De la mà de la Fundació Japó, presentem una retrospectiva dedicada a Sumiko Haneda, considerada una de les grans documentalistes japoneses. Esta retrospectiva reunix set dels treballs més representatius d’una de les figures més rellevants –i desconegudes a Occident– de la cinematografia japonesa.
Pionera del cine de no ficció japonés, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes a aconseguir fer-se un lloc en un món d’homes durant la postguerra, quan entra a formar part dels Estudis Iwanami, productora de films educatius i pedrera dels millors documentalistes nipons. L’any 1976, amb El cerezo de las flores grises, la cineasta s’independitza per a produir les seues pròpies pel·lícules. Al llarg de més de seixanta anys en actiu, i amb una obra que comprén més de cent títols, Haneda tracta temes tan diversos com la preservació de la naturalesa, les arts tradicionals, la desintegració del Japó rural, l’envelliment de la societat o la celebració del treball i de la creativitat de les dones. Amb l’atenció com a principal motor, filma sempre amb la mateixa passió, curiositat i ètica dels afectes: «Em deixe guiar per les emocions. M’acoste als temes que m’interessen amb la mateixa cura, ja siguen objectes o éssers vius. Tot és important. L’interés principal és trobar l’ànima en allò que filme».
La inauguració de la retrospectiva serà el dimecres 8, amb la presència de dos grans coneixedors de l’obra de Haneda: Marcos Centeno, coordinador del projecte Japanese Documentary Filmmaker Haneda Sumiko, i el professor Raúl Fortes, tots dos de la Universitat de València.
09.01.25 DIJOUS / 18.00 h
Oda al monte Hayachine
Hayachine no fu
SUMIKO HANEDA. El Japó. 1982. VOS CASTELLÀ*. Color. 184′. 16 mm.
En Take i Ohtsugunai, poblets pròxims al mont Hayachine, dos grups de ballarins i músics interpreten una dansa preservada generacionalment, el kagura, que combina rituals, llegendes mitològiques o episodis històrics. El sinuós retrat de la vida en estes comunitats abasta un any al complet, confluint la música i l’artesania amb l’agricultura o l’arquitectura.
