Si, “com a dona no tinc país” segons Virginia Woolf, com a cineasta del Carib la suspensió és una altra. Confluïxen en esta mostra esdevenirs i experiments de tota classe, acostaments i autoretrats assajant cares i mirades a l’altre. Hi ha un pensament complex que travessa totes les peces d’este mosaic. Una mateixa aigua que es pregunta per la forma que pren i la silueta que deixa en l’arena quan la marea es retira. S’estrenen a València des de la primera pel·lícula feta per una dona a Cuba, De cierta manera, fins a la recent Sugar Island, llargmetratge de ficció dominicà. Un programa doble de la trilogia de Sara Gómez sobre l’altra illa, un grup de curts experimentals d’autores contemporànies i per a inaugurar, una bufada d’aire fresc amb la presència de Miñuca i el seu Fernando.
Els motius tropicals i sensorials es desborden amb ironia i molt de joc intertextual. L’eclecticisme i les juxtaposicions sorprenents tixen una continuïtat entre paisatges i fragments de cel·luloide que tan poc s’han vist. La invitació és a posar-los en relació, a completar el fresc fins fa poc impossible. Tent City, de Miñuca Villaverde, acabada de restaurar, conta per allò no vist tant d’una Cuba implícita com En la otra isla, de Sara Gómez. Són tots documents històrics creats des d’una sensibilitat tan particular i femenina com a contundent en la seua proposta. Estes dones no estan segures de res, es pregunten, titubegen i exhibixen les superfícies cosides per a qüestionar tots els cànons, els poders, els ordres. Es proposen miniatures i acaben entregant monuments naufragats, més o menys silencioses o silenciades per la història.
Des de les illes, des de les ribes, les mirades afro, contrahegemòniques, subversives, migrants, feministes, domèstiques i indòmites, crítiques sempre i a vegades amateur, per amor a l’art i apostant a la inquietud, al moviment: Sara Gómez, Miñuca Villaverde, Elena Duque, Johanné Gómez Terrero, Valentina Alvarado Matos i Dalissa Montes de Oca. Arriben a estes ribes per a fer ones i deixar petjades en la nostra memòria.
22.05.25 DIMECRES / 20.00 h Presentació a càrrec de Miñuca i Fernando Villaverde
Programa Miñuca Villaverde: Cossos a la deriva
MIÑUCA VILLAVERDE. EUA. 1973-1980. 74’. DCP.
To My Father. 1973. 23’
Blanca Putica. A Girl in Love. 1973. 14’
Poor Cinderella, Still Ironing Her Husband Shirt. 1978. 7’
Tent City. 1980. 30’
Acabada de restaurar a la història del cine cubà, després de més de 60 anys de carrera i de matrimoni creatiu amb Fernando, Miñuca Villaverde és un huracà fascinant que ha travessat mig món, Bolex en mà o davant de la lent. Encara estan per descobrir-se els efectes de la seua obra multiforme en contacte amb la terra. Este programa organitzat per la Filmoteca de Catalunya dona una idea de la llibertat i la intel·ligència amb què s’ha pres el cel·luloide, des de la casa, des de l’amor, l’humor, la proximitat i la sorpresa.
