aigua_fang_silencis_web
Exposicions
Viernes 29/6 de 2018   11.00
MuVIM
Valencia (Ciutat Vella)
1/2€
Seixanta anys després de la riuada del Túria, les investigacions desenvolupades gràcies a la col·laboració entre la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València han permès la reconstrucció hidrològica i hidràulica d’aquest important episodi de la història de València i l’anàlisi de les seues conseqüències. Amb l’exposició «Aigua, fang i silencis» el MuVIM pretén mostrar una visió més integrada de les tres fases temporals en què es va dividir la catàstrofe: la riuada i la crisi humanitària immediatament posterior; les gestions per restablir la normalitat i el retorn a una quotidianitat precària.

El 14 d’octubre de 1957, a les darreries de l’autarquia, València va patir una inundació de proporcions extraordinàries. N’havia patides en el passat, però en aquesta ocasió les conseqüències foren més greus. El derrocament de les muralles en la segona meitat del segle XIX implicà la desaparició d’una defensa contra les crescudes del riu.

Però en 1957 l’escenari ja no era el mateix. Tot i que encara era una ciutat molt vinculada a l’horta, en el marge esquerre del riu Túria ja s’estaven construint barriades populars. A més, el desenvolupament del port i els districtes marítims havia generat una barrera contínua al llarg de la costa. En conseqüència, les característiques de la inundació van ser distintes. L’aigua, a més d’inundar part del centre històric, amb molts danys especialment al barri del Carme, va arrasar els ravals del marge esquerre i, en arribar a la costa, es va obrir pas a través dels districtes marítims i les seues vitals instal·lacions portuàries, energètiques i de transport.

L’endemà, el fang ho cobria tot. Les setmanes següents, amb l’activa implicació de l’Exèrcit, va tindre lloc la Batalla del Fang i es van reconstruir els nexes amb el port, claus per a l’economia. Quan s’estava avançant en la reparació dels serveis bàsics i reviscolava la vida urbana, la societat valenciana va veure en la reconstrucció una via per a resoldre els endarreriments infraestructurals que la guerra civil i l’autarquia havien aguditzat. En aquest context, es va recuperar la idea de desviar el riu, la de reestructurar els enllaços ferroviarisque tenallaven la ciutat i la de planificar l’expansió urbana en el marge esquerre del Túria per a resoldre, així, el dèficit crònic d’habitatges. A més, calia revitalitzar el port, dotar de sanejament una gran part de la ciutat, obrir nous accessos per carretera o planejar el futur urbanístic.

Davant la lentitud del govern franquista durant els mesos posteriors a la riuada, diverses institucions de la ciutat van criticar la postergació i l’infrafinançament en la reconstrucció. Les veus més crítiques van ser silenciades. L’alcalde va ser cessat, però, simultàniament, els plans van ser aprovats. Encara que finalment van tardar a realitzar-se, el seu silenci no va ser en va.

MuVIM Ciutat Vella

Quevedo, 10
46001 Valencia