Immerses en un context social cansat i frenètic, obsessionat per la productivitat i per la pressió que cos i ment estiguen a l’altura del que s’espera de nosaltres, divaguem en les diverses maneres de concebre el temps i la seua relació amb el cos. Un retrobament de cossos esgotats i auto-exigits per l’individualisme, però sostinguts pel col·lectiu.
Cos ser i cantar és una obra de dansa que qüestiona quines eines s’utilitzen en el dia a dia per a no donar-li espai als signes d’esgotament, sobretot en les dones. A través d’un llenguatge poètic, pictòric i fresc, ens revelem contra l’alerta constant, el treball d’auto-cuidar-se, auto-gestionar-se, auto-explotar-se, auto-ajudar-se… donant lloc al detall i la contemplació de la realitat quotidiana.
Direcció i interpretació: Andrea Torres i Mónika Vázquez
Acompanyament coreogràfic i dramatúrgia: Ángela Verdugo