L’exposició ‘La cultura sicalíptica durant l’Edat de Plata valenciana: l’Infern de Rafael Solaz’ està comissariada Javier Martínez Fernández, investigador del departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. La mostra recull un compendi de materials sicalíptics procedents del Infern de Rafael Solaz; una secció de la seua col·lecció privada que alberga fonts que van ser censurades pel moralisme durant el primer terç del segle XX i perseguides pel règim franquista per ser considerades pecaminoses i perilloses per a la ciutadania.
L’exposició, que podrà visitar-se a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau fins al 2 de març, mostra prop d’un centenar de peces originals en forma de revista, novel·les llargues, novel·les curtes, catàlegs, targetes postals, tractats d’higiene i sexologia i consells amatoris. Materials inèdits compresos entre finals del segle XIX i l’arribada de la guerra Civil espanyola que es van convertir en el principal objecte d’estudi de la tesi doctoral del comissari i que ara es mostren per primera al públic.
D’acord amb el col·leccionista, el seu interés per el “infern”, les publicacions eròtiques i altres llibres als quals les institucions no presten massa importància, es va incrementar arran d’unes converses amb el cineasta valencià Luis García Berlanga. Allò va donar origen a la publicació del seu llibre ‘La Valencia prohibida’, (Rafael Solaz, 2004) i, posteriorment, a la tesi doctoral recentment nomenada de Javier Martínez.
Mitjançant aquesta exposició, el públic podrà contemplar un 20% del Infern, la qual cosa demostra la gran envergadura d’aquesta col·lecció. El propi comissari subratlla l’oportunitat que suposa acostar-se “mitjançant fonts bibliogràfiques inèdites a través del text i la imatge a una subcultura que girava entorn de la sexualitat”, conéixer “un hàbit de consum popular que va tenir gran èxit” i comprendre “la construcció del desig dirigit cap a la mirada masculina, fruit del sistema heteropatriarcal”. La mostra presenta un discurs conformat per novel·les, revistes, fotografies, dibuixos originals, targetes postals, tractats d’higiene i sexologia i consells amatoris exhibits en vitrines, així com reproduccions de portades i fotografies sobre els murs de la sala.
L’exposició està estructurada en cinc seccions. La primera part dedicada a la contextualització de l’època (1890-1936); la segona part incideix en la violència de la mirada i en la cosificació dels cossos femenins; el tercer apartat està dedicat a les novel·les curtes i a l’editorial valenciana Carceller i al dibuixant Enrique Pertegás; la quarta secció està dedicada a la fotografia, a través de catàlegs de nus, col·leccions i targetes postals; i la cinquena, es dedica a la proliferació de tractats d’higiene i sexologia per a combatre les malalties venèries i els consells amatoris.