La Universitat de València ha inaugurat dilluns 3 de març a migdia en el recentment inaugurat Espai Vives, l’exposició ‘Habilitar el Vives. Memòria d’un espai universitari’, una mostra que planteja la recuperació de la història i la memòria de l’edifici de Javier Goerlich, actualment Espai Vives, una icona de l’arquitectura racionalista valenciana, que està reconegut com a Bé d’Interés Local; la vida dels seus residents i les activitats culturals a partir de documents audiovisuals rescatats d’arxius institucionals i àlbums familiars. La mostra s’estructura en tres seccions, en les quals es mostren una gran quantitat de cartells, invitacions, fotografies i vídeos dels recitals de poesia, projeccions de cinema o concerts de música clàssica, rock, pop o electrònica celebrats al recinte. També s’hi inclou una selecció de plànols dels projectes arquitectònics, documentació històrica original, objectes de disseny i la maqueta de l’edifici.
En la primera secció, dedicada a l’edifici ‘Icona racionalista’, s’aborda el seu valor arquitectònic en el context històric de la ciutat de València. L’edifici, projectat per Javier Goerlich, va formar part d’un projecte urbanístic de primer nivell en la primera meitat del segle XX: la Ciutat Universitària, que va ajudar a estendre la urbanització de la capital valenciana cap a llevant, seguint el Passeig València al Mar, i va contribuir a conformar un barri de funcions directives sense el qual és difícil entendre l’estructura funcional actual de la ciutat. En aquesta secció, s’hi inclou l’aquarel·la original de 1945 juntament amb els plànols, on es troba el Projecte de Divisió de 1953 per a albergar els col·legis majors Alejandro Salazar i Lluís Vives. També s’exposen les plaques de vidre del primer reportatge fotogràfic realitzat a l’edifici cap a l’any 1954, juntament amb una selecció de fotografies d’autors com Luis Vidal, Juan Peiró o Mayte Piera.
En la segona secció, ‘Habitar el Vives’, es recullen històries dels col·legials, treballadors i de la gent que habitava aquest espai tan singular, ‘la Comunitat Universitària’. S’hi inclouen centenars de fotografies procedents d’àlbums familiars i records personals, com els botons de plata i or que atorgava el Col·legi, juntament amb els seus primers estatuts democràtics o el primer número de la revista ‘Vivir el Vives’. Finalment, la tercera secció se centra a destacar el compromís amb la cultura i la societat que sempre va tindre aquesta institució. Des de l’arribada de la democràcia, als anys 80 es produeix una obertura del col·legi a la societat amb l’organització de jornades temàtiques i activitats culturals en el marc de la Transició, i pel col·legi hi van intervenir personalitats com José Luis Aranguren, Manuel Boix, Joan Lerma… Amb l’obertura de l’Auditori en l’antiga Capella en 1999, s’inicia un període de gran activitat centrada en la programació musical i els cicles de cinema, cosa que va fer que es convertira en un referent en l’àmbit valencià, amb actuacions internacionals com Antony and the Johnsons o grups independents de l’escena espanyola com La Habitación Roja.
L’exposició reuneix quatre audiovisuals, on s’aborden els resultats de la investigació de manera temàtica. Cal destacar el documental que inclou 27 testimonis de col·legials del centre, entre els quals destaquen el crític d’art i catedràtic d’Estètica Román de la Calle; el professor emèrit i Medalla per la UV, Manuel Costa; o José María Yturralde (Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2020), artista i amic personal de l’aleshores director José María López Piñero, que va freqüentar el col·legi als anys seixanta i per al qual va realitzar dues obres de gran format, un dels seus primers encàrrecs professionals que es recuperen per a l’exposició.
