Higiene pública: la societat com a cos malalt’ és un projecte al voltant de l’obra de l’artista Daniel Gasol que reflexiona, des del present, la relació entre legislació, ciència i religió que criminalitza, medicalitza i castiga a qui no compleix les normativitats del sistema capital, amb la condició de ser “ciudadans de bé” / “bons ciutadans”. A partir de l’anàlisi dels codis i les lleis de vagabunds i malfactors (1933-1970) i de perillositat social (1970-1995), el projecte examina com totes dues lleis van abordar qüestions de gènere, raça i classe social intentant administrar, regular i disciplinar desitjos i relacions afectivosexuals entre persones. En les obres de Gasol s’entremesclen l’arxiu, la instal·lació, el caràcter performatiu i el document audiovisual. Les seues obres, segons explica el mateix artista i la comissària, parteixen d’un espai interseccional per desplegar a manera de document artístico-mèdico-científic com moltes veus no sols es van estudiar i exhibir com a paradigma del “no ser” i, per tant, “quin ser”, sinó que van assignar caràcter patològic a les seues existències, que van intentar corregir en forma tractaments, teràpies o tancaments en presons, en un sistema de control social i polític.
L’exposició està composta per diverses instal·lacions realitzades ex professo per l’artista per a aquesta mostra, com ara una galeria d’anatomies patològiques amb bustos i informes mèdics i policials; una gran instal·lació que reprodueix carpetes mèdiques metàl·liques del que es considerava com una “vida sexual sana”; imatges de diferent índole intervingudes; revistes i documentació de l’època que han sigut emmarcades; reproduccions d’instruments quirúrgics de correcció sexual; informes clínics d’homosexuals així com expedients per homosexualisme de perillositat intervinguts, sempre conservant l’anonimat.
Estructurada en quatre seccions, i amb la voluntat de conscienciar, al final del recorregut el públic tindrà l’oportunitat de manipular i consultar rèpliques d’aquests expedients. A partir de l’aprovació de la Llei de vagabunds i malfactors per part de les Corts de la Segona República, coneguda com la Gandula, es va pretendre legislar i controlar una massa social formada per rodamons, rufians, captaires, nòmades o altres formes de vida, amb l’objectiu de prevenir comportaments “antisocials” mitjançant tractaments correctius en forma de multes o camps de concentració. Més endavant, l’ocupació militar franquista conservaria la llei en la seua depuració ideologicolegislativa amb algunes modificacions, i seria substituïda per la Llei de perillositat social (1970) fins que es va derogar en 1995. Totes dues normes se sustenten sobre la base ideològica del segle XIX anomenada higienisme, que, amb l’aparença de mantenir determinades condicions de salubritat a les ciutats, va servir com a mitjà per a catalogar, neutralitzar i homogeneïtzar un model de societat burgesa basat en la moral.
