web_post-u
Música
Jueves 8/7 de 2021   22.00
Pl. Ajuntament de València
València (Ciutat Vella)
Entrada libre

San Salvador, sextet procedent de Corresa (Nova Aquitània, França), presenta el seu primer disc d’estudi, “La grande folie”. La polifonia occitana és el punt de partida d’aquest col·lectiu embarcat en la cerca del folklore universal, però arrelat a les profundes tradicions de trobadors de la seua regió. Les seues composicions usen l’occità com a instrument rítmic, fusionant poesia amb harmonies vocals hipnòtiques sobre patrons canviants de percussió convincent. Un concert radical a sis veus, dos tambors, dotze mans i una pandereta, combinant l’energia i la poesia crua de la música popular amb l’orquestració acadèmica, els ritmes implacables més salvatges i la singular intensitat d’un cor punk.

La seua música ha girat pels escenaris de diversos festivals com ara el Globalfest (EUA), Colours of Ostrava (República Txeca), Sziget Festival (Budapest), Music Meeting (Nimega, Gelderland, Països Baixos), Respect Festival (Praga), Festival de la Cité (Lausana, Suïssa), Rain Forest World Music Festival (Kuching, Sarawak, Malàisia), Womad (Regne Unit), Boomtown Fair (Regne Unit), Festival Globaltica (Gdynia, Polònia), Ariano Folk Festival (Itàlia), Atlantikaldia (Errenteria, Guipúscoa), Womex (Sevilla), Fira Mediterrània de Manresa (Barcelona), Espace Prévert (Savigny-le-Temple, França), Festival Convivencia (Ramonvila e Sent Anha, França), Festival Paris l’Été (París, França), Festival Intercèltic d’An Oriant (França), Festival les Traversées Tatihou (Saint-Lô, França) i Festival Les Nuits Atypiques (La Gironda, França).

___________________________________________________________________________________

Hom diu que no hi ha peça de dansa o música que es considere conclosa si no es presenta davant un públic, en viu i en directe; així mateix, sense l’experiència atorgada per la interacció amb persones oients o espectadores —siguen coneixedores o profanes d’allò que veuen o escolten— sembla que la creació de passos, sons, i les seues múltiples combinacions en un format escènic no acaba de completar-se, i es bada ineludiblement el sentit de l’obra artística viva. Amb la tornada dels públics als espectacles en viu —encara de manera controlada, això sí— es torna a l’artesania de les relacions humanes, front a la tecnologia dels encontres virtuals, i la gent creadora que regala la seua música o el seu ball, una vegada restituït el vell contacte amb el públic, recupera el pas de les cantades i promou la màgia com el rent que fa pujar el pa. El Polirítmia d’enguany ha resolt acomiadar definitivament la distopia pandèmica dels últims mesos —esperem que siga amb èxit—, i naix com un remei per als sentits i delers vitals, amb un beuratge d’escolta, atenció, oferiment i comprensió amalgamat de cants hipnòtics, acordions diatònics, maqams, tamborins i mandolines.

La deriva sonora dels concerts programats en aquesta edició descriu un trajecte que va d’Ibèria, els Balcans, o l’Anatòlia, fins a la Gascunya i l’Occitània-Massís Septentrional. I a la fresqueta de les nits de juliol a València, quan s’escolten els primers acords a l’escenari de la Plaça de l’Ajuntament, reviurem de bell nou el plaer de la música i la dansa en viu, assaborint l’experiència plaent de la diversitat cultural que ens envolta, la nostrada i les foranies, en una càpsula de l’espai-temps anomenada escenari que ens retorna al gust per viure, compartir, i fer palès el mestissatge de les músiques d’arrel, intrínsecament contemporani per crític, amb la seua perenne discussió entre l’autenticitat i l’alteritat. Reivindiquem-nos-en mestissos i mestisses, estem vius! I a més… A qui no li agrada la muiñeira fusió de Xisco Feijóo, les polifonies banyades de festa de Carraixet, la presència i virtuosisme dels nostres Apa o Carles Dénia, els cants occitans adobats de tambors de San Salvador, la muixeranga acompanyada d’un llaüt àrab que proposa Aljub, les músiques de ball gascones de Laüsa, les jotes bluegrass de Los Hermanos Cubero, la barreja de fandangos i melodies cèltiques i bretones de Sons d’Embat, el clarinet turc d’Oscar Antolí, el repàs en clau valenciana al repertori grec, italià o palestí de Musicants o les cançons del Kurdistan d’Eléonore Fourniau?

Per acabar la festa, arrodonim el programa amb un seguit de conferències, tallers i cursos a distància, dirigits al professorat i professionals de la música durant tot el mes de juliol, amb ponents valencians, estatals i internacionals que fan, si més no, encara més profitosa i necessària la fórmula Polirítmia per gaudir i aprendre a l’ensems, mitjançant l’art, a entendre la complexitat vital en què ens trobem immersos.

Pl. Ajuntament de València Ciutat Vella

Pl. Ajuntament de València
46002 València