El castillo de Lindabridis es va editar per primera vegada en 1691, encara que s’havia estrenat com a festa cortesana en el Saló Real de Palacio, molt abans, es creu que cap a 1661. No obstant això, per a escriure esta obra, Calderón s’havia inspirat en el Espejo de príncipes y caballeros de Diego Ortúñez de Calahorra, que encara que va ser publicada en 1555, com tota bona novel·la de cavalleries, remet a un temps anterior. Calderón adapta en esta peça la temàtica cavalleresca al seu propi context teatral i crea un joc palatí d’aires carnavalescos en el qual el Barroc es descobrix a si mateix a través d’una Edat Mitjana somiat pel Renaixement. Hui, en ple segle XXI, Nao d’ Amores i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, guiades per Calderón com a aglutinador de temps i voluntats, afigen un nivell temporal més a este Castillo de Lindabridis: el de la nostra contemporneïtat.
NAO D’AMORES Y COMPAÑÍA NACIONAL DE TEATRO CLÁSICO.
