El cicle coorganitzat amb la Mostra de València continua recorrent la filmografia de Nanni Moretti, una de les més coherents i personals del cinema europeu contemporani. Des de Caro diario fins a El sol del futuro, la seua obra traça un itinerari que combina la introspecció autobiogràfica i l’observació crítica de la Itàlia contemporània. En Caro diario, Moretti construïx un diari fílmic que mescla humor, melancolia i reflexió sobre l’acte mateix de filmar. La seua dimensió autoreferencial es consolida a Abril, en la qual el director explora l’angoixa que li provoquen la seua imminent paternitat i la crisi política del seu país, en el qual Berlusconi està a punt de guanyar les eleccions. Eixa tensió entre allò personal i allò polític travessa, de manera més o menys directa, tota la seua obra.
A La habitación del hijo Moretti s’allunya del to assatgístic per a explorar el dol amb una sobrietat que suposa un punt d’inflexió: el dolor substituïx el sarcasme, però persistix la mirada ètica sobre la fragilitat humana. El caimán reprén la crítica política, centrada de nou en la figura de Berlusconi, mitjançant un joc metacinematogràfic que exposa la impotència de l’intel·lectual enfront del poder mediàtic. Eixa tensió entre impotència i responsabilitat reapareix en Habemus Papam, on un Papa en crisi encarna la paràlisi moral de les institucions, i en la commovedora Mia madre, en la qual la ficció es convertix en espill del dol i del procés creatiu.
Tres pisos i El sol del futuro aprofundixen en la maduresa de la seua mirada: la primera aborda la incomunicació i el pes de la culpa en una societat atomitzada; la segona, que podria considerar-se el tancament de la trilogia oberta per Caro diario i Abril i una sort de testament fílmic, reivindica la imaginació com a últim refugi davant del desencantament polític i la pèrdua de pes de la cultura en la societat. Com posa de manifest esta retrospectiva, l’obra de Moretti configura un autoretrat tant individual com col·lectiu, la crònica d’un país i d’un cineasta que s’obstina a continuar creient en el potencial ètic i transformador del cinema.
11.11.25 DIMARTS / 20.00 h
13.11.25 DIJOUS / 18.00 h
Habemus Papam
NANNI MORETTI. Itàlia, França. 2011. VOS CASTELLÀ. Color. 104′. DCP.
Int. Michel Piccoli, Nanni Moretti, Jerzy Stuhr, Renato Scarpa, Margherita Buy.
Després de la mort d’un Papa, el conclave tria el seu successor. Quan es veu la «fumata bianca», els fidels esperen amb fervor que el nou pontífex aguaite a una de les finestres que donen a la plaça de Sant Pere. Però el nou Papa no pareix estar en condicions de suportar el pes de tal responsabilitat i el Vaticà ha de buscar una solució per a superar la crisi.
