc: de nou, Com en la pròpia vida?

Tornen les teles: Els tapissos medievals La dama i el unicorn, teixits al segle XVI, donen vida a D’om le vrai sens. Són sis tapissos centrats en els cinc sentits sensorials i el sisè sentit, descrit com “Al meu únic desig”, la interpretació és encara un tema de debat, ja que la qüestió és si hi hauria alguna cosa que no es capta ni sensorialment ni racionalment. El clarinet es relaciona amb l’orquestra obeint, així, el suggerit en cada un dels tapissos. En el primer moviment (escolta) el clarinet tracta d’emergir, per ser escoltat, tant en la composició com en el propi espai. Com per assegurar el seu rol, el segon moviment part del contrari: l’orquestra tracta amb prou feines de “ser vista” després del solista. El tercer moviment tracta de ser tan volàtil i aclaparador com l’olor, d’ací les capes sonores que muten ràpidament, cosa que es treballa de nou a “El gust”, tot i que amb més pics d’intensitat. El quart moviment és explícit amb el so de la matèria dels instruments: és una forma de fer-nos “tocar” el so. L’últim moviment és tan enigmàtic com la seua referència. Saariaho confessa que pensa amb el clarinetista com un unicorn: és el so fora de si, una aparició de l’extraordinari.

Marina Hervás

Palau de les Arts Quatre Carreres

Av. del Professor López Piñero, 1
46013 Valencia