El cicle dedicat al mestre japonés finalitza al febrer amb el segon passe d’El otoño de la familia Kahayagawa i dos pel·lícules de no ficció al voltant d’Ozu. He vivido pero… és un documental convencional que aporta informació rellevant sobre la seua vida i el seu mètode de treball, recolzat per testimonis d’actors i col·laboradors de les seues pel·lícules. Tokio-Ga és un suggeridor assaig fílmic en el qual Wim Wenders busca les empremtes del seu admirat Ozu al Japó contemporani. Es projectarà precedit per un breu muntatge de fragments de films de Ozu titulat Trenes y coches. Acomiadem la retrospectiva Ozu, però l’esperit del mestre està molt present en les pel·lícules d’Aki Kaurismäki, a qui dediquem un cicle integral des del dia 11 de febrer. D’esta manera, es posa de manifest el caràcter didàctic i reflexiu de tota programació cinematogràfica, que consistix a posar a dialogar pel·lícules i cineastes, revelant els ressons i tendències de la història del cine, molt menys lineal i progressiva del que ens han contat. Des d’esta concepció de la història del cine com a sistema de connexions i filiacions, els personatges hieràtics que habiten els enquadraments d’un director finlandés contemporani es revelen hereus dels que ens han emocionat en cada pel·lícula del molt japonés Ozu. I la centralitat del cos i de l’experiència femenins que caracteritza l’obra de Nadia El Fani s’entreveu ja en algunes de les pel·lícules dirigides per Ida Lupino.
06.02.25 DIJOUS / 18.00 h
El otoño de la familia Kohayagawa
Kohayagawa-ke no aki
YASUJIRO OZU. El Japó. 1961. VOS CASTELLÀ. Color. 103′. DCP.
Int. Ganjiro Nakamura, Setsuko Hara, Yoko Tsukasa, Michiyo Aratama, Heijii Kobayashi, Masahiko Shimazu, Hisaya Morishige.
Mentres una família dedicada a la fabricació i distribució de begudes alcohòliques es prepara per a casar la filla menor, el patriarca es passa el dia escapant de la supervisió dels seus fills per a visitar en Kyoto una vella amant.