La paraula Carmen en llatí vol dir poesia, encantament, fórmula màgica, qualitats justament del personatge d’aquesta òpera. I si Carmen no hagués mort? I si al final dels seus dies pogués fer memòria de tot el viscut i oferir la seva versió de la seva història?
Aquestes dues preguntes són el punt de partida i l’ancora on ens amarrarem per a crear aquest espectacle. Aquesta gitana, dona lliure per antonomàsia, deriva d’altres dones famoses en la literatura universal, com «la Preciosa» de Cervantes o «la Maragda» de Víctor Hugo, que hem llegit en altres textos. Passaria a ser actualment el model de l’anomenada femme fatal. També ens inspirarem en totes aquestes altres Carmen jutjades per la història per la seva actitud d’amor a la seva llibertat i de ser propietàries del seu propi destí .
Amb Carmen s’introdueix una nova moral, d’alguna manera, pròxima a l’ètica existencialista. En aquest espectacle es repassarà la vida de Carmen a través d’un elenc intergeneracional que usa com a base les persones que acudeixen als cursos de dansa de la Universitat.
