Dins del cicle dedicat a les directores essencials de la història del cine, al febrer estan programades cinc pel·lícules. Dos d’elles es podran veure en un programa doble compost per Sol y ombra i La luz azul. El primer és un dels tres films inclassificables que Jeanne Roques (Musidora) –poeta, ballarina, actriu cineasta i musa del moviment surrealista gràcies al seu paper en el serial de Louis Feuillade Les Vampires (1915)– va rodar a Espanya a principis dels anys vint. La luz azul, codirigida amb el teòric del cine Béla Bálazs, és l’òpera prima de Leni Riefenstahl. Després d’aconseguir la fama com a actriu en les populars pel·lícules de muntanya d’Arnold Fanck, l’exballarina s’estrenaria amb esta història d’amor i muntanya rodada en les Dolomites, abans de convertir-se en la cineasta oficial del règim nazi amb títols com El triomf de la llibertat.
Dorothy Arzner va ser l’única dona que va aconseguir mantindre una carrera professional com a directora en l’època daurada de Hollywood. La seua filmografia està representada en el cicle per una de les seues pel·lícules més cèlebres, Hacia las alturas, la segona en la carrera de Katharine Hepburn. En el cine americà, el testimoni d’Arzner el prendria en els cinquanta Ida Lupino, actriu de pel·lícules produïdes pels grans estudis que va exercir de directora en l’àmbit independent i de baix pressupost. Ultraje és una de les pel·lícules més representatives de la seua manera d’entendre el cine.
En la cinematografia espanyola, la figura d’Ana Mariscal té paral·lelismes amb la de Lupino. Estrella d’algunes grans produccions dels anys 40 (entre elles, Raza, amb guió de Franco), en 1952 va fundar la seua pròpia productora, Bosco Films, en un temps en el qual les dones estaven relegades de l’esfera pública. Amb ella va produir catorze pel·lícules, de les quals va dirigir dotze i va escriure o coescriure el guió de huit, a més de protagonitzar o realitzar algun paper en set d’elles. La primera d’elles va ser Segundo López, aventurero urbano, que s’allunyava del cine secundat pel règim (films religiosos, melodrames sacrificials o bèl·lic-heroics) per a arreplegar les influències tant del neorealisme italià com de la tradició picaresca espanyola.
18.01.2025 – 20.12.2025
Clàssiques, modernes i estranyes. UNA HISTÒRIA DEL CINE FET PER DONES
07.02.25 DIVENDRES / 18.00 h
08.02.25 DISSABTE / 20.00 h
Sol y sombra (La española)
Soleil et ombre
MUSIDORA, JACQUES LASSEYNE (JAIME DE LASUÉN). França, Espanya. 1922. Muda. B/N. 40′.
Int. Musidora, Antonio Cañero, Paul Vermoyal, Simone Cynthia, Miguel Sánchez.
Melodrama que narra un triangle amorós entre un torero (interpretat per la parella de llavors de Musidora, el rellonejador cordovés Antonio Cañero), la cambrera d’una posada i una misteriosa estrangera (totes dos interpretades per la pròpia Musidora).
La luz azul
Das blaue Licht
LENI RIEFENSTAHL, BÉLA BALÁZS. Alemanya. 1932. VOS VALENCIÀ. B/N. 70′. DCP.
Int. Leni Riefenstahl, Mathias Wiemann, Beni Führer, Max Holzboer, Martha Mair.
Junta és una jove que viu aïllada en una muntanya en el cim de la qual brilla una llum blava les nits de lluna plena. Diversos joves dels pobles pròxims han mort intentant arribar a la llum, però només Junta ho ha aconseguit, per la qual cosa els habitants del lloc la consideren una bruixa i l’eviten.
