web_post-u
Música
Domingo 4/7 de 2021   22.00
Pl. Ajuntament de València
València (Ciutat Vella)
Entrada libre

Sons d’Embat desembarca l’any 2019 dins del panorama peninsular de música folk. Un conjunt liderat per l’acordionista ontin- yentí Pau Barberà amb una diversificada i amplia tripulació de 9 músics provinents de València, Illes Balears i Catalunya, presen- ten un repertori de cançons pròpies dintre del gènere músiques del món o worldmusic amb un llenguatge propi i nou basat en cançons d’arrel peninsulars i mediterrànies de diferents indrets que ens porta l’Embat. El vent que bufa de la mar a la terra, un punt de partida que naix des de l’interior de la mediterrània fins a endinsar-se més enllà de les nostres terres i fronteres, transformant-lo en l’impuls de la manxa, i així en el so particular de l’acordió diatònic per fer-ne a cada terra la seua pròpia cançó. Seixanta minuts on podem sentir, cants i músiques de Catalunya i València, arran- jaments de música tradicional basca com el fandango “Albiztur”, tonades del País Lionès, barrejat amb el diàleg polifònic de les veus i de melodies amb una reminiscència cèltica i bretona. Panderos quadrats, panderetes, timbals, darbukes, caixó flamenc, bombo, tabal, acordió diatònic, cel·lo, gralla, tarota, flautes i dues dolces i polifòniques veus, que fan que aquesta fusió instrumental no deixe indiferent ningú, transportant tota aquesta combinació de fonts sonores en un viatge musical emotiu i vibrant en tots els sentits. Cada motlle rítmic, cada harmonia, i cadascuna de les tímbriques presentades tenen una justificació emocional i artística que deixa entreveure la seua influència.

___________________________________________________________________________________

Hom diu que no hi ha peça de dansa o música que es considere conclosa si no es presenta davant un públic, en viu i en directe; així mateix, sense l’experiència atorgada per la interacció amb persones oients o espectadores —siguen coneixedores o profanes d’allò que veuen o escolten— sembla que la creació de passos, sons, i les seues múltiples combinacions en un format escènic no acaba de completar-se, i es bada ineludiblement el sentit de l’obra artística viva. Amb la tornada dels públics als espectacles en viu —encara de manera controlada, això sí— es torna a l’artesania de les relacions humanes, front a la tecnologia dels encontres virtuals, i la gent creadora que regala la seua música o el seu ball, una vegada restituït el vell contacte amb el públic, recupera el pas de les cantades i promou la màgia com el rent que fa pujar el pa. El Polirítmia d’enguany ha resolt acomiadar definitivament la distopia pandèmica dels últims mesos —esperem que siga amb èxit—, i naix com un remei per als sentits i delers vitals, amb un beuratge d’escolta, atenció, oferiment i comprensió amalgamat de cants hipnòtics, acordions diatònics, maqams, tamborins i mandolines.

La deriva sonora dels concerts programats en aquesta edició descriu un trajecte que va d’Ibèria, els Balcans, o l’Anatòlia, fins a la Gascunya i l’Occitània-Massís Septentrional. I a la fresqueta de les nits de juliol a València, quan s’escolten els primers acords a l’escenari de la Plaça de l’Ajuntament, reviurem de bell nou el plaer de la música i la dansa en viu, assaborint l’experiència plaent de la diversitat cultural que ens envolta, la nostrada i les foranies, en una càpsula de l’espai-temps anomenada escenari que ens retorna al gust per viure, compartir, i fer palès el mestissatge de les músiques d’arrel, intrínsecament contemporani per crític, amb la seua perenne discussió entre l’autenticitat i l’alteritat. Reivindiquem-nos-en mestissos i mestisses, estem vius! I a més… A qui no li agrada la muiñeira fusió de Xisco Feijóo, les polifonies banyades de festa de Carraixet, la presència i virtuosisme dels nostres Apa o Carles Dénia, els cants occitans adobats de tambors de San Salvador, la muixeranga acompanyada d’un llaüt àrab que proposa Aljub, les músiques de ball gascones de Laüsa, les jotes bluegrass de Los Hermanos Cubero, la barreja de fandangos i melodies cèltiques i bretones de Sons d’Embat, el clarinet turc d’Oscar Antolí, el repàs en clau valenciana al repertori grec, italià o palestí de Musicants o les cançons del Kurdistan d’Eléonore Fourniau?

Per acabar la festa, arrodonim el programa amb un seguit de conferències, tallers i cursos a distància, dirigits al professorat i professionals de la música durant tot el mes de juliol, amb ponents valencians, estatals i internacionals que fan, si més no, encara més profitosa i necessària la fórmula Polirítmia per gaudir i aprendre a l’ensems, mitjançant l’art, a entendre la complexitat vital en què ens trobem immersos.

Pl. Ajuntament de València Ciutat Vella

Pl. Ajuntament de València
46002 València