Les cultures literàries que han crescut a la perifèria de la Península Ibèrica no són un fet aïllat, sinó que poden ser contemplades com a part integrant d’un conjunt europeu de literatures potser petites, però molt vitals. A tot Europa, la perifèria dibuixa en negatiu la idea d’una cultura compartida i obliga a donar una importància específica a les contribucions fetes des dels marges. Tot i que les commemoracions literàries i els monuments han estat sempre part d’una afirmació col·lectiva, l’actualitat planteja moltes preguntes obertes sobre la funció social que literatura conserva encara avui. La figura d’Estellés permet plantejar una reflexió profunda sobre totes aquestes qüestions.
