La popularitat de La història de Genji va propiciar la creació de tot tipus d’obres d’art i decoratives que representaven les escenes i personatges de la novel·la. Durant segles, artistes de reconegut prestigi van crear gravats, ukiyo-e, sobre el Genji Monogatari, i van consolidar la seua presència i importància en la cultura visual del Japó. Però aquests no es van limitar a il·lustrar escenes literals, sinó que van reinterpretar l’atmosfera i l’esperit de la novel·la segons la seua pròpia sensibilitat.
Utagawa Kunisada (Toyokuni III), al segle XIX, recrea moments clau en la vida del príncep resplendent, i els adapta al gust del públic de l’època, amb unes composicions riques en detalls tèxtils, arquitectura i gestos subtils.
Per la seua banda, Ebina Masao va reprendre, a començaments del segle XX, aquesta tradició des d’una mirada més moderna i estilitzada, i s’allunya del preciosisme decoratiu tot buscant una síntesi més poètica, quasi abstracta, dels episodis. En les seues obres, les línies suaus, els colors plans i la composició silenciosa transmeten la melancolia inherent a la novel·la.
El 1972, Shirahata Yoshi crea una compilació gràfica en estil nihonga(pintures d’estil japonès), realitzada segons les convencions artístiques tradicionals del Japó. Cada escena és una meditació sobre allò fugaç, sobre l’emoció continguda, sobre com s’esvaeix, a través del color, la forma i el ritme visual.
Aquestes produccions artístiques ens ofereixen una forma diferent d’acostar-nos a La història de Genji, el príncep resplendent, de manera que el seu desig, els seus errors i la seua profunda soledat continuen bategant més vius que mai.
