Després de la dictadura a Espanya, que va durar fins al final dels 70, la dècada dels 80 es va caracteritzar per la seua efervescència i oberturisme, una eclosió de tot el que s’havia reprimit. Amb aquest ambient i en aquest context, uns joves valencians, amb ganes d’eixir d’una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar la marxa de Tráfico de Modas. El nom d’aquesta singular marca, segons que explica l’equip de comissaris, responia a un joc de paraules que reptava els processos estables en benefici d’una manera de crear més lúdica. Alguns dels germans Errando Mariscal –Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge i Ada–, juntament amb María José Villalonga, van emprendre un projecte creatiu, des d’un pis al carrer de les Comèdies, just al costat de La Nau, que els va portar a ocupar un buit dins de la moda nacional. Poc temps després s’hi van unir Carlos, Tono, Nacho i Amparo. I col·laborant amb ells des de l’inici en el disseny d’estampats i la gràfica, Javier Mariscal. La premsa europea es feia ressó d’aquest segell. La primera presentació de les seues col·leccions va ser al Saló Gaudí de Barcelona l’any 1984. A partir de l’any següent van desfilar a la Pasarela Cibeles de Madrid fins al tancament de Tráfico de Modas el 1992. També van ser convidats a participar al Saló Neomoda de Milà (1986/1987), en les presentacions de Moda de España a Düsseldorf (1989/1990) i, un any abans de tancar, el 1991, havien signat un contracte amb una gran companyia tèxtil al Japó, tenien quatre botigues pròpies a València, Barcelona, Madrid i Valladolid i estaven presents a les millors botigues multimarca d’Espanya. Aquesta exposició pretén relatar el projecte de Tráfico de Modas com a testimoni d’una de les dècades més efervescents dels últims 50 anys a través de la trajectòria vital i creativa d’aquest grup de joves.
