Captura de pantalla 2020-09-09 a las 16.37.35
Exposicions
Del vie 11/9 al dom 29/11 de 2020
Centre del Carme
Valencia (Ciutat Vella)
Entrada libre

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’últim treball de l’artista resident a València, Fermín Jiménez Landa, ‘El apartamento’, seleccionat dins de la convocatòria ‘Escletxes’ de producció i suport a la investigació del Consorci de Museus. En un carrer de València, l’adreça del qual no s’ha revelat, un apartament ha sigut llogat per l’artista durant el temps que dura la seua exposició. Tampoc es coneix la grandària que té i molt poc el contingut d’aquest. L’apartament és buidat i convertit en un espai mental afegit a l’espai de la sala. Tot gira al voltant d’aquest apèndix estrany a mig camí entre la realitat i la imaginació. Els béns mobles de l’apartament (de l’armari a la cullereta de café) s’emmagatzemen a la sala. En un gest performatiu, l’apartament i la sala d’exposicions han canviat de rol. Fermín Jiménez Landa transgredeix els cànons tradicionals d’una exposició i voreja els límits entre el que és quotidià i el que és públic. En aquests temps de cases buides, gent al carrer, pisos turístics, desnonaments i confinaments, l’exposició es planteja quin sentit pot tindre el gest de buidar un pis durant uns mesos, què pensaran els veïns paret amb paret quan senten que una cosa inusual succeeix al seu costat. L’apartament està present a la sala d’una manera quasi imaginària. L’experiència del que ocorre, del que es veu i del que no, gira al voltant de com pensem el sentit de la vista, l’orientació, el que és espacial, la convivència, el que és públic i el que és privat, habitar el que és pròxim, el que està confrontant, el que és domèstic i el que és estrany. Hi ha una certa imposició a l’espectador: ha d’usar la seua imaginació per a reconstruir el que s’omet a la vista.

Fermín Jiménez Landa ha explicat que “mai hem volgut fer una escenografia de la casa a la sala; les coses estan sense desembalar, només el rodapeu està muntat tal com és, seguint el pla de l’apartament”. L’artista ha assenyalat que “hi ha un gest performatiu a canviar les coses de lloc. La sala d’exposicions és un lloc pensat per a mostrar alguna cosa; no obstant això, ací està sent utilitzada com a guardamobles”, i cita a Ignasi Aballí quan diu “com menys veig, major és el desig que tinc de veure”. “El que busquem amb l’exposició és activar el desig de la gent per conéixer aquest lloc que no es mostra”, ha assenyalat Jiménez Landa.

A la sala, una rèplica en marbre del rodapeu de l’apartament es col·loca respectant l’escala i l’orientació de l’original. En les parets apareixeran al llarg de l’exposició diferents fotografies que mostren part del que succeeix a l’apartament: visites d’oficis a domicili que fan altres coses (aficions, altres habilitats) i diverses intervencions sobre el lloc. Es pot visitar l’apartament en uns pocs grups organitzats que hi han d’arribar amb els ulls embenats.

L’exposició s’obrirà al públic divendres que ve, 11 de setembre, durant la macroinauguració que el Centre del Carme ha organitzat per a presentar la seua nova temporada, i es podrà visitar fins al 29 de novembre.

A l’apartament…
Igual que la Sala 1 del Centre del Carme, l’apartament és un espai viu en el qual apareixeran algunes peces artístiques, així com diferents visites. Tots aquests elements es mostraran a la sala d’exposicions, mitjançant fotografies i altres elements gràfics.

L’ombra que llança l’edifici en què es troba l’apartament es va mesurar un 4 de juliol a les 10.16 hores. Aquesta mesura empírica, alhora que una mica aleatòria i canviant, s’ha traslladat amb rigorositat a un taller per a cosir una pelfa negra de la forma exacta d’aquesta ombra. Per l’extensió que té, es mostra doblegada. Aquest doblegament converteix la bidimensionalitat en una altra cosa, una cosa escultòrica.

Quantes cantonades té una casa? De cada cantonada de la casa s’ha tret un motle d’algeps. Una exaltació positiva al lloc on s’obliden les pelusses, a la forma de la casa, als recorreguts d’escala minúscula en els espais privats. Totes les cantonades jauen en alguna habitació de la casa, juntes.

Una habitació és pintada d’un to més fosc, un gris molt clar. Només es deixen sense pintar unes el·lipses que aparenten la llum que es cola per una persiana.

L’apartament és fonamentalment un lloc mental. És important saber que existeix aqueix lloc més o menys buit que no està lluny d’allí. Però ocasionalment es formen grups de visita (s’obrin torns i s’hi apunten per ordre d’inscripció). Per a la visita, se’ls embenen els ulls a la porta del Centre del Carme perquè no sàpien exactament on es troba l’apartament. Poden veure-s’hi de nou quan hi entren, la qual cosa provoca una sensació estranya en la relació de l’apartament amb el museu.

Lampistes, electricistes, repartidors de pizzes o menjar xinés són cridats a l’apartament. Interessen aquestes professions que treballen a domicili, aqueix moment estrany en què l’intrús del que és domèstic ve a vegades a salvar-nos una mica la vida, però que alhora pot provocar desconfiança. En el cas dels que fan una labor, se’ls avisa que hi acudeixen a fer qualsevol cosa menys el seu ofici, encara que cobren la visita i l’hora de treball a preu de l’activitat que realitzen. Es busquen obrers que sàpien recitar Txékhov, electricistes experts a fer maquetes de vaixells, fusters que toquen en un grup de ‘mariachis’ o repartidors que conten la història més commovedora que els haja ocorregut quan han entrat en una casa aliena.

Centre del Carme Ciutat Vella

Calle Museu, 2
46003 Valencia