L’inconscient col·lectiu exposat enfront d’un públic diagnosticant. Cuerpo en emergencia s’emmarca en un context de diagnòstic fàcil, denormalització de la medicació per la funcionalitat, de ritmes neoliberals de vida que condueixen a trastorns co%u0140lectius. Forçades a arrossegar maldestrament la malaltia, a ser autosuficients. Esta peça busca ser un espai indisciplinar de creació i poetització, perquè a vegades pot trobar-se, del sosteniment co%u0140lectiu del malestar en un món d’emergència. La reivindicació d’encarnar la fugida, juntament amb la cartografia d’un vessament psicosocial que ens portarà directes a una mutilació crònica. Com és comporta el cos en un context d’emergència? Com emergeix un cos? Quants cossos necessita una emergència?
