De petit, en aquells temps en els quals encara no pagava per descansar, em passava les vesprades a casa dels meus avis. Tornava del col·le, berenava un ”nutritiu” got de llet amb colacao i galetes, acabava si això els deures i després tenia dues opcions: acompanyar al meu avi amb les pel·lis d’indis i vaquers que el mantenien encadenat a aquesta butaca verda vellutada, o jugar al parxís amb la meua àvia. Les pel·lícules eren entretingudes; amb el temps avorrides. En canvi, des de la primera partida el parxís em va semblar insuls. Malgrat l’avorriment, l’ànsia per guanyar despertava cada vesprada. Amb sis anys em vaig convertir en una màquina de matar fitxes de colors. Desitjava rebentar a la meua àvia al parxís a qualsevol preu. I ella a mi també.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció, creació i text: Tomàs Verdú.
Intèrprets: Begoña Comitre, Víctor Gil, Cristina Grau i Miguel Torrecilla.
