Música
Sábado 8/5 de 2021   19.30
Palau de les Arts
Valencia (Quatre Carreres)

egiratu (2018) – María Eugenia Luc (1958) 10′
Luggage by heart (2021) – Carolina Cerezo (1993) 10’ (encàrrec de l’IVC, estrena absoluta)
Lantz (2016) – Mikel Chamizo (1980) 11’30”
Desprendida voz (2021) – Juan José Eslava (1970) 10’ (estrena absoluta)
Bertso (2019) – Francisco Domínguez (1993) 10’
Phobia (2014) – Hugo Morales (1979) 5′
Gairebé des dels seus inicis el Trio Zukan va encunyar el terme «mirades sonores» per albergar la multiplicitat d’interessos que els defineix com a intèrprets. Aquests són gairebé tants com expressions té la creació musical contemporània, de manera que en els seus programes conviuen les propostes més experimentals al costat d’altres de factura més tradicional però que consideren de gran interès musical. És el cas de Begiratu de María Eugenia Luc, una mirada «a un temps subjectiu, intern, no mesurable, un temps que s’amplia (fonent el present amb diferents moments del passat)», realitzada amb l’inconfusible preciosisme tímbric d’aquesta compositora argentina. En contrast, Luggage by heart, la més recent obra de Carolina Cerezo, és una proposta de profund calat conceptual que segueix la línia de teatre d’objectes documentals que l’autora malaguenya ve investigant en els últims anys. Com a proposta escènica, un sol element: un flight case «amb una aura molt especial: la dels potencials objectes que ha contingut i pot contindre; la dels viatges que ha patit i els sons dels que ha estat testimoni».
Lantz de Mikel Chamizo, que pren el seu nom d’aquesta localitat navarresa que celebra un carnaval atàvic, brillant i terrible, és una partitura que naix del folklore basc, però no d’una visió romantizada dels seus ritmes i melodies sinó del cru dramatisme que trau el cap a les seues escletxes i de la poderosa personalitat que, en la seua imperfecció, posseeixen els seus instruments tradicionals. Desprendida voz, de Juanjo Eslava, posseeix, com tantes obres del navarrés, una voluntat ecològica i animista. Basada en una poesia que acull imatges com «arbre caigut liquen esbarzers pluja», «despresa escorça per on flueix vida» o «ocell-pedra: somni d’infància», ací els instruments no són ja una simple eina per a la producció de so sinó hereus de l’esperit de les matèries primeres amb què van ser construïts.
Bertso, de Francisco Domínguez, s’emmarca en una línia de creacions en què el manxec investiga sobre l’oralitat i la relació del llenguatge parlat amb la composició. Aquesta, en concret, part d’un bertso o poema improvisat d’una de les bertsolaris més cèlebres del País Basc, Maialen Lujanbio, en la qual tracta el tema de la transsexualitat i per al tractament dels quals Domínguez ha intentat «difuminar les fronteres entre els sons del llenguatge, de l’euskera i dels instruments». La vetllada finalitza amb Batucatta i Trauma, dos fragments del ballet Phobia, en què el compositor mexicà Hugo Morales explora «el límit entre la por i la por sense límit» a través de dispositius instrumentals certament impactants.
Mikel Chamizo

Palau de les Arts Quatre Carreres

Av. del Professor López Piñero, 1
46013 Valencia