Confèrencia-Debat
Martes 28/1 de 2020   19.00
La Nau
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

Daniel Innerarity

És catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i director de l’Instituto de Gobernanza Democrática. També és professor a temps parcial a l’Institut Universitari Europeu a Florència.

Doctor en Filosofia, va ampliar-ne els estudis a Alemanya, com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt, Suïssa i Itàlia. Ha sigut professor invitat a diverses universitats europees i americanes, com el Robert Schuman Centre for Advanced Studies de l’Institut Europeu de Florència, la Universitat de la Sorbonne (París I), la London School of Economics and Political Science, la Maison des Sciences de l’Homme a París, la Universitat de Georgetown o el Max Planck Institute de Heidelberg.

Entre el seus llibres s’ha de destacar Un mundo de todos y de nadieLa democracia del conocimiento, Premi Euskadi d’Assaig 2012; La humanidad amenazada: gobernar los riesgos globales (amb Javier Solana); El futuro y sus enemigos; El nuevo espacio público; La sociedad invisible, Premi Espasa d’Assaig 2004; La transformación de la política, III Premi d’Assaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat d’Assaig 2003; Ética de la hospitalidad, Premi de la Sociedad Alpina de Filosofía 2011 al millor llibre de filosofia en llengua francesa; La política en tiempos de indignación (2015); La Democracia en Europa (2017), Política para perplejos (2019) i Una teoría de la democracia compleja (2020), Premi Euskadi d’Assaig 2019. Alguns dels sues llibres han sigut traduïts a França, Portugal, Estats Units, Itàlia i Canadà.

És col·laborador habitual d’opinió en El País i El Correo/Diario Vasco i La Vanguardia, així com de la revista Claves de razón práctica.

Ha rebut el Premi Príncipe de Viana de la Cultura el 2013, que atorga el Govern de Navarra. Aquest premi reconeix la trajectòria de persones o entitats rellevants en el món de la cultura.

El 2008 Eusko Ikaskuntza-Caja Laboral li va concedir el Premi d’Humanitats, Arts, Cultura i Ciències Socials.

Ha sigut membre del Consell d’Universitats a proposta del Senat espanyol, pertany a l’Academia de la Latinidad i a l’Acadèmia Europea d’Arts i Ciències, amb seu a Salzburg.

La revista francesa Le Nouvel Observateur el va incloure l’any 2004 en una llista dels 25 grans pensadors del món.

Sinopsi

La principal amenaça de la democràcia no és la violència, ni la corrupció, o la ineficiència, sinó la simplicitat. La simplicitat que critique té dues versions: com a inadequació conceptual i com a instrument ideològic, és a dir, com un assumpte teòric i com un problema pràctic. En un cas es tracta de falta d’adaptació a les transformacions del món contemporani, mentre que en l’altre em referisc a un conjunt de pràctiques polítiques que —tal vegada pel fet que no han sigut precedides per una renovació conceptual— agreugen aquesta penúria i configuren el combat polític com una simplificació interessada. La renúncia a la sofisticació teòrica dona lloc a una pràctica política que beneficia a qui millor es maneja en el combat per la simplificació, encara que d’aquesta manera no s’aporte cap claredat i fins i tot es dificulte la intel·ligibilitat del que realment està en joc. Hem de re-descriure el món contemporani amb les categories de globalització, saber i complexitat. La política ja no s’ha d’enfrontar als problemes del segle XIX o XX, sinó als del XXI, que exigeixen capacitat de gestionar la complexitat social, les interdependències i externalitats negatives, sota les condicions d’una ignorància insuperable, desenvolupant una especial capacitat estratègica i aprofitant les competències distribuïdes de la societat civil. Si la democràcia ha efectuat el trànsit de la polis a l’estat nacional, de la democràcia directa a la representativa, no hi ha raons per suposar que no puga fer front a nous desafiaments, sempre que se la dote d’una arquitectura política adequada.

La Nau Ciutat Vella

Universitat, 2
46002 Valencia