Si, “com a dona no tinc país” segons Virginia Woolf, com a cineasta del Carib la suspensió és una altra. Confluïxen en esta mostra esdevenirs i experiments de tota classe, acostaments i autoretrats assajant cares i mirades a l’altre. Hi ha un pensament complex que travessa totes les peces d’este mosaic. Una mateixa aigua que es pregunta per la forma que pren i la silueta que deixa en l’arena quan la marea es retira. S’estrenen a València des de la primera pel·lícula feta per una dona a Cuba, De cierta manera, fins a la recent Sugar Island, llargmetratge de ficció dominicà. Un programa doble de la trilogia de Sara Gómez sobre l’altra illa, un grup de curts experimentals d’autores contemporànies i per a inaugurar, una bufada d’aire fresc amb la presència de Miñuca i el seu Fernando.
Els motius tropicals i sensorials es desborden amb ironia i molt de joc intertextual. L’eclecticisme i les juxtaposicions sorprenents tixen una continuïtat entre paisatges i fragments de cel·luloide que tan poc s’han vist. La invitació és a posar-los en relació, a completar el fresc fins fa poc impossible. Tent City, de Miñuca Villaverde, acabada de restaurar, conta per allò no vist tant d’una Cuba implícita com En la otra isla, de Sara Gómez. Són tots documents històrics creats des d’una sensibilitat tan particular i femenina com a contundent en la seua proposta. Estes dones no estan segures de res, es pregunten, titubegen i exhibixen les superfícies cosides per a qüestionar tots els cànons, els poders, els ordres. Es proposen miniatures i acaben entregant monuments naufragats, més o menys silencioses o silenciades per la història.
Des de les illes, des de les ribes, les mirades afro, contrahegemòniques, subversives, migrants, feministes, domèstiques i indòmites, crítiques sempre i a vegades amateur, per amor a l’art i apostant a la inquietud, al moviment: Sara Gómez, Miñuca Villaverde, Elena Duque, Johanné Gómez Terrero, Valentina Alvarado Matos i Dalissa Montes de Oca. Arriben a estes ribes per a fer ones i deixar petjades en la nostra memòria.
22.05.25 DIJOUS / 20.30 h Presentació a càrrec d’Orisel Castro i York Neudel, comissaris del cicle
27.05.25 DIMARTS / 18.00 h
Una isla para Miguel
SARA GÓMEZ. Cuba. 1968. B/N. 22′. DCP.
Este és un retrat de Miguel, que ha sigut enviat a l’Illa de Pinos per a salvar-lo del carrer. Un estudi de cas per capes, que qüestiona causes i conseqüències en una pel·lícula franca i directa que s’acosta amb empatia a un fenomen complex i a uns personatges entranyables.
En la otra isla
SARA GÓMEZ. Cuba. 1968. B/N. 44′. DCP.
Sara Gómez apareix en el quadre i trau als seus retratats un somriure còmplice, els fa escoltar el que ha gravat, els fa preguntes i es posa dins del conflicte. Cadascun dels joves d’esta pel·lícula-enquesta té alguna cosa que revelar-nos del projecte gran que guanya gravetat amb cada dia que passa. Què haurà sigut d’aquells xics de l’Illa de Pins?
