Maurice Ravel i l’escriptor Franc-Nohain escriuen L’heure espagnole entre els mesos d’abril i octubre de 1907. Dos anys després, el març de 1909, el músic ja havia completat l’orquestració i encara en trigarà dos més a vore sobre l’escenari esta mena d’opera buffa a la francesa lleugerament inspirada per una Espanya idíl·lica. Encara que poc n’hi ha de l’Espanya realista en este joguet còmic ravelià: Toledo, els noms dels actors i una trama amb element màgic carregat sobre les agulles de rellotges que van de través. Banyes, amants, embolics de portes…
Tot en Gianni Schicchi emana italianità buffa: la veu greu del protagonista; la trama amorosa entre un tenor i una soprano; els problemes familiars de fons i el desenllaç burlesc. La paraula toscana descriu atmosferes i caràcters, com si fora corfa de pa cruixent d’una llengua tan poètica com tallant, eficaç escultora d’éssers ingenus i amants, ladins i brivalls, àvids intrigants.
La nova producció d’este díptic va a càrrec del duo belgafrancès format per Moshe Leiser i Patrice Caurier. Des que van debutar al Covent Garden el 2001, els seus compromisos per al teatre londinenc no cessen. Premiats amb l’Opera Awards per la seua Norma per al Festival de Salzburg, el treball d’este equip és apreciat pel seu enfocament contemporani de les òperes, proper a l’espectador d’ara, sense desviar-se de la dramatúrgia original. En el repartiment reunit per a l’ocasió, dirigit per Michele Spotti, figuren cantants apreciats en Les Arts com el baríton Ambrogio Maestri, inoblidable Falstaff, o la soprano valenciana Marina Monzó, aclamada en el recent Ballo in maschera, junt amb el tenor peruà Iván Ayón-Rivas, Mikeldi Atxalandabaso i Eve-Maud Hubeaux.
L’HEURE ESPAGNOLE
Comèdie musicale en un acte
Llibret de Franc-Nohain, basat en la seua obra homònima
Comèdie musicale en un acte
Llibret de Franc-Nohain, basat en la seua obra homònima
GIANNI SCHICCHI
Òpera en un acte
Llibret de Giovacchino Forzano,
basat en un episodi de la Divina comèdia de Dante Alghieri
