La Fundació ”la Caixa” es torna a aliar amb el Centre Pompidou, institució de referència en l’art modern i contemporani, i posseïdora d’un dels fons de fotografia més importants de tot Europa, per exposar Visions expandides. Fotografia i experimentació. Aquesta mostra acaba el seu viatge a CaixaForum València, després de passar per la xarxa de centres CaixaForum Madrid, Barcelona i Sevilla. L’exposició neix de l’aliança que la Fundació ”la Caixa” i el Centre Pompidou van segellar el juliol del 2019 per organitzar exposicions conjuntament els anys vinents. Després de Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema, totes dues institucions van col·laborar per portar a Espanya l’exposició L’univers de Jean Prouvé. Arquitectura / Indústria / Mobiliari. També és vigent la mostra compartida entre les dues institucions Art i natura, actualment a CaixaForum Madrid, que proposa un diàleg fructífer entre diferents llenguatges creatius al voltant de l’art i la natura.
El projecte expositiu proposa un recorregut per l’experimentació fotogràfica des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Visions expandides. Fotografia i experimentació ofereix una història de la fotografia experimental a partir dels rics fons de les col·leccions del Musée National d’Art Moderne – Centre de Création Industrielle (MNAM-CCI), Centre Pompidou. Lluny d’una lectura lineal i cronològica, la mostra estableix diàlegs entre obres històriques i contemporànies, amb l’objectiu d’emfatitzar afinitats tècniques, formals i temàtiques, a través de cinc seccions: «Llums» / «Moviment» / «Alteracions» / «La visió a prova» / «Recrear mons»
Des dels seus orígens, la fotografia ha estat subjecta als nombrosos i constants avenços dels processos químics i tècnics. A començaments del segle XX, artistes d’avantguarda com els dadaistes i els surrealistes, i també els artistes moderns propers al constructivisme, van mostrar un interès especial pel mitjà fotogràfic, que llavors es considerava l’eina contemporània per excel·lència. De fet, la fotografia no sols oferia noves possibilitats formals per explorar i expressar l’esperit dels temps moderns, sinó que a més, pel fet de no estar vinculada ni a una llarga tradició ni a les xarxes de difusió clàssiques, encarnava la llibertat d’acció i pensament al servei d’innovacions formals i de crítiques socials o polítiques. D’aquesta manera, collages, fotomuntatges, fotogrames i punts de vista radicals van generar una nova gramàtica visual.
A la segona meitat del segle, una nova generació portaria encara més lluny aquestes experimentacions visuals i diluiria totes les fronteres establertes entre les diferents disciplines artístiques ―pintura, escultura i cinema, però també performance. Aquesta investigació i aquesta creativitat constants persisteixen actualment gràcies a nombrosos artistes que qüestionen la naturalesa de les imatges i el rol que tenen en el món actual. Ara, fruit de la revolució impulsada per les tecnologies digitals, traslladen la fotografia experimental a horitzons creatius inèdits.
La mostra reuneix 92 obres de 69 artistes d’èpoques i moviments molt diversos, com ara Man Ray, László Moholy-Nagy, William Klein, Lotte Jacobi, Katinka Bock, Brassaï, Beatrice Caracciolo, Roger Parry, Heinz Hajek-Halke, Elisabeth Lennard o Barbara Kasten, entre molts d’altres. Com a novetat, s’incorpora en aquesta itinerància una nova selecció d’obres, composta per una vintena de fotografies. També acull una peça de Josep Renau, Societat de consum, de la dècada del 1970, de la col·lecció de l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), i la fotografia Fotomuntatge inspirat en l’Estació de França, de Gabriel Casas, de la dècada del 1930, procedent dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Els creadors d’aquestes obres procedeixen de disciplines i àmbits molt diversos, com ara l’art, la ciència, el disseny gràfic, l’arquitectura, la poesia, la il·lustració, l’astronomia i l’escriptura, entre d’altres. Atesa aquesta diversitat i la dificultat de posar fronteres als múltiples àmbits de treball d’aquests artistes, la comissària de la mostra, Julie Jones, fa referència al fotògraf experimental com un «inventor». Ho fa a partir d’una citació de l’artista i dissenyador Gérard Ifert, a qui el Centre Pompidou va dedicar part d’una exposició sobre les relacions entre la fotografia abstracta i el disseny gràfic.
