Pródigo recupera la paràbola bíblica per a adap- tar-la al món contemporani. Se centra en una família; la mare acaba de morir i per al fill alguna cosa acaba de trencar-se; la fugida és inevitable. En el seu viatge descobrirà el revers de la seua ciutat, endinsant-se en els baixos fons. Esta busca disfuncional per entendre el que significa l’afecte el porta a penetrar en una espiral de passions i ludopaties en les quals malbaratar pròdigament és l’única manera de despistar l’absurd. Em pregunte hui: què és un fill pròdig? Pertany a una generació de plorons, a una generació de cristall? Pot divorciar-se un pare d’un fill? Què és anar-se’n i què és tornar?
