web_post-u
Música
Sábado 3/7 de 2021   22.00
Pl. Ajuntament de València
València (Ciutat Vella)
Entrada libre

Amb motiu del desè aniversari del seu llançament, Carles Dénia reedita en un nou format i so el disc “El paradís de les paraules”, espectacle interpretat en molt poques ocasions als escenaris, i que, junt amb “Cant espiritual”, és el seu projecte més personal, premiat i reconegut per la crítica. Una joia encara per descobrir que poques ciutats han tingut el privilegi de veure i escoltar en directe. L’artista gandià posa veu i música als exquisits versos —adaptats de l’àrab al valencià per Josep Piera— dels poetes an- dalusins que van viure als actuals territoris valencians. Aquests poetes “valencians” dels segles IX al XIII són clàssics de la lite- ratura que encara s’estudien als països de llengua àrab. Són els nostres clàssics abans dels nostres clàssics (March, Martorell, Roiç de Corella, Isabel de Villena…) i que el pú- blic valencià quasi desconeix. Formen part de la nostra història, d’una cultura que vam ignorar i oblidar després de la conquesta de Jaume I. L’àlbum va ser guardonat amb el premi Ovidi al Millor Disc i als Millors Arranjaments el 2011, i com a Millor Disc Folk de 2011 per la Revista Sons de la Mediterrània. A més, ha estat considerat com un dels millors discs de la dècada per la Revista Enderrock.

Carles Dénia ha sorprès la crítica i el públic per la seua qualitat expressiva i musical. Procedent del jazz, ha aconseguit renovar les diverses fórmules de la música medite- rrània. Va estudiar al Departament de Jazz del Royal Conservatory of The Hague (Paï- sos Baixos) i ha recorregut mig món amb diverses formacions. Cantant, compositor, guitarrista, arranjador i productor, desplega sense complexos el seu ric univers musical, fruit de les nombroses influències de les quals beu (especialment les músiques tra- dicionals) i, alhora, es distància per a crear un estil propi i inconfusible, creant temes personalíssims d’una bellesa captivadora. Els seus espectacles no deixen indiferent ningú i omplin l’escenari d’una calidesa inoblidable. Amb els seus discs “Tan alta com va la lluna”, “El paradís de les parau- les”, “L’home insomne” i “Cant espiritual” ha aconseguit nombrosos premis i elogis de la crítica.

___________________________________________________________________________________

Hom diu que no hi ha peça de dansa o música que es considere conclosa si no es presenta davant un públic, en viu i en directe; així mateix, sense l’experiència atorgada per la interacció amb persones oients o espectadores —siguen coneixedores o profanes d’allò que veuen o escolten— sembla que la creació de passos, sons, i les seues múltiples combinacions en un format escènic no acaba de completar-se, i es bada ineludiblement el sentit de l’obra artística viva. Amb la tornada dels públics als espectacles en viu —encara de manera controlada, això sí— es torna a l’artesania de les relacions humanes, front a la tecnologia dels encontres virtuals, i la gent creadora que regala la seua música o el seu ball, una vegada restituït el vell contacte amb el públic, recupera el pas de les cantades i promou la màgia com el rent que fa pujar el pa. El Polirítmia d’enguany ha resolt acomiadar definitivament la distopia pandèmica dels últims mesos —esperem que siga amb èxit—, i naix com un remei per als sentits i delers vitals, amb un beuratge d’escolta, atenció, oferiment i comprensió amalgamat de cants hipnòtics, acordions diatònics, maqams, tamborins i mandolines.

La deriva sonora dels concerts programats en aquesta edició descriu un trajecte que va d’Ibèria, els Balcans, o l’Anatòlia, fins a la Gascunya i l’Occitània-Massís Septentrional. I a la fresqueta de les nits de juliol a València, quan s’escolten els primers acords a l’escenari de la Plaça de l’Ajuntament, reviurem de bell nou el plaer de la música i la dansa en viu, assaborint l’experiència plaent de la diversitat cultural que ens envolta, la nostrada i les foranies, en una càpsula de l’espai-temps anomenada escenari que ens retorna al gust per viure, compartir, i fer palès el mestissatge de les músiques d’arrel, intrínsecament contemporani per crític, amb la seua perenne discussió entre l’autenticitat i l’alteritat. Reivindiquem-nos-en mestissos i mestisses, estem vius! I a més… A qui no li agrada la muiñeira fusió de Xisco Feijóo, les polifonies banyades de festa de Carraixet, la presència i virtuosisme dels nostres Apa o Carles Dénia, els cants occitans adobats de tambors de San Salvador, la muixeranga acompanyada d’un llaüt àrab que proposa Aljub, les músiques de ball gascones de Laüsa, les jotes bluegrass de Los Hermanos Cubero, la barreja de fandangos i melodies cèltiques i bretones de Sons d’Embat, el clarinet turc d’Oscar Antolí, el repàs en clau valenciana al repertori grec, italià o palestí de Musicants o les cançons del Kurdistan d’Eléonore Fourniau?

Per acabar la festa, arrodonim el programa amb un seguit de conferències, tallers i cursos a distància, dirigits al professorat i professionals de la música durant tot el mes de juliol, amb ponents valencians, estatals i internacionals que fan, si més no, encara més profitosa i necessària la fórmula Polirítmia per gaudir i aprendre a l’ensems, mitjançant l’art, a entendre la complexitat vital en què ens trobem immersos.

Pl. Ajuntament de València Ciutat Vella

Pl. Ajuntament de València
46002 València