Una petjada pot ser un record, la presencia d’una materia, el buit que deixa un canvi, el rastre d’un element, fins i tot d’una olor. Pot ser també un dol i també un aprenentatge. La petjada de la DANA en la pràctica artística és una mostra que explora l’impacte de la DANA en les arts visuals locals: qui ns artistes i espais es van veure afectats?, quin patrimoni es va perdre?, com es van transformar les practiques i condicions laborals del teixit artístic? L’exposició aborda la transformació material de les obres i la invisibilitat deis espais de producció, reflexiona sobre arxius, resiliencia i recuperació de peces, així com sobre la fragilitat estructural del sector, agreujada per la catastrofe. Plantejada com un procés d’investigació i mediació iniciat al novembre de 2024, s’articula mitjançant mapatges i entrevistes. Sota una idea de coralitat, arreplega les afeccions en obres i tallers, les xarxes de suport generades i les eines que permeten repensar les condicions de l’art i aprendre del viscut.
En paral·el, el programa públic combina tau les redones, open studios, propostes esceniques i trobades professionals per a pensar coHectivament com l’art respon a situacions de crisis. La tau la redona La gestió cultural en present continu reflexiona sobre com institucions i col·lectius activen suports immediats. Els Open Studios de residencies a Pluto mostraran processos d’artistes locals que reprenen les seues practiques en un taller col·lectiu temporal. Amb la peça escenica Amfíbia viurem com l’experiencia del desastre es transforma en reflexió sobre el nostre vincle amb el territori i els cicles naturals.
Finalment, la trabada Com pren forma una emergencia? reunira curadores i plataformes artístiques per a debatre quins dispositius poden imaginar-se o activar-se enfront de crisis presents i futures. En el seu conjunt, exposició i programa tracen una radiografia del present de les arts visuals després de la DANA. Encara que parteixen d’un relat situat en la zona afectada, busquen obrir una mirada més amplia on l’institucional, l’independent i el comunitari s’entrellacen per a imaginar formes de resistencia i cura, situant a l’art no sois com a creació, sinó com a recurs per a afrontar urgencies i assajar futurs possibles.
Dijous 13 novembre
Pea escenica: «AmfÍbia»
Refectori, CCCC. 18:00 – 19:30h
Artistes: Claudia Campos i Claudio Burguez, Vir Roig Hernández, Talarmadera, Lumierescene, Space Circles, María Victoria Parada. Amb la col·laboració de: Lucía Moreno (Biologa i Tecnic en Espais Natura Is), Pau Mendoza (Arquitecte i Urbanista) i Laura Martínez (Enginyera Forestal i del Medi natural).
Amfíbia és un híbrid entre conferencia performativa i conversa transversal que explora el nostre vincle amb l’aigua des de diferents disciplines. Amb antecedents en la residencia Tú ria, el loco (CCCC-ldensitat), l’obra es va transformar després de !’experiencia de la DANA, convertint-se en un geodrama coHaboratiu per a pensar i sentir coHectivament els efectes de la catastrofe.
