Des de temps prehispànics, les dones guaranís han treballat el fang. Aquesta tradició ha sobreviscut mitjançant la transmissió de mares a filles. El modelatge amb colombins, l’ús de galba natural i el fumatge són part d’una gramàtica heretada que cada artista resignifica a la seua manera. A diferència de la ceràmica jesuítica o de la que es produeix amb torn, en aquestes comunitats el ñai’upo —el quefer ceràmic— és femení, domèstic i comunitari. Cada peça, per més que siga una rèplica, porta la marca singular de qui l’ha feta. Aquesta exposició reuneix peces de tres ceramistes que, partint d’aquesta tradició, han generat obra en clau contemporània: Julia Isídrez, Ediltrudis Noguera i Carolina Noguera.
Julia Isídrez, nascuda a Itá i formada junt amb sa mare, Juana Marta Rodas, ha portat la ceràmica paraguaiana a escenaris internacionals. A partir de tècniques ancestrals, les seues escultures incorporen elements fantàstics i textures orgàniques que reconfiguren el llenguatge tradicional del fang. Ediltrudis Noguera, des de Tobatí, modela a mà figures zoomorfes i antropomorfes amb ferramentes casolanes. Les seues peces, carregades de força simbòlica, dialoguen amb l’escultura mediterrània i el barroc llatinoamericà, i evoquen un univers propi. Carolina Noguera, la seua germana, transforma el fang negre en figures d’àngels protectors que narren la seua història personal, marcada per la maternitat, les cures i la resistència.
Adriana Almada
Comissària