Ser anatòlic, semblar grec i dir-se romà a l’Àsia Menor de l’època imperial romana. Durant l’imperi romà, els pobles indígenes de l’interior de l’Àsia Menor adopten el grec com a llengua vehicular i, amb la llengua, la tradició literària grega que els dona una identitat pública necessària per a ser considerats i anomenats membres de l’imperi romà. L’escriptura i el seu ús específic, que adquireixen dels grecs juntament amb la llengua i la paidéia, és l’eina mitjançant la qual expressen aquesta identitat pública, i la que, alhora, els permet mostrar usos particulars de les seues llengües indígenes i pràctiques i creences religioses tradicionals anatòliques.
