DDT
Exposicions
Del sab 19/9 al dom 29/11 de 2020
La Nau
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

Els gèneres s’han construït com una convenció associada a la pulsió humana d’etiquetar i fer llistes. D’alguna manera, el gènere és un adjectiu necessari que hauria d’haver-se diluït en arribar a uns temps en què la hibridació forma part intrínseca de noves narratives en les quals la intermedialitat i els elements transmèdia són la norma. Tot i això, els gèneres clàssics continuen existint com una arquitectura narrativa a la qual s’aferra la creació amb inusitada afició. L’humor, l’aventura, la ciència-ficció, el romàntic, l’històric o el terror continuen ací immunes al desànim, formant part necessària de la imatgeria popular. El còmic, com a gran exponent de la cultura popular moderna, no sols no n’ha sigut aliè: ha contribuït a fer-los evolucionar i canviar, i ha arribat i tot a tenir els seus propis gèneres, en una relació que alguns moments semblava ser indissoluble: no és difícil trobar argumentaris que lliguen el còmic al gènere, que s’atreveixen fins i tot a incloure’l en la descripció d’un mitjà que eludeix la seua definició amb vehemència. Amb tot, és indubtable que els gèneres han sigut part de l’evolució del còmic: la forma actual del còmic naix lligada a l’humor i la sàtira d’autors com William Hogarth o Rodolphe Töpffer, i l’eclosió de la historieta com a mitjà de masses en la premsa i el comic book americans estan necessàriament unides a l’aventura i un gènere nascut en les vinyetes, els superherois.

És una relació que a Espanya ha sigut encara més profunda durant el segle XX: després de la Guerra Civil, el còmic tingué dues grans escoles: la d’humor i la d’aventura, impulsades per generacions magistrals d’autors i autores que donaren peu a una concepció autoral del gènere que arribaria en l’últim quart de segle i que consolidaria una manera d’entendre la historieta que transcendeix el temps i les formes.

La Nau Ciutat Vella

Universitat, 2
46002 Valencia